Coneguda per Ptolemeu l'any 130 AC
M7 és un grup gran i brillant, detectable fàcilment a simple vista. Com ho descriu Burnham, "el cúmul es veu projectat sobre un fons de nombroses estrelles febles i llunyanes de la Via Làctia".
Aquest esplèndid cúmul era conegut per Ptolomeu, que el va citar sobre el 130 AC i el va descriure com la "nebulosa que segueix a la picada de l'escorpí". La descripció pot incloure també a M6, però no és segur. A causa d'aquest presumible descobriment, el present autor [hf] va proposar el nom de "Cúmul de Ptolomeu" per M7 fa alguns anys, una proposta que, amb el temps, ha trobat alguna acceptació.
M7 Va ser observat per Hodierna abans de 1654, qui va comptar 30 estrelles, i el va incloure en el catàleg d'objectes del sud d'Abbe Lacaille com Lac II.14. Charles Messier el va incloure com el Nº 7 al seu catàleg el 23 de Maig de 1764.
M7 és un grup gran i brillant, detectable fàcilment a simple vista. Com ho descriu Burnham, "el cúmul es veu projectat sobre un fons de nombroses estrelles febles i llunyanes de la Via Làctia".
Aquest esplèndid cúmul era conegut per Ptolomeu, que el va citar sobre el 130 AC i el va descriure com la "nebulosa que segueix a la picada de l'escorpí". La descripció pot incloure també a M6, però no és segur. A causa d'aquest presumible descobriment, el present autor [hf] va proposar el nom de "Cúmul de Ptolomeu" per M7 fa alguns anys, una proposta que, amb el temps, ha trobat alguna acceptació.
M7 Va ser observat per Hodierna abans de 1654, qui va comptar 30 estrelles, i el va incloure en el catàleg d'objectes del sud d'Abbe Lacaille com Lac II.14. Charles Messier el va incloure com el Nº 7 al seu catàleg el 23 de Maig de 1764.
M7 està compost d'unes 80 estrelles més brillants de mag 10 en un camp d'aproximadament 1,3 graus de diàmetre aparent que a una distància de potser 800 anys llum correspon a una extensió lineal de 18 o 20 anys llum. Va ser classificat com de tipus Trumpler I, 3, mo I, 3, r. Aquest grup s'ens aproxima a 14 km/seg. L'estrella més brillant és una geganta groga (tipus espectral gG8, mag 5,6), l'estrella més calenta de la seqüència principal és de tipus espectral B6 (mag 5,89). L'edat d'M7 es va estimar en 220 milions d'anys, tot això d'acord tant amb l'Sky Catalog 2000, com amb el nou càlcul del Grup de Gènova de G. Meynet. El treball recent suggereix una distància lleugerament major de 1000 anys llum, que incrementaria la mida a 25 anys llum però que no afectaria l'edat.
Ake Wallenquist va trobar que és un dels cúmuls amb el major grau de concentració cap al centre. Fonts modernes coincideixen en la magnitud aparent integrada a 3,3, mentre que l'estimació més antiga, majoritàriament d'observadors del nord, tenia a aquest cúmul del sud significativament subestimat a una magnitud de 4,1 a 5,0.
Ake Wallenquist va trobar que és un dels cúmuls amb el major grau de concentració cap al centre. Fonts modernes coincideixen en la magnitud aparent integrada a 3,3, mentre que l'estimació més antiga, majoritàriament d'observadors del nord, tenia a aquest cúmul del sud significativament subestimat a una magnitud de 4,1 a 5,0.
Crèdit de la imatge: Rolf Wahl Olsen de http://www.pbase.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari