Catàleg Charles Messier. Objecte M92

Clic per engrandir. Messier M92. Crèdit imatge: Adam Block/Mount Lemmon
SkyCenter/University of Arizona

Descobert per Johann Elert Bode el 1777.

El cúmul globular M92 és un dels descobriments originals de Johann Elert Bode, qui el va trobar el 27 de desembre de 1777. Charles Messier el va redescobrir de manera independent i el va catalogar el 18 de Març de 1781, el mateix dia en què va catalogar altres 8 objectes, tots ells pertanyents al Cúmul de Galàxies de Verge (M84-M91). Va ser William Herschel qui primer va aconseguir resoldre-ho en estrelles el 1783.

D'acord amb les dades més recents, M92 es troba a uns 26.000 anys llum, només una mica més que la seva brillant veïna aparent M13. A partir del seu diagrama HR (o Diagrama CM), ha de ser una mica més jove que M13 ja que el seu punt de sortida està desplaçat cap a l'extrem blau i brillant. Una estimació semi-recent de l'edat de M92 li dóna un valor d'uns 16 mil milions d'anys (en tot cas més de 14 mil milions d'anys), com es pot veure, per exemple, en el diagrama de Sky & Telescope, gener 1996, pàg. 22 (text a la pàg. 20). No obstant això, aquest valor està ara en discussió per les modificacions generals de l'escala de distàncies de l'univers, a conseqüència de les mesures del satèl·lit astromètric de la ESA Hipparcos: aquests resultats suggereixen que M92, com molts altres cúmuls globulars, deu estar un 10 per cent més llunyà; per tant, la brillantor intrínseca de les seves estrelles serà un 20% més alta. Tenint en compte les variades relacions que tan importants són per a comprendre l'estructura i evolució estel·lars, han de ser aproximadament un 15% més joves, en una primera estimació a ull (o sigui entre 12 i 14 mil milions d'anys). Per M92, la base de dades de cúmuls globulars de W.E. Harris llista el valor lleugerament diferent de 26.700 (abans 26.100) anys llum, d'aquí que el valor assenyalat encara segueix sent vàlid.

M92 és un objecte esplèndid, visible a simple vista sota molt bones condicions i una peça destacable per a localitzar amb qualsevol òptica. És només lleugerament menys brillant que M13 però s'estén 1/3 menys: la seva extensió angular de 14,0' es correspon amb un diàmetre real de 109 anys llum, i la seva massa s'estima en més de 333.000 sols.

Només s'han descobert unes 16 variables en aquest cúmul, de les que 14 són del tipus RR Lyrae, i una d'elles és de les escassíssimes (en cúmuls globulars) binàries eclipsants, del tipus W Ursae Majoris. Encara Burnham diu que no es coneix bé el motiu pel qual les binàries eclipsants siguin tan rares en els globulars, aquest autor considera evident una resposta senzilla: en aquests densos aglomerats estel·lars, les trobades properes tenen lloc amb freqüència, de manera que aquests sistemes binaris es veuran alterats, i amb el temps destruïts.

M92 s'acosta a nosaltres a 112 km/seg.

Una interessant curiositat de M92: com indiquen les seves coordenades eclíptiques, Longitud=249,9 graus, Latitud=65,9 graus, el Pol Nord Celeste en ocasions passa a menys de 1 grau d'aquest cúmul, seguint el període de la precessió de l'eix de la Terra (uns 25.800 anys). Per tant, aquest cúmul arribarà a ser una "Polarissima Borealis", o "Cúmul Nord" d'aquí a uns 14.000 anys (cap al 16.000 dC), i ho va ser fa 12.000 anys (10.000 AC).

M92 al web del SEDS

Índex del Catàleg Messier del blog