Aquesta nova imatge del telescopi espacial Hubble de Júpiter, presa el 27 de juny de 2019, revela la marca de la Gran Taca Vermella (GTV) del planeta gegant i una paleta de colors més intensa als núvols que giren en l'atmosfera turbulenta de Júpiter que la observada en anys anteriors. Els colors, i els seus canvis, ofereixen pistes importants sobre els processos en curs a l'atmosfera de Júpiter.
Les bandes es creen per diferències en el gruix i l'alçada dels núvols de gel d'amoníac. Les bandes de colors, que flueixen en direccions oposades a diverses latituds, son el resultat de diferents pressions atmosfèriques. Les bandes més clares son a major alçada i tenen núvols més gruixuts que les bandes més fosques.
La nova foto està feta amb llum visible com a part del programa "Legacy Exterior
Atmospheres Legacy", o OPAL. El programa proporciona visions globals anuals
Atmospheres Legacy", o OPAL. El programa proporciona visions globals anuals
del Hubble sobre els planetes exteriors per buscar canvis a les seves tempestes, vents i núvols.
La càmera 3 de camp ample del Hubble va observar Júpiter quan el planeta es
trobava a 400 milions de milles (644 milions de km) de la Terra, quan Júpiter estava a
prop de la "oposició" o directament enfront del Sol al cel. Clic a la foto per engrandir
Crèdits: NASA, ESA, A. Simon (Goddard Space Flight Center) i M.H. Wong (Universitat de Califòrnia, Berkeley)
Crèdits: NASA, ESA, A. Simon (Goddard Space Flight Center) i M.H. Wong (Universitat de Califòrnia, Berkeley)
Entre les característiques més sorprenents de la imatge es troben els rics colors dels núvols que es desplacen cap a la GTV, una tempesta que s’enrotlla en sentit antihorari entre dues bandes de núvols. Aquestes dues bandes de núvols, per sobre i per sota de la GTV, es mouen en direccions oposades. La banda vermella de dalt i a la dreta (nord-est) de la GTV conté núvols que es desplacen cap a l'oest i al voltant del nord de la tempesta gegant. Els núvols blancs a l’esquerra (sud-oest) de la tempesta s’estan desplaçant de l’est cap al sud del punt.
Totes les acolorides bandes de núvols de Júpiter d'aquesta imatge estan limitades al nord i al sud per corrents en jet que romanen constants, fins i tot quan les bandes canvien de color. Totes les bandes estan separades per vents que poden assolir velocitats de fins a 644 quilòmetres per hora.
Totes les acolorides bandes de núvols de Júpiter d'aquesta imatge estan limitades al nord i al sud per corrents en jet que romanen constants, fins i tot quan les bandes canvien de color. Totes les bandes estan separades per vents que poden assolir velocitats de fins a 644 quilòmetres per hora.
Crèdit: Centre de Vols Espacials Goddard de la NASA
Pots descarregar aquest video en formats HD des de l'Estudi de Visualització
Pots descarregar aquest video en formats HD des de l'Estudi de Visualització
Al costat oposat del planeta, la banda de color vermell profund al nord-est de la GTV i la banda blanca brillant al sud-est del mateix es fan molt més febles. Els remolins filamentosos que es veuen al voltant de la vora exterior de la súper tempesta vermella són núvols de gran alçada que estan arrossegant-se cap a dins i al seu voltant.
La GTV és una estructura imponent en forma de pastís de noces, la capa de boirina superior s'estén més de 3 milles (5 quilòmetres) per sobre dels núvols en altres àrees. La gegantina estructura, amb un diàmetre lleugerament més gran que el de la Terra, és un sistema eòlic a alta pressió anomenat anticicló que es va reduint lentament des dels anys 1800's. El motiu d’aquest canvi de mida encara no se sap.
Aquesta animació d’un Júpiter giratori es un muntatge des d’un mosaic fotogràfic del Telescopi Espacial Hubble de gairebé tot el planeta. El mapa pla resultant es va projectar per ordinador sobre una esfera per crear un globus giratori (excloent les regions polars per sobre dels 80 graus de latitud). Júpiter realitza una rotació cada 9,8 hores. La GTV del planeta gegant, és l’oval de color taronja tan gran com la Terra. Diferents bandes paral·leles de núvols en moviment dominen la nostra visió sobre la profunda atmosfera d'hidrogen/heli de Júpiter. Les bandes de núvols de colors es limiten per corrents en jet que bufen en direccions oposades a diferents latituds.
Una cadena característica d’anticiclons de forma oval blanc apareix al llarg d’una banda
de latitud a l’hemisferi sud del planeta. Hubble pren imatges de tot el planeta com a part del programa Outer Planets Atmospheres Legacy, o OPAL. Aquest programa proporciona
visions globals anuals del Hubble sobre els planetes exteriors per buscar canvis a les seves tempestes, vents i núvols.
Crèdits: NASA, ESA, A. Simon (Goddard Space Flight Center), M.H. Wong (Universitat de Califòrnia, Berkeley) i L. Hustak (STScI)
Una cadena característica d’anticiclons de forma oval blanc apareix al llarg d’una banda
de latitud a l’hemisferi sud del planeta. Hubble pren imatges de tot el planeta com a part del programa Outer Planets Atmospheres Legacy, o OPAL. Aquest programa proporciona
visions globals anuals del Hubble sobre els planetes exteriors per buscar canvis a les seves tempestes, vents i núvols.
Crèdits: NASA, ESA, A. Simon (Goddard Space Flight Center), M.H. Wong (Universitat de Califòrnia, Berkeley) i L. Hustak (STScI)
Aquesta imatge del telescopi espacial Hubble destaca les diferents bandes de núvols
característiques de l'atmosfera de Júpiter. La vista representa un mapa estès de tot el planeta.
Els investigadors van combinar diverses exposicions de Hubble per crear aquest mapa pla,
que exclou les regions polars (per sobre dels 80 graus de latitud). Clic a la imatge per engrandir.
Crèdits: NASA, ESA, A. Simon (Goddard Space Flight Center) i M.H. Wong (Universitat de Califòrnia, Berkeley)
característiques de l'atmosfera de Júpiter. La vista representa un mapa estès de tot el planeta.
Els investigadors van combinar diverses exposicions de Hubble per crear aquest mapa pla,
que exclou les regions polars (per sobre dels 80 graus de latitud). Clic a la imatge per engrandir.
Crèdits: NASA, ESA, A. Simon (Goddard Space Flight Center) i M.H. Wong (Universitat de Califòrnia, Berkeley)
Una característica forma helicoïdal situada sota la GTV és un cicló, un vòrtex al voltant d'una zona de baixa pressió amb vents que giren en sentit contrari des de la GTV. Els investigadors han observat ciclons amb una gran varietat d’aparicions diferents a tot el planeta. Les dues característiques en forma oval blanca són anticiclons, com les versions petites de la GTV.
Un altre detall interessant és el color de la banda ampla de l'equador. El color taronja brillant pot ser un signe que els núvols més profunds comencen a aclarir-se, emfatitzant les partícules vermelles a la boirina superposada.
Un altre detall interessant és el color de la banda ampla de l'equador. El color taronja brillant pot ser un signe que els núvols més profunds comencen a aclarir-se, emfatitzant les partícules vermelles a la boirina superposada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari