Quina xafogor!

Durant la primera onada de calor d'aquest estiu, els que vivim a prop del mar hem patit calor, però relativament suportable, i perquè? Per la manca d'humitat a l'ambient. La segona en canvi, està sent força farragosa. El culpable?; La humitat a l'ambient, també coneguda com a humitat relativa.

El cos humà normalment es refreda per la transpiració, o suor. L'evaporació de l'aigua en la suor necessita calories que l'aigua roba del cos. No obstant això, quan la humitat relativa és alta, la proporció d'evaporació de l'aigua està reduïda. Això significa que el robatori de calor al cos serà menor i la temperatura que el cos humà percep serà major que la que hi hauria si l'aire fóra sec. S'han pres mesures basant-se en descripcions subjectives.

Heus aquí la explicació del perquè els pobres barcelonins (i d'altres costaners) quan arriba l'estiu sempre tenim les nostres extremitats enganxoses, senzillament no podem evaporar la suor, i això ens provoca un sobreescalfament del nostre cos.

A la combinació de temperatura i humitat també la coneixem com a temperatura de xafogor, sempre a partir dels 20º C, i es que per sota d'aquesta temperatura la humitat no incrementa la temperatura de xafogor.

Podeu veure a continuació l'escala Humidex que combina temperatures i graus d'humitat i les conseqüències que pot arribar a tenir una exposició excessiva en algunes circumstàncies.

Clic a l'imatge per engrandir

I la temperatura de sensació?. Aquesta es la que utilitzem a l'hivern, i a on en comptes de valorar la humitat el que fem es valorar la velocitat del vent.

El moviment de l'aire augmenta la velocitat a què la temperatura d'un objecte arriba a la temperatura ambient. Els humans percebem o "sentim" que la velocitat de refredament del cos amb el fred augmenta amb el vent.

La primera fórmula de la temperatura de sensació la va desenvolupar l'exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, per Siple i Passel que treballaven a l'Antàrtic i va ser usada pel Servei Nacional del Temps (NWS) en els anys setanta. Al 2001 la fórmula va ser revisada per incloure les teories més precises. Aquestes fórmules es dissenyen específicament per al cos humà, o més específicament encara per al rostre humà. La temperatura de sensació també afecta els animals, i als objectes inanimats, però per a ells s'apliquen fórmules diferents.

La base física per al càlcul del windchill (així anomenen els nord americans a la temperatura de sensació) és ara la relació entre la temperatura, volum i pressió d'un fluid. El vent reduïx la pressió atmosfèrica i augmenta l'efecte refredador.

Malgrat que a la següent taula només es contempla temperatura i velocitat del vent es prou aclaridora sobre aquest efecte.

Clic a l'imatge per engrandir

Jo prefereixo passar una mica de fred, un sempre es pot tapar més, que viure ofegat amb l'excés de xafogor.

Bon estiu!