La Lluna té suficient oxigen per permetre que 8.000 milions de persones respirin durant 100.000 anys

Clic per engrandir. Per colonitzar la Lluna, els humans necessitaran oxígen. I els investigadors
suggereixen que es podria extreure suficient oxigen de la regolita. Crèdit: manuelhuss, Adobe Stock.

A l'atmosfera de la nostra Lluna, no hi ha prou oxigen perquè puguem respirar. Però els investigadors creuen que la capa superior de la superfície del nostre satèl·lit, composta pel famós regolita, podria contenir prou d'aquest element essencial per a la vida humana per permetre la colonització. Sempre que s'aconsegueixi extreure'l!

Un gran pas endavant. Després un petit pas enrere. Aquest és el ritme donat des de fa uns mesos a la vacil·lació del vals del nostre retorn a la Lluna. Encara que l'objectiu principal es mantingui: construir a llarg termini una base habitada al nostre satèl·lit natural. Mentre que la NASA acaba de posposar l'expiració del seu programa Artemis al 2025, la Xina i Rússia tenen la intenció d'iniciar la construcció d'una estació lunar el 2026. Abans d'això, caldrà garantir la disponibilitat de determinats recursos vitals. Aigua és clar. Però també oxigen.

Recordeu que l'atmosfera de la nostra Lluna és fina, tènue. Composta principalment per hidrogen, neó i argó. Mentre que el que necessitem els humans és sobretot... oxigen. I ja alguns estan considerant solucions per produir-lo in situ. L'Agència Espacial Europea (ESA) per exemple, però també l'Agència Espacial Australiana i la NASA estan desenvolupant tecnologies capaços d'extreure-la de la regolita lunar, aquesta capa de roques, grava, pedres o pols fina que cobreix la superfície de la Lluna.

Perquè al nostre satèl·lit, trobem molts minerals que contenen oxigen: sílice o òxids de ferro o fins i tot magnesi per exemple. Es troben en una forma original i intacte. No alterada, com a la nostra Terra, per organismes que en pocs milions d'anys, l'haguessin transformat en sòl pròpiament dit.

 Clic per engrandir.
Peu 1: La startup SpaceApplicationsServices va anunciar que estava construint
3 reactors experimentals per millorar el procés de fabricació d'oxigen mitjançant
electròlisi. S'espera enviar la tecnologia a la Luna el 2025 com a part de la missió
d'utilització de recursos in situ de la ESA.
Peu 2: Hi ha prou oxigen al regòlit lunar per mantenir milers de milions de
persones a la Lluna - https://theconversation.com/the-moons-top-

Extracció d'oxigen per electròlisi

Hi hauria, doncs, a la Lluna una formidable reserva d'oxigen. Quina meravella? Bé, segons els investigadors, la regolita està formada per aproximadament, al voltant d'un 45% d'oxigen. Però si tenim en compte només la superfície -perquè encara és difícil saber què hi ha a les roques més profundes- cada metre cúbic de regolita contindria una mitjana d'1,4 tones de minerals. Això és l'equivalent a 630 quilos d'oxigen. Suficient per permetre a una persona respirar durant uns dos anys.

Suposant una profunditat de regolita de al voltant de deu metres, la Lluna podria proporcionar en última instància a vuit mil milions de colons humans suficient oxigen per viure uns 100.000 anys. Una xifra a temperar amb l'eficiència amb què els nostres enginyers podrien extreure oxigen de la regolita. Perquè per recuperar aquest preuat element caldrà mobilitzar molta energia per trencar els vincles estrets que tendeix a forjar. Per electròlisi, per exemple.

A la Terra l'oxigen, que és prou abundant a l'aire que respirem, es veu com un subproducte de l'electròlisi. A la Lluna, es convertiria en el seu producte principal. Els investigadors tenen previst fer que l'operació sigui sostenible basant-se especialment en l'energia solar. Tanmateix, no sembla tan senzill. Perquè abans que es pugui dur a terme l'electròlisi, els òxids metàl·lics que es troben a la Lluna en forma sòlida han de poder convertir-se en una forma líquida. Per la calor, entre d'altres. Es fa a la Terra. Però transportar tot l'equip necessari a la Lluna i fer-lo funcionar allà segueix sent un repte avui.

I ara us convidem a fer un recorregut per la Lluna en 4k Redux. Crèdit: NASA:

La tardor del 2011, la missió Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) va llançar el seu original Tour of the Moon, una animació de cinc minuts que porta l'espectador a una visita virtual del nostre veí més proper a l'espai. Sis anys més tard, el tour ha estat recreat en una resolució 4K impressionant, utilitzant la mateixa trajectòria de la càmera i aprofitant la gran quantitat de dades recollides per LRO durant els anys transcorreguts d'operacions.

El recorregut visita una sèrie de llocs interessants escollits per il·lustrar una varietat de característiques del terreny lunar. Alguns són al costat proper i són familiars per als observadors professionals i aficionats de la Terra, mentre que altres només es poden veure clarament des de l'espai. Alguns són grans i antics (Orientale, Pol Sud-Aitken), altres són més petits i joves (Tycho, Aristarchus). Les zones d'ombra constant a prop dels pols són difícils de fotografiar però més fàcils de mesurar amb l'altimetria, mentre que diversos dels llocs d'aterratge de l'Apol·lo, tots relativament a prop de l'equador, han estat fotografiats amb resolucions de fins a 25 centímetres (10 polzades) per píxel. 

El nou recorregut destaca la composició mineral de l'altiplà d'Aristarchus, les proves de l'existència de gel d'aigua a la superfície a certs punts propers al pol sud i la cartografia de la gravetat a la conca d'Oriental i els seus voltants.

La càmera sobrevola el terreny lunar, apropant-se per veure de prop una varietat de llocs interessants i algunes de les dades de la LRO associades a ells. Inclou els títols de les característiques, les fonts de recerca i la ubicació i escala del centre d'imatges. 

Crèdit video: NASA Scientific Visualization Studio. Visualitzador: Ernie Wright (director) 

Ho he vist aquí.