Per què fa olor quan plou?

Heu sentit una olor especial després de ploure?

Per què fa olor quan plou?

És habitual, si fa temps que no ha plogut, que els primers ruixats vinguin acompanyats amb una olor característica. Moltes persones comenten que fa olor a pluja o a terra mullada. Per què passa això? I quin és el nom d'aquesta olor?

El nom que rep aquesta olor, que es produeix quan plou en sòls secs, sobretot quan fa molt de temps que no ha plogut, és petricor. Aquest terme va ser creat originalment el 1964, en anglès, per dos geòlegs australians: Isabel Joy Bear i R. G. Thomas. Va aparèixer per primera vegada a la revista Nature (993/2). Al seu article, els autors ho van descriure com "l'olor que deriva d'un oli traspuat per certes plantes durant períodes de sequera". Aquest oli queda absorbit a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i en entrar en contacte amb la pluja són alliberats a l'aire juntament amb un altre compost: la geosmina. La geosmina és un producte metabòlic de certs actinobacteris. L'emissió d'aquests compostos és el que produeix l'aroma característica, a la qual també es pot afegir la de l'ozó, si a més a més hi ha activitat elèctrica.

En un treball posterior, Bear i Thomas (1965) van demostrar que aquests olis aromàtics retarden la germinació de les llavors i el creixement de les plantes. Això podria indicar que les plantes traspuen aquests olis amb la finalitat de protegir a les llavors, evitant que germinin en èpoques de sequera. Després de períodes de sequera en zones desèrtiques, el petricor és molt més perceptible i penetrant quan arriba el període de pluges. Per la seva complexa composició (més de 50 substàncies), el petricor no s'ha pogut sintetitzar.

El 2015, científics del MIT van fer servir càmeres d'alta velocitat per a mostrar com aquesta olor s'introdueix a l'aire. Van filmar gotes de pluja caient en 16 superfícies diferents, variant la intensitat i l'altura de la caiguda. Van descobrir que en colpejar una superfície porosa, es creen petites bombolles dins la gota. Aquestes augmenten de grandària i suren cap amunt. En arribar a la superfície, es trenquen i alliberen una "efervescència d'aerosols" a l'aire, els quals transporten l'aroma. Ho podeu veure al següent vídeo:

Vídeo produït i editat per Melanie Gonick/MIT

Fent servir càmeres d'alta velocitat, els investigadors del MIT van observar que quan una gota de pluja colpeja una superfície, atrapa petites bombolles d'aire en el punt de contacte. Com en una copa de cava, les bombolles s'eleven cap amunt i, en última instància, esclaten i s'alliberen en forma d'aerosols.

Els investigadors sospiten que en ambients naturals, els aerosols poden contenir elements aromàtics, juntament amb bacteris i virus emmagatzemats a terra. Aquests aerosols poden ser alliberats durant pluges lleugeres o moderades, i després es propaguen amb les ràfegues de vent.

Si la superfície és més porosa, augmenta el nombre de bombolles i partícules alliberades a l'atmosfera. Si la pluja és massa forta, no arriben a desplaçar-se prou. Per tant, que les olors siguen més o menys intenses, depèn de si fa temps que ha plogut i de la qualitat de la superfície i de la precipitació.

Enregistrar a alta velocitat

Els investigadors van fer fins a 600 experiments amb 28 tipus de superfície: 12 materials sintètics i 16 mostres de sòl. A més de comprar sòls comercials, Joung va prendre mostres dels tipus de sòl que hi ha als voltants del MIT i al llarg del riu Charles, a Boston (EUA), que passa pel costat del campus del MIT.

Després van construir un sistema de càmeres d'alta velocitat per capturar l'impacte de les gotes. En poder observar la caiguda d'una gota 250 vegades més a poc a poc que la seva velocitat real, les seqüències obtingudes van revelar un mecanisme que ningú havia observat fins ara: quan la gota topa amb la superfície comença a esclafar-se i, simultàniament, petites bombolles es creen en el punt de contacte amb el sòl, travessen la gota i es desprenen a l'aire. Depenent de la velocitat de caiguda de la gota i les propietats de la superfície on cau, un núvol d'“aerosols frenètics” es dispersa.

Clic per engrandir. La generació d'aerosols després de l'impacte de les gotes en un medi
porós és un procés de tres passos, que consisteix en la formació de bombolles, el creixement
de bombolles i l'esclat de les mateixes. Imatge cortesia de Youngsoo Joung

“Els anomenem frenètics perquè es poden generar centenars de gotes d'aerosol en un període curt de temps, de pocs microsegons“, explica Joung. “A més, hem descobert que es pot controlar la velocitat de generació d'aerosols depenent de les propietats del sòl i la velocitat d'impacte", afegeix.

Joung continua fent experiments similars, utilitzant superfícies impregnades amb bacteris del sòl i patògens com E. coli per observar com els contaminants es poden dispersar a causa de les pluges. En la seva investigació actual també es van dipositar tints en les superfícies i, posteriorment, van comprovar que les gotes d'aerosol dispersades eren capaces d'arrossegar-los, la qual cosa confirmaria que aquest mecanisme pot dispersar les substàncies dipositades al sòl.

“Per prevenir la transmissió de microorganismes de la natura als humans necessitem comprendre els mecanismes que fan servir. Gràcies a aquest estudi hem descobert un d'aquests mecanismes”, conclou Joung.

Ho he vist aquí