Aquest cúmul d'estrelles poc dens va ser observat per primera vegada l'any 1826 per l'astrònom escocès James Dunlop.
Clic a la imatge per engrandir. Una imatge de superfície de Caldwell 107 (NGC 6101), presa pel Digitized Sky Survey (DSS), apareix a la part inferior esquerra. Una caixa en aquesta imatge mostra l'àrea coberta per les observacions del Hubble amb la seva Advanced Camera for Surveys (ACS) i la Wide Field Camera 3 (WFC3). Imatge de terra: Digitized Sky Survey; imatge de l'Hubble: NASA, ESA, G. Piotto (Università degli Studi di Padova), i A. Sarajedini (Florida Atlantic University); Processament: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America)
Aquesta imatge del cúmul globular Caldwell 107, o NGC 6101, combina observacions preses en llum visible, infraroja i ultraviolada per la Wide Field Camera 3 (Càmera de Gran Camp 3) i l'Advanced Camera for Surveys (Càmera Avançada per Sondejos) del Hubble. Les estrelles de Caldwell 107 estan més disperses que les d'altres cúmuls globulars, que normalment tenen nuclis densos i compactes. Els astrònoms van observar Caldwell 107 amb el Hubble per estudiar i caracteritzar les múltiples poblacions que hi ha dins del cúmul.
Caldwell 107 va ser observat per primera vegada el 1826 per l'astrònom escocès James Dunlop, que va viure a Austràlia durant molts anys. L'astrònom John Herschel, que va observar el cúmul a la dècada del 1830, el va descriure com a gran, feble, rodó i només una mica més brillant pel mig. El cúmul és més fàcil d'observar durant l'hivern des de l'hemisferi sud. Caldwell 107 té una magnitud aparent de 10,6 i es troba a uns 50.000 anys llum de la Terra, a la constel·lació de l'Au del Paradís (Apus). Es necessita un telescopi de mida mitjana per resoldre algunes de les estrelles individuals del cúmul.








