Descobert possiblement per Giovanni Domenico Cassini abans del 1711. Descobert independentment per Charles Messier el 1772.
Aquest cúmul va ser descobert el 5 d'abril de 1772 per Charles Messier, però possiblement Cassini ja l'havia descobert abans del 1711, d'acord a un informe del seu fill, Jacques Cassini, en el seu llibre de 1740, Elements d'Astronomia (Elements of Astronomy).
Aquest cúmul va ser descobert el 5 d'abril de 1772 per Charles Messier, però possiblement Cassini ja l'havia descobert abans del 1711, d'acord a un informe del seu fill, Jacques Cassini, en el seu llibre de 1740, Elements d'Astronomia (Elements of Astronomy).
El cúmul obert M50 es troba probablement a uns 3.200 anys llum de distància. El seu diàmetre angular és de prop de 15x20' que es correspon a una extensió lineal de 20 anys llum aproximadament, la seva densa part central és de tot just uns 10' o 10 anys llum de diàmetre. JE Gore, basat en plaques fotogràfiques preses per Isaac Roberts en 1893, ha estimat la població del seu cos central en unes 200 estrelles. El tipus Trumpler del cúmul aquesta donat com I,2,m (Glyn Jones), II,3,m (Sky Catalog 2000) o II,3,r (Götz). La seva aparença visual és descrita com una 'figura en forma de cor' per Malles i Kreimer.
Clic per engrandir. Crèdit imatge: Wikisky
D'acord a Kenneth Glyn Jones, l'estrella més brillant és de tipus espectral B8 i de magnitud 9,0, mentre que l'Sky Catalog 2000 li atorga un tipus espectral B6 i magnitud 7,85, i la seva edat s'ha estimat en 78 milions d'anys. 7' al sud del centre es troba una gegant vermella M, contrastant excepcionalment amb les seves estrelles veïnes de color blanc-blau. El cúmul també conté algunes gegants grogues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari