Submergiu-vos fins l'extrem de l'univers a través d'aquesta nova imatge del Hubble. Milers de galàxies, cadascuna poblades de milers de milions d'estrelles, guarneixen aquest magnífic tapís còsmic. Contempla 11 mil milions d'anys d'història de l'univers.
Sembla plàncton extret de l'oceà... però no. No és el microcosmos el que descobreix aquesta imatge captivadora sinó el macrocosmos. Un oceà constel·lat de galàxies.
Aquesta escena és un cop d'ull a l'univers que es pot veure a través d'un petit forat en direcció a l'Óssa Major. Es troba en un petit racó de la constel·lació, on s'interposen molt poques estrelles de la nostra llar, la Via Làctia (en primer pla), i a on podem descobrir aquest panorama a través de l'espai i el temps.
Les galàxies abunden en aquesta imatge composta del projecte
HDUV (Hubble Deep UV). ©NASA, ESA, P. Oesch (University of Geneva),
M. Montes (University of New South Wales). Clic per engrandir
Què hi veiem? Una part molt petita del cos immens del cosmos. Hubble el despulla amb les aportacions dels telescopis terrestres i espacials (Spitzer, Gemini). La imatge és una superposició dels seus ulls que penetren en l'espectre visible, infraroig i ultraviolat, i que permet aprendre més sobre aquests milers de galàxies.
Submergir-se en les profunditats de l'univers
Quantes n'hi ha? Son visibles al voltant de 15,000. Petites, grans, properes (a escala de l'univers), menys properes, llunyanes, etc. Podeu submergir-vos fins als 11 mil milions d'anys llum i veure el resplendor vermell de les galàxies encara molt joves.
Una altra imatge composta del projecte HDUV (Hubble Deep UV).
Aquesta vegada, cap a la constel·lació austral de Fourneau. També es contemplen
unes 15.000 galàxies als confins de l'univers. © NASA, ESA, P. Oesch
(University of Geneva), M. Montes (University of New South Wales).
Aquesta vegada, cap a la constel·lació austral de Fourneau. També es contemplen
unes 15.000 galàxies als confins de l'univers. © NASA, ESA, P. Oesch
(University of Geneva), M. Montes (University of New South Wales).
Clic per engrandir.
Les galàxies s'empenyen. Els astrònoms estimen que entre elles n'hi ha 12.000 que engendren estrelles. Per descomptat, no podem parlar del present, perquè tot el que veiem va passar fa uns quants milions d'anys, per als més propers, i fins a tres mil milions d'anys després del Big Bang per a les més allunyades. I en aquell moment, era l'efervescència dins del que encara eren petites galàxies atapeides de gas i pols. Les estrelles van néixer a un ritme frenètic. Això ja no és el cas d'avui, en una galàxia com la nostra. Com es desenvolupa això? Aquesta és una dels grans dilemes als que s'enfronten els observadors de la Terra.
Fes un clic aquí per accedir al lloc web del Hubble i a la imatge en diferents mides i formats.
Autor de l'original: Xavier Demeersman
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari