Clic per engrandir. Milers i milers d'estrelles brillants formen el cúmul globular Messier 53
capturat amb claredat cristal·lina en aquesta imatge del Hubble. Lligat fermament per
la gravetat, el cúmul és aproximadament esfèric i es torna més dens cap al seu cor.
Aquesta imatge és una composició de múltiples imatges preses en longituds d'ona de
llum visibles i infraroges. Credits: ESA/Hubble & NASA
capturat amb claredat cristal·lina en aquesta imatge del Hubble. Lligat fermament per
la gravetat, el cúmul és aproximadament esfèric i es torna més dens cap al seu cor.
Aquesta imatge és una composició de múltiples imatges preses en longituds d'ona de
llum visibles i infraroges. Credits: ESA/Hubble & NASA
Descobert el 1775 per Johann Elert Bode.
El cúmul Globular M53 és un dels més perifèrics, està aproximadament a uns 60.000 anys llum del centre de la galàxia, i gairebé a la mateixa distància (uns 58.000 anys llum) del nostre Sistema Solar. A aquesta distància, el seu diàmetre angular aparent de 13' es correspon a un diàmetre lineal d'aproximadament 220 anys llum. S'està aproximant ràpidament cap a nosaltres a una velocitat proporcionada per Malles de 112 km/s, segons Harris a 79 km/s. M53 té un brillant nucli central compacte d'uns 2' de diàmetre, tot i que les seves estrelles no estan molt concentrades en el centre en comparació amb altres cúmuls globulars, i un perfil de densitat gradualment decreixent cap a les vores. Harlow Shapley el va classificar per la seva densitat o concentració com tipus V. Mentre en el NGC, seguint a John Herschel, se sospitava que era l'estrella gegant vermella més brillant de magnitud 12 aproximadament, Deep Sky Field Guide (Guia de Camp de Cel Profund) la enumera com de magnitud 13,8 i com d'una magnitud aproximada de 16,9 en la branca horitzontal (del diagrama HR). El tipus espectral del cúmul en conjunt és acceptat com F6.
El seu descobridor Johann Elert Bode, qui el va trobar el 3 de Febrer de 1775, el va descriure com una nebulosa "bastant intensa i rodona". Charles Messier, qui el va redescobrir independentment i el va catalogar dos anys després, el 26 de febrer de 1777, el va trobar "rodó i cridaner" i semblant a M79. William Herschel va ser el primer a dividir-lo en estrelles i el va trobar similar a M10.
Com en tots els cúmuls globulars, les estrelles de M53 són aparentment "pobres en elements pesats", que significa que contenen solament poques quantitats d'elements més pesats que l'heli (realment dels principals elements com el carboni i l'oxigen); les de M53 estan fins i tot per sota de la mitjana en "elements pesats" dels membres dels cúmuls globulars. Conté un nombre força respectable de 47 estrelles RR Lyrae variables confirmades, algunes d'elles conegudes per haver canviat els seus períodes irreversiblement amb el temps (Kenneth Glyn-Jones).
Com en tots els cúmuls globulars, les estrelles de M53 són aparentment "pobres en elements pesats", que significa que contenen solament poques quantitats d'elements més pesats que l'heli (realment dels principals elements com el carboni i l'oxigen); les de M53 estan fins i tot per sota de la mitjana en "elements pesats" dels membres dels cúmuls globulars. Conté un nombre força respectable de 47 estrelles RR Lyrae variables confirmades, algunes d'elles conegudes per haver canviat els seus períodes irreversiblement amb el temps (Kenneth Glyn-Jones).
En els petits telescopis d'aficionats, M53 apareix com un objecte nebulós lleugerament ovalat amb un centre gran i brillant, de superfície llisa bastant lluminosa i que s'esvaeix uniformement cap a les vores. Malles informa que ell va veure moltes estrelles amb el telescopi de refracció de 10,2 cm sota excel·lents condicions de visibilitat, amb la part central apareixent d'alguna manera granular. En alguns telescopis grans, les seves vores exteriors semblen dividir-se en estrelles, mentre la part central està encara sense definir ni esmicolar, amb una única estrella destacant en telescopis d'uns 20 cm d'obertura. En instruments majors d'uns 30,5 cm apareix ben resolta, amb un nucli raonablement concentrat i estrelles disperses al voltant d'un diàmetre de 12 minuts d'arc.
Clic per engrandir. Crèdit Vega 0.0
M53 pot ser fàcilment trobada just a 1 grau NE de l'estrella de magnitud 4, Alpha 42 de la Cabellera de Berenice, un estel binari visible a simple vista (A: 5,05; B: 5,08; ambdues de tipus espectral F5V ). Alpha Comae per si mateixa pot ser localitzada bé seguint la línia formada per Arcturus via Eta Bootis més enllà d'11 graus a l'Oest, o bé seguint la línia formada per Gamma-Delta-Epsilon Virginis uns altres 7 graus NNE.
A només un grau de separació a l'est, el feble i bastant solitari cúmul globular NGC 5053 apareix en el camp visual, aproximadament a la mateixa distància que M53 (53.500 anys llum), el que indica que aquests cúmuls estan també físicament bastant junts. NGC 5053 conté significativament menys estrelles que M53, en particular no té tanta densitat de població i té un brillant nucli compacte que es va classificar com a cúmul globular dubtós en el passat (ara ho ha estat confirmat per espectroscòpia).
A només un grau de separació a l'est, el feble i bastant solitari cúmul globular NGC 5053 apareix en el camp visual, aproximadament a la mateixa distància que M53 (53.500 anys llum), el que indica que aquests cúmuls estan també físicament bastant junts. NGC 5053 conté significativament menys estrelles que M53, en particular no té tanta densitat de població i té un brillant nucli compacte que es va classificar com a cúmul globular dubtós en el passat (ara ho ha estat confirmat per espectroscòpia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari