Catàleg Charles Messier. Objecte M83

Clic per engrandir. Si la nostra Via Làctia s'assemblés a aquesta, segur que estaríem
orgullosos de la nostra llar! La bella galàxia espiral Messier M83 està ubicada a la
constel·lació meridional de la Hidra (la Serp d'Aigua) i també és coneguda com NGC 5236 i
com la galàxia Molinet del Sud. La seva distància és d'uns 15 milions d'anys llum. Sent
aproximadament dues vegades més petita que la Via Làctia, la seva grandària en el ce
és de 11x10 arcmin. La imatge mostra braços espirals grumollosos i ben definits, rics en
estrelles joves, mentre que el disc revela un complex sistema de intricats carrils de pols.
Aquesta galàxia és coneguda per ser un lloc de vigorosa formació estel·lar. Crèdit imatge: ESO.

Descoberta en 1751-52 per l'abat Nicholas Louis de la Caille.

M83 va ser classificada com un pas intermedi entre les espirals normals i les barrades per G. de Vaucouleurs, en la seva classificació com SAB(s)c. En aquesta magnífica imatge nostra (abaix), apareixen ben definits els seus braços espirals que li donen una aparença molt dinàmica, embellits pels seus grups vermells i blaus "difuminant" els braços. Les agrupacions vermelles són aparentment nebuloses gasoses difuses en les quals s'estan formant estrelles, i que són excitades per aquestes joves estrelles calentes. Les regions blaves representen poblacions de joves estrelles formades recentment (fa alguns milions o dotzenes de milions d'anys). Entre els pronunciats braços espirals hi ha regions amb molt poques estrelles. Línies de pols fosca segueixen l'estructura espiral fins al disc,i poden seguir-se bé dins de la regió central fins al nucli, que té només 20" de diàmetre. Aquest nucli mostra unes fortes línies d'emissió. Està compost d'una població més antiga d'estrelles groguenques dominant la regió central, i s'estén al llarg de l'estructura barrada. 

La imatge inferior va ser obtinguda per David Malin amb el Telescopi Anglo-Australià de 3'9 metres de l'Observatori Astronòmic Australià. Els que estiguin interessats podeu obtenir informació més detallada d'aquesta imatge. També hi ha disponibles més imatges de M83 amb el mateix telescopi.

 

 

David Malin, en les seves antigues publicacions, sempre donava una distància d'uns 25 milions d'anys-llum, com en el seu llibre "A View of the Universe" (Una visió de l'Univers). En el capítol 4, mentre que en el seu "Galaxies" (Galàxies), capítol 8, s'afegeix al grup dels que reivindiquen una distància d'uns 10 milions d'anys-llum, i dóna un argument, és a dir que les estrelles més brillants poden ser vistes individualment més enllà d'aquesta distància. M83 s'allunya a 337 km/seg, el que implica una distància una mica més llarga de donada per la llei de Hubble. (H0 = 75 sobre 15 milions d'anys-llum, sense correcció per les pertorbacions del cúmul galàctic de la Verge, el corrent central de Verge, però en perfecta consonància amb el valor de 15'3 milions d'anys-llum donat per R. Brent Tully en el seu "Nearby Galaxies Catalog". Kepple/Sanner van donar un altre valor a la desviació amb una distància de 22 milions d'anys-llum.

Aquesta galàxia és de vegades anomenada "Molinet Austral". Forma un petit grup físic, el grup de M83, amb la peculiar ràdio galàxia Centaurus A (NGC 5128) i la inusual galàxia NGC 5253 al Centaure. R. Brent Tully també inclou els següents més petits i difusos presumibles (o possibles) membres d'aquest grup: NGC 4945, NGC 5102, NGC 5164, NGC 5408, ESO 381-20 (MCG-6-28-017; 1243-1233 ), ESO 324-24 (MCG-6-30-003; 1324-1341), ESO 444-84 (MCG-5-32-000; 1334-1327), ESO 325-11 (1342-1341), i ESO 383-87 (MCG-6-30-025; 1346-35).

Cinc o sis supernoves s'han registrat fins ara a M83, més que en cap altra galàxia Messier:

• 1923A observada per CO Lampland a l'Observatori Lowell, de magnitud 14.
• 1945B apareguda el 13 de juliol de 1945 i que va aconseguir magnitud 14'2. Aquesta supernova només va poder ser detectada el 1990 per W. Liller en unes plaques fotogràfiques preses a la Harvard Station a Bloemfontein (Sud-àfrica), i va poder ser seguida entre el 13 de juliol i el 7 d'agost (veure IAU Circular 5091).
• 1950B va ser observada per G. Haro i aconseguir una magnitud de 14.5 en el seu punt màxim.
• 1957D descoberta per HS Gates el 13 de desembre de 1957 i que va aconseguir només magnitud 15.0, va ocórrer a uns 3' NNE del nucli.
• La supernova 1968L va ser descoberta visualment per l'astrònom aficionat Jack C. Bennett, de Pretòria, Sudàfrica, quan estava fent un escombrat a la recerca d'estels; aquesta va ser de tipus I, localitzada a 5' per davant del nucli i va aconseguir una magnitud de 11-12.
• 1983N va aparèixer el 3 de juliol de 1983 i va aconseguir una brillantor de magnitud 12.5. 

Durant anys, M83 ha estat la galàxia en què s'han descobert més supernoves, però NGC 6946 ha superat la seva marca i n'ostenta avui el rècord amb un nombre total de 8, (N. del T. en el moment de escriure aquest article; 2009), però manté l'actual rècord amb un número total de 9. A més, M61 també s'ha posat al dia i ha igualat la marca de sis supernoves a finals del 2008. 

M83 va ser descoberta per l'abat Nicholas Louis de la Caille al Cap de Bona Esperança el 23 de febrer del 1752; era el seu objecte Lacaille I.6. Així es va convertir en la primera galàxia descoberta més enllà del Grup Local, i la tercera de totes les galàxies, després de M31 i M32. Va ser després catalogada per Charles Messier el 17 de febrer de 1781; des de casa seva a la part nord de Paris (a 49 graus de latitud Nord), és tan difícil d'observar que va afirmar que "Un pot veure-ho només si té una gran capacitat de concentració". L'autor d'aquest article pot corroborar que és un dels objectes Messier més difícils des del sud d'Alemanya. A causa d'això, l'antic catàleg d'objectes de l'hemisferi Nord tendia a subestimar considerablement la seva brillantor; p.e. Becvar li atribuïa una lluentor de només 10'1 magnituds. 
 

Aquesta imatge del Hubble proporciona una vista de prop de la miríada d'estrelles properes
al nucli de M83, la brillant regió blanquinosa a l'extrem dret. El color vermell de la imatge
representa la llum infraroja i l'hidrogen brillant produït per les estrelles acabades de néixer.
El blau representa l'oxigen i la llum ultraviolada d'estrelles lleugerament més velles. Crèdit:
NASA, ESA i l'Equip del Llegat del Hubble. Crèdit: (STScI / AURA).

A principis de segle XIX, l'observador australià James Dunlop la tenia classificada amb el número 628 en el seu catàleg. La seva estructura espiral va ser descrita i dibuixada per William Lassell que la va descriure com una "espiral de tres braços". 

M83 és un de les obres mestres de l'espai profund austral, però molt difícil per als observadors de latituds al nord, com ja s'ha dit. És inclús difícil de trobar: primer cal localitzar una de les estrelles Gamma o Pi Hydrae. Es pot localitzar també per "star hopping" (saltant d'estrella en estrella) des Gamma Hydrae (magnitud 3, tipus espectral G5 III) que està a 6'5 graus N i 3 graus 15' (19 minuts en RA) Oest, o des de Pi Hydrae (magnitud 3'27, tipus espectral K2 III) des de la que M83 està a uns 3 graus 15' Sud i 6 graus 20' Oest. Seguint una cadena d'estrelles de magnituds 5 a 7, arribem a un estel groguenc de magnitud 5'83 de tipus espectral F6 i un estel blanc de magnitud 7'0 (tipus espectral A5 V) que està a uns 30' NE de M83. Un Star hopping des de Gamma també us portarà a prop de NGC 5601 (H1.138), una galàxia el·líptica de magnitud 10'2.

Els habitants australs poden trobar M83 més fàcilment des de la constel·lació del Centaure, ja que està just al nord de la frontera entre Hidra i aquesta constel·lació. Des Iota i Theta Centauri, al cap de la figura del Centaure, cal localitzar les estrelles i, h i k ( esmentades per Messier), així com g Centauri, totes elles entre les magnituds 4 i 5; també se les coneix com 1 i Cen, 2 g Cen, 3 k Cen, i 4 h Cen. g i i apunten cap a M83 (i més enllà a Gamma Hydrae); la galàxia apareix més enllà de i, al doble de distància que la que té fins g. 

M83 al web del SEDS
Índex del Catàleg Messier del blog