Dossier: 10 preguntes essencials sobre l’Univers
No està exclosa la possibilitat de la existència d'éssers intel·ligents que visquin en planetes que girin al voltant d’altres estrelles que el Sol. Malauradament, a l’estat actual, un contacte directe a través del viatge interestel·lar segueix sent del domini dels somnis i la ciència ficció: es necessitarien desenes de milers d’anys perquè una nau espacial arribés a les estrelles més properes.
No està exclosa la possibilitat de la existència d'éssers intel·ligents que visquin en planetes que girin al voltant d’altres estrelles que el Sol. Malauradament, a l’estat actual, un contacte directe a través del viatge interestel·lar segueix sent del domini dels somnis i la ciència ficció: es necessitarien desenes de milers d’anys perquè una nau espacial arribés a les estrelles més properes.
Radiotelescopi Allen. © Allen Telescope Array, Wikimedia Commons, CC 2.0
Però podem esperar detectar la presència de civilitzacions que hagin assolit un desenvolupament tecnològic comparable al nostre, mitjançant la captació de senyals electromagnètics emesos per aquestes civilitzacions. Una de les principals dificultats és l’elecció de la direcció i les freqüències d’escolta.
Seti: a la recerca de vida extraterrestre
A principis dels anys seixanta es va llançar un programa de cerca de vida extraterrestre internacional anomenat Seti (sigles en anglès de Recerca d’Intel·ligència Extraterrestre). La seva "oïda" és un enorme receptor de ràdio multicanal. Les ones de ràdio són de fet les més capaces de transmetre informació a l’espai interestel·lar, en una finestra de freqüència entre 1 i 10 gigahertzs. Cada canal d’escolta té un ample de banda d’1/10 Hz, és a dir cent mil milions de canals per explorar i requereix un enorme poder informàtic.
Camp de radiotelescopis Allen. Gràcies al radiotelescopi "Allen Telescope Array" amb base
a Califòrnia, el programa Seti capta una tremenda quantitat de senyals amb l'esperança
que un d'ells emani d'una forma de vida extraterrestre. © Hajor, CC by-nc 2.0
a Califòrnia, el programa Seti capta una tremenda quantitat de senyals amb l'esperança
que un d'ells emani d'una forma de vida extraterrestre. © Hajor, CC by-nc 2.0
El 1999, la Universitat de Berkeley va desenvolupar un programari de quadrícules informàtiques anomenat SETI@home. Que consisteix a utilitzar els processadors de milers d’ordinadors connectats a Internet per analitzar aquestes dades. Els càlculs es realitzen en segon pla, de forma transparent per a l’usuari col·laborador. Els resultats es transmeten a un servidor central que també s’encarrega de distribuir les tasques entre les unitats de càlcul. Els aficionats fins i tot pugen als seus propis telescopis Seti. Per a aquest propòsit, utilitzen receptors de ràdio molt sensibles, cosa que permet monitoritzar la freqüència d’hidrogen neutre a 1,42 GHz, i paràboles petites de tres a cinc metres de diàmetre com a antenes.
Malauradament, tots els experiments duts a terme fins ara han estat en va.
Malauradament, tots els experiments duts a terme fins ara han estat en va.
Per saber-ne més
SETI@home és un projecte rigorosament científic que té per objectiu la detecció de senyals de ràdio provinents d'intel·ligències extraterrestres.
Aquest és el procediment bàsic usat en aquesta recerca científica:
SETI@home és un projecte rigorosament científic que té per objectiu la detecció de senyals de ràdio provinents d'intel·ligències extraterrestres.
Aquest és el procediment bàsic usat en aquesta recerca científica:
Enregistrament de senyals de ràdio al Parc de radiotelescopis Allen i anteriorment al de d'Arecibo (Puerto Rico). Les dades es transfereixen a Berkeley, i es parteixen en multitud de petits blocs de dades anomenats "Work Units" (Unitats de Treball). Aquestes Unitats de Treball (UTs) es distribueixen (mitjançant Internet) als milions d'usuaris arreu del món.
Els voluntaris que participen a SETI@home processen cada UT amb el seu ordinador (o ordinadors). Això ho fa el programa BOINC de manera automàtica, trigant unes poques hores (segons la potència de l'ordinador). El que fa el programa és buscar pics de potència, gaussianes, polsos o triplets en el senyal de ràdio. Aquests serien bons indicatius d'una transmissió de ràdio artificial. En acabar, es retornen els resultats interessants de cada UT a Berkeley.
Els ordinadors centrals i servidors de Berkeley validen els resultats (cada UT és processada per 3 usuaris diferents), i determinen quines són les UTs més interessants (després de descartar els "falsos positius" deguts a interferències terrestres, satèl·lits, etc). Quan es tenen suficients UTs interessants, es programa una "campanya de reobservacions" per tornar a analitzar aquells punts interessants del firmament. Si algun usuari és partícep del descobriment d'un senyal real, serà comunicat i reconegut pels responsables de Berkeley.
Per a més informació podeu consultar la web central de SETI@home a Berkeley, The Planetary Society, The SETI Institute.
SETI@home és finançat principalment per The Planetary Society (gràcies a les subscripcions dels seus membres), així com per donacions d'empreses, institucions i voluntaris, tant econòmiques com de material informàtic. The Planetary Society, organització no governamental fundada el 1980 per Carl Sagan (entre d'altres), és la organització pública més gran i amb més influència de tot el món dedicada a la recerca de l'espai, a l'exploració del Sistema Solar i a la recerca de vida fora de la Terra.
Per a més informació podeu consultar la web central de SETI@home a Berkeley, The Planetary Society, The SETI Institute.
SETI@home és finançat principalment per The Planetary Society (gràcies a les subscripcions dels seus membres), així com per donacions d'empreses, institucions i voluntaris, tant econòmiques com de material informàtic. The Planetary Society, organització no governamental fundada el 1980 per Carl Sagan (entre d'altres), és la organització pública més gran i amb més influència de tot el món dedicada a la recerca de l'espai, a l'exploració del Sistema Solar i a la recerca de vida fora de la Terra.
Podeu accedir a l'índex del blog sobre el dossier "10 preguntes essencials sobre l'Univers" fent un clic aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari