Clic per engrandir. Crèdit Hubble
Descoberta el 1779 per Edward Pigott.
M64 és la famosa Galàxia de l'Ull Negre, de vegades també anomenada "Galàxia de la Bella Dorment". La conspícua estructura fosca és un tret prominent de pols que enfosqueix les estrelles darrere seu. Aquest tret també permet determinar, o al menys estimar, quin és el costat de la galàxia més proper i quin més remot; en el cas de M64, sembla que el costat sud és més proper a nosaltres.
JD Wray, al seu Atles en Color de Galàxies, assenyala que M64 es pot considerar com el prototip d'una classe de galàxies anomenada 'ESWAG', per Galàxia Evolucionada a Segona Onada d'Activitat (formació estel·lar) (Evolved Second Wave Activity Galaxy). Com resulta evident en les fotografies en color, el patró espiral principal consisteix en poblacions estel·lars d'edat intermèdia. La formació estel·lar primer va evolucionar cap a fora seguint el gradient de densitat, formant estrelles segons anava havent suficient material interestel·lar disponible, i llavors es va anar apagant lentament. A mesura que la matèria va sent expulsada de les estrelles evolucionades, pel vent estel·lar, supernoves, i nebuloses planetàries actives, més i més material interestel·lar va poder acumular-se novament, fins que finalment va haver prou material per reiniciar la formació d'estrelles joves. Aquesta segona onada de formació estel·lar ara ha arribat a la regió on sorgeix la senda de pols.
M64 és la famosa Galàxia de l'Ull Negre, de vegades també anomenada "Galàxia de la Bella Dorment". La conspícua estructura fosca és un tret prominent de pols que enfosqueix les estrelles darrere seu. Aquest tret també permet determinar, o al menys estimar, quin és el costat de la galàxia més proper i quin més remot; en el cas de M64, sembla que el costat sud és més proper a nosaltres.
JD Wray, al seu Atles en Color de Galàxies, assenyala que M64 es pot considerar com el prototip d'una classe de galàxies anomenada 'ESWAG', per Galàxia Evolucionada a Segona Onada d'Activitat (formació estel·lar) (Evolved Second Wave Activity Galaxy). Com resulta evident en les fotografies en color, el patró espiral principal consisteix en poblacions estel·lars d'edat intermèdia. La formació estel·lar primer va evolucionar cap a fora seguint el gradient de densitat, formant estrelles segons anava havent suficient material interestel·lar disponible, i llavors es va anar apagant lentament. A mesura que la matèria va sent expulsada de les estrelles evolucionades, pel vent estel·lar, supernoves, i nebuloses planetàries actives, més i més material interestel·lar va poder acumular-se novament, fins que finalment va haver prou material per reiniciar la formació d'estrelles joves. Aquesta segona onada de formació estel·lar ara ha arribat a la regió on sorgeix la senda de pols.
El tret de pols és ben visible fins i tot en telescopis petits. Recentment M64 ha mostrat que té en el seu disc dos sistemes en contrarevolució d'estrelles i de gas. La part interna d'uns 3.000 anys llum de radi està fregant cap a la vora intern de el disc extern, que gira en sentit contrari i s'estén al menys 40.000 anys llum, a uns 300 km/seg. Aquest procés de fregament és probablement la raó del vigorós procés de formació estel·lar que actualment hi té lloc, i pot observar-se com els nusos blaus embeguts en el peculiar camí de pols cap a un costat del nucli. S'especula amb que aquest disc peculiar i la senda de pols poden ser causats pel material d'una anterior companya que s'ha afegit però que encara no s'ha inserit en el pla orbital principal del disc.
M64 va ser descoberta per Edward Pigott el 23 de Març de 1779, just 12 dies abans que Johann Elert Bode la trobés de forma independent el 4 d'Abril de 1779. Aproximadament un any més tard, Charles Messier la va redescobrir pel seu compte l'1 de març de 1780 i la va catalogar com M64. No obstant això, el descobriment de Pigott es va publicar només després de la seva lectura davant la Royal Society a Londres el 11 de Gener de 1781, mentre que el de Bode es va publicar durant 1779 i el de Messier a finals de l'estiu de 1780. El descobriment de Pigott va ser més o menys ignorat i només va ser recuperat per part de Bryn Jones a l'abril de l'any 2002!
M64 va ser descoberta per Edward Pigott el 23 de Març de 1779, just 12 dies abans que Johann Elert Bode la trobés de forma independent el 4 d'Abril de 1779. Aproximadament un any més tard, Charles Messier la va redescobrir pel seu compte l'1 de març de 1780 i la va catalogar com M64. No obstant això, el descobriment de Pigott es va publicar només després de la seva lectura davant la Royal Society a Londres el 11 de Gener de 1781, mentre que el de Bode es va publicar durant 1779 i el de Messier a finals de l'estiu de 1780. El descobriment de Pigott va ser més o menys ignorat i només va ser recuperat per part de Bryn Jones a l'abril de l'any 2002!
El tret de pols va ser descobert per William Herschel qui va observar a M64 dues vegades en 1785 i 1789, i immediatament ho va comparar amb un "Ull Negre".
M64 també es va identificar aviat com una font de ràdio, sent catalogada com PKS 1254+21. Mentre Sandage l'ha classificat simplement com una espiral Sb, per a De Vaucouleurs és de el tipus (R)SA(rs)ab. El seu nucli és una mica actiu, i mostra línies d'emissió més aviat febles de tipus 2 de Seyfert.
M64 també es va identificar aviat com una font de ràdio, sent catalogada com PKS 1254+21. Mentre Sandage l'ha classificat simplement com una espiral Sb, per a De Vaucouleurs és de el tipus (R)SA(rs)ab. El seu nucli és una mica actiu, i mostra línies d'emissió més aviat febles de tipus 2 de Seyfert.
La distància d'aquesta galàxia no sembla estar ben determinada. Kenneth Glyn Jones i Malles/Kreimer donen al voltant de 12 milions d'anys llum, el Catàleg de Galàxies properes de Tully dóna 14 milions d'anys llum, mentre que segons Burnham en té entre 20 i 25 milions, i assenyala a Holmberg amb 44 milions d'anys llum (estranyament, aquest últim valor també figura a la Introducció de Kenneth Glyn Jones, pàg. 7 a la segona edició). La Guia de l'Observador de el Cel Nocturn de Kepple i Sanner dóna una distància de 24 milions d'anys llum. La velocitat radial de 377 km/seg en recessió podria donar uns 16 milions d'anys llum (H0=75), però aquest valor és molt insegur, ja que la direcció d'aquesta galàxia és molt propera al Cúmul de la Verge, de manera que hi ha que tenir en compte una considerable desviació de la llei d'Hubble. Un nou article de l'Institut de Ciència de Telescopi Espacial (STScI PRC 99-10) dóna una distància per M64 de 19 milions d'anys llum, valor que aquí hem adoptat de moment.
Que la distància no sigui ben coneguda és una mica estrany, ja que les variables Cefeides en aquesta galàxia estan a l'abast dels telescopis actuals, incloent potser als més grans amb base a la Terra.
Que la distància no sigui ben coneguda és una mica estrany, ja que les variables Cefeides en aquesta galàxia estan a l'abast dels telescopis actuals, incloent potser als més grans amb base a la Terra.
Adoptant aquesta distància, l'extensió aparent de M64 de 9,3 minuts d'arc correspon a un diàmetre lineal d'uns 51.000 anys llum, i la seva magnitud aparent de 8,5 a una magnitud absoluta de -20,3 (sense fer la correcció per l'absorció, la qual és molt baixa a aquesta alta latitud galàctica).
M64 forma un petit grup amb la petita irregular UGC 8024 (també coneguda com NGC 4789 A o DDO 154). De Vaucouleurs (1975) ha inclòs aquestes dues galàxies, juntament amb M94 i unes quantes galàxies més tènues, com a membres d'un grup pròxim o nebuloses de galàxies, Núvol Canes Venatici I (CVn I) o grup M94. Aquest grup i la pertinença de M64 també figuren en Schmidt i Boller (1992), però no en el Catàleg de Galàxies Properes de R. Brent Tully qui llista M64 en el seu propi grup petit, etiquetatge 14 + 3 + 3, només amb UGC 8024 .
Fins ara no s'han registrat supernoves en aquesta galàxia.
M64 forma un petit grup amb la petita irregular UGC 8024 (també coneguda com NGC 4789 A o DDO 154). De Vaucouleurs (1975) ha inclòs aquestes dues galàxies, juntament amb M94 i unes quantes galàxies més tènues, com a membres d'un grup pròxim o nebuloses de galàxies, Núvol Canes Venatici I (CVn I) o grup M94. Aquest grup i la pertinença de M64 també figuren en Schmidt i Boller (1992), però no en el Catàleg de Galàxies Properes de R. Brent Tully qui llista M64 en el seu propi grup petit, etiquetatge 14 + 3 + 3, només amb UGC 8024 .
Fins ara no s'han registrat supernoves en aquesta galàxia.
M64 es pot albirar amb uns bons binocles, i és un objecte recompensador per telescopis d'aficionats de mida petita i mitjana. Visualment, exhibeix una forma irregular amb brillantor i textura desiguals, la seva forma global un oval brillant orientat ESE-ONO, amb un gran nucli brillant. El tret característic de la Galàxia de l'Ull Negre M64, el patró de pols fosca, pot albirar-amb telescopis a partir dels 10 cm (4 polzades) d'obertura, i queda definitivament resolt en aparells de 15 cm (6 polzades). John Malles fins i tot va albirar el tret de l'Ull Negre en un 6 cm (2,4 polzades) i el va trobar amb facilitat en un 10 cm (4 polzades), però amb més dificultat en un 20 cm (8 polzades).
Per localitzar M64, s'han proposat diversos mètodes per tal de trobar l'estrella binaria de 5a magnitud 35 Comae Berenices (ADS 8695, Struve 1687; A: 5,1m, espectre K0; B: 7,2m, F6; separació 1", posició angle 182 graus per a època 2000). Es pot observar aprop de 1/3 de la distància en la línia d'Alfa a Gamma Comae; 35 està a uns 3 graus Nord i 3 graus Oest d'Alfa. Una altra forma és localitzar el triangle rectangle format per 35 amb 39 i 40 Comae, que està aproximadament a 1 grau Oest i forma una línia curta paral·lela a la línia que formen Alfa i Beta Comae, la qual és aproximadament Nord-Sud; 35 està gairebé exactament a l'Oest, a uns 3 graus, de 39. Eventualment, un pot mirar les estrelles més a sud del Cúmul Estel·lar de Comae Berenices, Mel 111, 20, 23, i 26 Comae, que formen un conspicu triangle gairebé equilàter amb una banda (20-26) orientat EO. Prolongar aquest costat uns 3 graus a l'Est des de la més a l'Est, 26, per a trobar a 35. Quan vostè localitzi a 35 Comae, M64 està a uns 3/4 de grau a l'ENE.
Per localitzar M64, s'han proposat diversos mètodes per tal de trobar l'estrella binaria de 5a magnitud 35 Comae Berenices (ADS 8695, Struve 1687; A: 5,1m, espectre K0; B: 7,2m, F6; separació 1", posició angle 182 graus per a època 2000). Es pot observar aprop de 1/3 de la distància en la línia d'Alfa a Gamma Comae; 35 està a uns 3 graus Nord i 3 graus Oest d'Alfa. Una altra forma és localitzar el triangle rectangle format per 35 amb 39 i 40 Comae, que està aproximadament a 1 grau Oest i forma una línia curta paral·lela a la línia que formen Alfa i Beta Comae, la qual és aproximadament Nord-Sud; 35 està gairebé exactament a l'Oest, a uns 3 graus, de 39. Eventualment, un pot mirar les estrelles més a sud del Cúmul Estel·lar de Comae Berenices, Mel 111, 20, 23, i 26 Comae, que formen un conspicu triangle gairebé equilàter amb una banda (20-26) orientat EO. Prolongar aquest costat uns 3 graus a l'Est des de la més a l'Est, 26, per a trobar a 35. Quan vostè localitzi a 35 Comae, M64 està a uns 3/4 de grau a l'ENE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari