Desenredant les restes de Cassiopea A

El misteri de com va explotar Cassiopea A s'està desvetllant gràcies a les noves dades del Nuclear Spectroscopic Telescope Array (Conjunt de telescopis espectroscòpics nuclears), o NuSTAR, de la NASA. En aquesta imatge, les dades de NuSTAR, que mostren raigs X d'alta energia procedents de material radioactiu, estan pintades en blau. Els raigs X de menor energia procedents de material no radioactiu, obtinguts anteriorment amb l'Observatori de Raigs X Chandra de la NASA, es mostren en vermell, groc i verd. La nova vista mostra una imatge més completa de Cassiopea A, les restes d'una estrella que va esclatar en un esdeveniment de supernova la llum del qual va arribar a la Terra fa uns 350 anys, quan podria haver aparegut els observadors com una estrella que de sobte es va il·luminar.

Clic a la imatge per engrandir. Crèdit: NASA/JPL-Caltech/CXC/SAO

El romanent és a 11.000 anys llum de la Terra. NuSTAR és el primer telescopi capaç de prendre imatges detallades del material radioactiu del romanent de supernova Cassiopea A. Encara que altres telescopis han detectat radioactivitat en aquests objectes amb anterioritat, NuSTAR és el primer capaç de precisar la ubicació de la radioactivitat, creant mapes. Quan una estrella massiva explota, crea molts elements: no radioactius, com el ferro i el calci que es troben a la sang i els ossos, i radioactius, com el titani-44, la desintegració del qual emet raigs X d'alta energia que NuSTAR pot veure. En cartografiar el titani-44 a Cassiopea A, els astrònoms obtenen una visió directa del que va passar al nucli de l'estrella quan es va fer miques.

Aquestes dades de NuSTAR complementen observacions anteriors realitzades per Chandra, que mostren elements, com el ferro, que van ser escalfats per ones de xoc més allunyades del centre del romanent. En aquesta imatge, les dades vermelles, grogues i verdes van ser recollides per Chandra amb energies compreses entre 1 i 7 quilo-electronvolts (keV). El color vermell mostra el ferro escalfat, i el verd representa el silici i el magnesi escalfats. El groc és el que els astrònoms anomenen emissió contínua, i representa un rang d'energies de raigs X. El titani-44, mostrat en blau, va ser detectat per NuSTAR a energies compreses entre 68 i 78 keV. Les observacions del NuSTAR apunten a una possible solució a l'enigma de com detonen els estels. El fet que el titani -que és un traçador directe de l'explosió de la supernova- estigui concentrat en aglomeracions al nucli recolza una teoria anomenada "asimetries lleus". En aquest escenari, el material s'amuntega al cor de la supernova, regirant una ona de xoc i permetent que faci esclatar les capes exteriors de l'estrella.

Ho he vist aquí.