Clic per engrandir. Messier 55 (M55, o NGC 6809) a la constel·lació
de Sagitari, segons la imatge del telescopi de 3,6 metres d'ESO a La Silla. Crèdit: ESO-ESA
de Sagitari, segons la imatge del telescopi de 3,6 metres d'ESO a La Silla. Crèdit: ESO-ESA
Descobert entre 1751-1752 per l'abat Nicholas Louis de Lacaille.
M55 és un cúmul globular bastant gran (d'uns 19', més o menys dos terços del diàmetre aparent de la lluna) però té una aparença tan folgada que el present autor va tenir una impressió del cúmul fins i tot amb uns binocles de 7x50, quan la majoria semblen nebuloses, aquest apareix molt granulós. Com està a una distància d'uns 17.300 anys llum, aquest diàmetre correspon a una longitud d'uns 100 anys llum. M55 té molt poques variables conegudes, 5 o 6. Els valors publicats per la seva magnitud varien de 5 a 7. La seva lluminositat total ha de ser de prop de 100.000 vegades la del Sol.
M55 va ser originalment descobert per Lacaille entre 1751-1752 (al seu Lac I.14), quan es trobava d'observació a Sud-àfrica. Charles Messier la va trobar finalment i la va catalogar el 24 de Juliol de 1778, després d'haver-lo estat buscant sense sort des del 1764. Això és conseqüència de la declinació sud d'aquest objecte. El present autor pot confirmar que M55 és molt difícil també des del sud d'Alemanya, però esplèndid si es va una mica més al sud (era impressionant des de, per exemple, el nord de Grècia).
M55 és un cúmul globular bastant gran (d'uns 19', més o menys dos terços del diàmetre aparent de la lluna) però té una aparença tan folgada que el present autor va tenir una impressió del cúmul fins i tot amb uns binocles de 7x50, quan la majoria semblen nebuloses, aquest apareix molt granulós. Com està a una distància d'uns 17.300 anys llum, aquest diàmetre correspon a una longitud d'uns 100 anys llum. M55 té molt poques variables conegudes, 5 o 6. Els valors publicats per la seva magnitud varien de 5 a 7. La seva lluminositat total ha de ser de prop de 100.000 vegades la del Sol.
M55 va ser originalment descobert per Lacaille entre 1751-1752 (al seu Lac I.14), quan es trobava d'observació a Sud-àfrica. Charles Messier la va trobar finalment i la va catalogar el 24 de Juliol de 1778, després d'haver-lo estat buscant sense sort des del 1764. Això és conseqüència de la declinació sud d'aquest objecte. El present autor pot confirmar que M55 és molt difícil també des del sud d'Alemanya, però esplèndid si es va una mica més al sud (era impressionant des de, per exemple, el nord de Grècia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari