Clic per engrandir. Vista d’un cúmul d’estrelles. © NASA/ESA-Hubble
Dins d'una galàxia com la nostra, la majoria de les estrelles joves es distribueixen al disc galàctic al llarg dels braços espirals, mentre que les velles estrelles es troben fonamentalment al nucli central i a l'halo esfèric. Tot i això, hi ha concentracions locals d’estrelles d’origen comú i unides entre si per gravitació, anomenades cúmuls estel·lars. Els dos tipus principals de cúmuls són els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.
Estrelles agrupades en cúmuls
Els cúmuls oberts es formen generalment amb estrelles joves nascudes al mateix núvol molecular i que comencen a allunyar-se progressivament les unes de les altres; les estrelles no estan gaire "atapeïdes". Es troben al pla de la galàxia; els més brillants i els més propers són visibles a simple vista, com les Plèiades i les Híades, a la constel·lació de Taure.
Imatge del supercúmul d'estrelles R136, a prop del centre de la nebulosa
de la Taràntula (NGC 2070), obtinguda amb el Telescopi Espacial Hubble.
Clic per engrandir. © NASA/ESA
de la Taràntula (NGC 2070), obtinguda amb el Telescopi Espacial Hubble.
Clic per engrandir. © NASA/ESA
Els cúmuls globulars, en canvi, no es troben en el pla de la galàxia, sinó fora d'aquesta. De fet, la majoria d’estrelles de l’halo galàctic s’agrupen en aquests "ramats" extremadament atapeïts, boles compostes per diversos centenars de milers d'estrelles compactades en un volum de 150 anys llum de diàmetre. Això implica que les regions centrals d’un cúmul globular, la densitat estel·lar és 20.000 vegades més gran que la que predomina als voltants del sistema solar. Si un planeta habitable girés al voltant d’una d’aquestes estrelles, veuríem un cel tan arrebossat d’estrelles brillants que la nit seria desconeguda, la resta de la galàxia seria invisible i no podríem fer astronomia!
Clic per engrandir. El cúmul globular Omega Centauri vist des del VST d'ESO1.
© ESO/Inaf-VST/OmegaCAM, CC by-nc 4.0
© ESO/Inaf-VST/OmegaCAM, CC by-nc 4.0
Els cúmuls globulars són les estrelles més antigues de l’Univers, de vegades fins a 13.000 milions d’anys. L'halo de la nostra Via Làctia conté uns 150 d'aquests agrupaments; el més brillant és Omega Centauri (diversos milions d’estrelles), visible a simple vista a l’hemisferi sud. Però els cúmuls globulars també estan presents a les altres galàxies: el nostre veí gran, la galàxia Andròmeda, en conté prop de 500.
Podeu accedir a l'índex del blog sobre el dossier "10 preguntes essencials sobre l'Univers" fent un clic aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari