Clic per engrandir. Crèdit imatge: 2MASS/NASA
Descobert per Charles Messier en 1774.
M52 és un magnífic cúmul obert situat en una fecunda zona de la Via Làctia. Constitueix un dels rics cúmuls per als que l'aficionat Jeff Bondono ha proposat el nom de cúmuls "sal i pebre". El 1959, Ake Wallenquist va identificar 193 possibles membres en una regió de 9 minuts de ràdi, sent la densitat prop del centre de unes 3 estrelles per parsec cúbic.
M52 és un magnífic cúmul obert situat en una fecunda zona de la Via Làctia. Constitueix un dels rics cúmuls per als que l'aficionat Jeff Bondono ha proposat el nom de cúmuls "sal i pebre". El 1959, Ake Wallenquist va identificar 193 possibles membres en una regió de 9 minuts de ràdi, sent la densitat prop del centre de unes 3 estrelles per parsec cúbic.
L'estrella en seqüència principal més brillant del cúmul és de magnitud 11,0 i tipus espectral B7. Dos gegants grogues són superiors en brillantor: la més brillant és de tipus espectral F9 i magnitud 7,77, mentre l'altra és de tipus G8 i magnitud 8,22. l'Sky Catalogue 2000.0 li atorga una edat de només 35 milions d'anys, valor coincident amb el donat per Woldemar Götz, segons el qual, aquest cúmul conté una peculiar estrella del tipus Of, és a dir, un estel extremadament calent amb cridaneres línies espectrals de heli i nitrogen ionitzats.
No es coneix amb seguretat la distància a la qual es troba aquest cúmul; Kenneth Glyn Jones proposa 3.000 anys llum, Malles/Kreimer, 7.000, i Götz, 5.050, mentre que l'Sky Catalogue 2000.0 posa la xifra de 5.200 anys llum (1.600 parsec). Robert Garfinkle, al seu llibre Star Hopping (nom en anglès d'una tècnica per a la localització d'estrelles), dóna la xifra de 3.000 anys llum, mentre que Harvey Pennington, George Kepple i Glen Sanner proposen 3.900 en el seu Night Sky Observer's Guide (Guia de l'Observador del Cel Nocturn en anglès). Aquesta incertesa es deu principalment a l'elevada absorció interestel·lar que pateix la llum que emet durant el seu viatge fins a nosaltres, sent una mica complicat d'estimar raonablement. M52 és classificat com de classe Trumpler I,2,r (Sky Catalogue 2000.0) o II,2,r (Glyn Jones, Götz).
Adoptant el valor de 5.000 anys llum, els 13,0 minuts d'arc del diàmetre aparent del cúmul es corresponen amb una extensió lineal de 19 anys llum.
El cúmul obert M52 és un dels descobriments originals de Charles Messier, qui el va catalogar el 7 de setembre de 1774, quan un cometa es va aproximar a ell.
Els aficionats que disposin d'uns bons prismàtics o un petit telescopi poden observar M52 com una taca nebular. Amb un telescopi de 4 polzades es mostra com un dens i magnífic cúmul, ric en estrelles tènues, i descrit freqüentment com amb forma de "V" o de ventilador; la geganta groga més brillant es troba a la vora sud-oest. John Malles va observar "una regió interior amb forma d'agulla dins d'un semicercle".
Es pot localitzar M52 fàcilment estenent la línia que uneix Alfa i Beta Cassiopeiae uns 6'5 graus cap al nord-oest fins l'estrella de cinquena magnitud 4 Cassiopeiae; M52 es troba a aproximadament 1 grau al sud i lleugerament a l'oest d'aquest estel.
Situada a uns 35 minuts al sud-oest de M52 es troba la Nebulosa Bombolla (NGC 7635), una nebulosa difusa que apareix com un gran i tènue oval d'uns 3,5X3 minuts al voltant de l'estrella de setena magnitud HD 220.057, del tipus espectral B2 IV. És difícil d'observar causa de la seva baixa brillantor superficial. Just al sud de M52 es troba el petit, però cridaner, cúmul obert Czernik 43 (Cz 43), visible únicament amb grans telescopis.
No es coneix amb seguretat la distància a la qual es troba aquest cúmul; Kenneth Glyn Jones proposa 3.000 anys llum, Malles/Kreimer, 7.000, i Götz, 5.050, mentre que l'Sky Catalogue 2000.0 posa la xifra de 5.200 anys llum (1.600 parsec). Robert Garfinkle, al seu llibre Star Hopping (nom en anglès d'una tècnica per a la localització d'estrelles), dóna la xifra de 3.000 anys llum, mentre que Harvey Pennington, George Kepple i Glen Sanner proposen 3.900 en el seu Night Sky Observer's Guide (Guia de l'Observador del Cel Nocturn en anglès). Aquesta incertesa es deu principalment a l'elevada absorció interestel·lar que pateix la llum que emet durant el seu viatge fins a nosaltres, sent una mica complicat d'estimar raonablement. M52 és classificat com de classe Trumpler I,2,r (Sky Catalogue 2000.0) o II,2,r (Glyn Jones, Götz).
Adoptant el valor de 5.000 anys llum, els 13,0 minuts d'arc del diàmetre aparent del cúmul es corresponen amb una extensió lineal de 19 anys llum.
El cúmul obert M52 és un dels descobriments originals de Charles Messier, qui el va catalogar el 7 de setembre de 1774, quan un cometa es va aproximar a ell.
Els aficionats que disposin d'uns bons prismàtics o un petit telescopi poden observar M52 com una taca nebular. Amb un telescopi de 4 polzades es mostra com un dens i magnífic cúmul, ric en estrelles tènues, i descrit freqüentment com amb forma de "V" o de ventilador; la geganta groga més brillant es troba a la vora sud-oest. John Malles va observar "una regió interior amb forma d'agulla dins d'un semicercle".
Es pot localitzar M52 fàcilment estenent la línia que uneix Alfa i Beta Cassiopeiae uns 6'5 graus cap al nord-oest fins l'estrella de cinquena magnitud 4 Cassiopeiae; M52 es troba a aproximadament 1 grau al sud i lleugerament a l'oest d'aquest estel.
Situada a uns 35 minuts al sud-oest de M52 es troba la Nebulosa Bombolla (NGC 7635), una nebulosa difusa que apareix com un gran i tènue oval d'uns 3,5X3 minuts al voltant de l'estrella de setena magnitud HD 220.057, del tipus espectral B2 IV. És difícil d'observar causa de la seva baixa brillantor superficial. Just al sud de M52 es troba el petit, però cridaner, cúmul obert Czernik 43 (Cz 43), visible únicament amb grans telescopis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari