Mart: primera detecció de l’oscil·lació de Chandler

Clic per engrandir. Crèdit: NASA

Per primera vegada, el moviment de Chandler, component de l’oscil·lació de l’eix de rotació, s’ha detectat en un altre cos del sistema solar que no és la Terra, en aquest cas Mart. Gràcies a aquest moviment, podríem aprendre més sobre l’interior del planeta vermell.

La Terra gira sobre ella mateixa però, a llarg termini, el seu eix de rotació no es fixe. Entre les diverses oscil·lacions que afecten aquest eix, el moviment de Chandler és una oscil·lació de l'eix de rotació de la Terra en relació amb la seva superfície. Va ser descoberta per l’astrònom nord- americà Seth Carlo Chandler (1846-1913) el 1891. Aquesta oscil·lació té una amplitud d’uns nou metres en el punt on l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície. Té un període de 433 dies, aproximadament 14 mesos. Tot i que aquest moviment hauria de decaure naturalment amb el pas del temps, persisteix a la Terra a causa de les fluctuacions de l'oceà i la pressió atmosfèrica.

Clic per engrandir. Retrat autografiat de Seth Carlo Chandler, Jr.
(1846-1913) © Domini públic

L'oscil·lació de Chandler és un exemple de moviment que es pot produir per a un objecte que gira lliurement i que no és una esfera perfecta: això es diu nutació lliure. Aquesta oscil·lació no s’ha de confondre amb altres moviments que afecten la direcció de l’eix de rotació de la Terra en relació amb les estrelles, causats per les forces de marea de la Lluna i el Sol, que també s’anomenen nutacions.  

Una oscil·lació de Mart més freqüent i més feble que la seva anàloga terrestre

Fins ara, l’oscil·lació de Chandler només s’havia detectat a la Terra. Tot i això, el mateix moviment ha d’afectar els altres planetes, fins i tot si és amb amplitud i periodicitat diferents.

Per tal de detectar aquesta oscil·lació de l’eix de rotació de Mart, Alex S. Konopliv i els seus col·legues van utilitzar observacions de seguiment per ràdio de les Mars Odyssey, Mars Reconnaissance Orbiter i  Mars Global Surveyor, tres satèl·lits que orbiten al voltant del planeta en un període de 18 anys. Així van mesurar un moviment gairebé circular, vist en sentit antihorari des del pol nord, amb un període de 206,9 ± 0,5 dies i una amplitud de 10 centímetres a la superfície.

Clic per engrandir. Recreació artística de la Mars Reconnaissance Orbiter
sobrevolant el planeta Mart. © NASA

Un informant a l'interior de Mart

La detecció d’aquesta oscil·lació proporciona nova informació sobre l’interior de Mart i millora notablement la nostra comprensió de la dissipació d’energia dins del mantell del planeta (la capa sota l’escorça) per a intervals de temps propers al període de oscil·lació. El temps necessari perquè el pol acabi un cicle d’oscil·lació reflecteix la capacitat de deformació del mantell de Mart, proporcionant orientacions sobre les seves propietats materials i el seu estat tèrmic. La gran quantitat de dades ha permès assegurar que l’oscil·lació identificada és intrínseca a la forma i a l’interior del planeta en lloc de a factors externs com ara la sublimació estacional dels casquets polars.

Igual que l’oscil·lació de Chandler a la Terra, el moviment a Mart hauria de desaparèixer naturalment. Els investigadors encara no saben perquè es manté oscil·lant, però estudis previs indiquen que probablement es deu a canvis en la pressió atmosfèrica.

Aquesta informació pot ajudar a guiar futurs estudis sobre l’interior de Mart aportant nous coneixements sobre la seva temperatura i composició.

Ho he vist aquí.