El Sol com no l'has vist mai

L’onze de febrer passat es varen complir cinc anys d’estada a l'espai de l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA -SDO per les seves sigles en anglès- que esta regalant-nos imatges increïblement detallades del Sol les 24 hores del dia. Capturant més d’una imatge per segon, SDO ha proporcionat, des del seu llançament l’onze de febrer de 2010, una clara visió sense precedents de com les explosions solars creixen i esclaten.. La imatgeria massiva també és captivadora, i ens permet veure el ballet constant de material solar a través de l'atmosfera del Sol, la corona.

En honor a aquest cinquè aniversari del SDO, la NASA ha fet públic un vídeo mostrant els aspectes més destacats dels últims cinc anys d'observació del Sol. Visionant la pel·lícula podem veure els núvols gegants de materia solar llançada a l'espai, la dansa dels bucles gegants flotant a la corona, i a enormes taques solars fent-se cada cop més grans i com es difuminen en la superfície del Sol.

El SDO a la nau de muntatge. Crédit NASA

La col·lecció d’imatges és un exemple de la classe de dades que el SDO proporciona als científics. A l'observar el Sol a diferents longituds d'ona -i per tant a diferents temperatures- els científics poden observar els desplaçaments de material a través de la corona, donant pistes sobre el que causa les erupcions solars, de com s’escalfa l'atmosfera del Sol fins a 1.000 vegades més que la seva superfície, i per què els camps magnètics del Sol estan constantment en moviment.

 

El SDO acoblat a la còfia del seu propulsor.
Crèdit: NASA/Jim Grossmann

Després de cinc anys de missió, el SDO continua tornant imatges temptadores que desperten la curiositat dels científics. Per exemple, a finals del 2014, SDO va capturar imatges de les més grans taques solars vistes des de 1995, així com un torrent d'intenses flamarades solars. Les flamarades solars són explosions de llum, energia i raigs-X. Poden ocórrer soles o poden estar acompanyades pel que s'anomena una ejecció de massa coronal o CME (per les sigles en anglés), en el qual un gegantí núvol de material solar entra en erupció des del Sol, arriba a la velocitat d'escapament i es dirigeix cap a l'espai. En aquest cas, el Sol produeix únicament flamarades però no hi ha CMES, que encara que no impossible, és quelcom inusual per a les erupcions d'aquesta envergadura. Els científics estan investigant ara les dades per veure si poden determinar quines circumstàncies podrien haver portat a produir només les flamarades.

El trànsit planetari que podreu observar al vídeo es el de Venus.

El Centre de Vols Espacials Goddard de la NASA, va construir, opera i administra la nau espacial SDO per al Directori de Missions Científiques de la NASA a Washington DC. SDO és la primera missió de la NASA amb un programa d’estudi d’una estrella. L'objectiu del programa és desenvolupar el coneixement científic necessari per abordar aquells aspectes del sistema Sol-Terra que afecten directament a les nostres vides i a la societat.

Si en voleu saber més sobre el SDO visiteu la pàgina oficial de la missió a la NASA

Ho he vist a: http://svs.gsfc.nasa.gov/cgi-bin/details.cgi?aid=11742

I com que va del Sol us afegeixo una imatge curiosa. Està feta durant el darrer eclipsi de Sol del passat dia 20 de març. Podeu veure el trànsit de la Estació Espacial Internacional davant del Sol. La imatge és obra d'en Thierry Legault.