Clic per engrandir. La galàxia espiral barrada Messier M58.
Crèdit: Adam Block/Mount Lemmon SkyCenter/Universitat d'Arizona.
Crèdit: Adam Block/Mount Lemmon SkyCenter/Universitat d'Arizona.
Descoberta el 1779 per Charles Messier.
M58 és una de les quatre galàxies espirals barrades (els braços de l'espiral comencen en els extrems d'una barra central en comptes d'en un nucli) del catàleg de Messier, les altres són M91, M95 i M109, encara que de vegades es classifica com a espiral intermèdia entre normal i barrada; per exemple, en el Catàleg de Galàxies properes (Nearby Galaxies Catalog) de R. Brent Tully. És una de les galàxies més lluminoses del Cúmul de la Verge.
Charles Messier va descobrir la galàxia M58 alhora que les aparentment properes galàxies el·líptiques M59 i M60, mentre feia el seguiment de l'estel de 1779, i la va catalogar el 15 d'abril d'aquell mateix any. M58 és una de les galàxies espirals identificades més aviat, i va passar a formar part d'una llista elaborada per Lord Rosse com una de les 14 "spiral nebulae" (nebulosa espiral en llatí) descobertes fins a 1850.
M58 és una de les quatre galàxies espirals barrades (els braços de l'espiral comencen en els extrems d'una barra central en comptes d'en un nucli) del catàleg de Messier, les altres són M91, M95 i M109, encara que de vegades es classifica com a espiral intermèdia entre normal i barrada; per exemple, en el Catàleg de Galàxies properes (Nearby Galaxies Catalog) de R. Brent Tully. És una de les galàxies més lluminoses del Cúmul de la Verge.
Charles Messier va descobrir la galàxia M58 alhora que les aparentment properes galàxies el·líptiques M59 i M60, mentre feia el seguiment de l'estel de 1779, i la va catalogar el 15 d'abril d'aquell mateix any. M58 és una de les galàxies espirals identificades més aviat, i va passar a formar part d'una llista elaborada per Lord Rosse com una de les 14 "spiral nebulae" (nebulosa espiral en llatí) descobertes fins a 1850.
Amb els telescopis més petits es veu semblant a les galàxies el·líptiques de Verge, mostrant només el seu nucli brillant. Sota bones condicions, telescopis de quatre o més polzades evidencien un halo de lluminositat desigual amb condensacions, que sembla coincidir amb àrees més brillants dels braços de l'espiral. Una insinuació de la barra de la galàxia M58 es pot percebre amb telescopis de al menys 8 polzades, com una "extensió del nucli central en direcció est-oest" (Kenneth Glyn Jones).
S'han observat dos supernoves a la galàxia M58: la supernova de tipus II, 1998a, descoberta per Ikeya el 18 de gener de 1988, 40" al sud del nucli amb magnitud aparent 13,5, i la supernova de tipus I, 1989M, descoberta per Kimeridze el 28 de juny de 1989, amb magnitud aparent 12,2 i a 33" N, 44" O del centre de la galàxia M58.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari