El "fòssil" d'una gran galàxia desenterrat al cor de la Via Làctia

Via Làctia: simulant la formació d’una galàxia. Aquesta pel·lícula mostra una
simulació per ordinador d’una galàxia com la Via Làctia. La pel·lícula avança ràpidament
a través del temps simulat, des dels 13.000 milions d’anys del passat fins a l’actualitat.
La galàxia principal creix a mesura que es fusionen moltes galàxies més petites.
Hèracles sembla una de les petites galàxies que es van fusionar amb la Via Làctia
al principi del procés. © Ted Mackereth, EAGLE 

Al nostre Univers, les galàxies es forgen mitjançant col·lisions titàniques. Alguns fòssils que generalment es troben a l'exterior en són testimoni. Però els investigadors acaben de trobar-se amb les restes d’una galàxia al cor de la nostra Via Làctia. Sembla que la col·lisió es va produir fa deu mil milions d’anys.

Hèracles, conegut senzillament una mica més com Hèrcules. És el fill de Zeus, conegut per la seva força i coratge. Probablement és perquè ell també va arribar a la immortalitat que els astrònoms de la Sloan Digital Sky Survey o SDSS (acrònim en anglés de Estudi Digital del Cel Sloan) van optar per donar el seu nom a una galàxia força peculiar. Una galàxia, de la que el seu fòssil acaba de ser vist al cor mateix de la Via Làctia.

Segons les dades dels investigadors, anàlisis detallades de la composició química i els moviments de desenes de milers d’estrelles, Hèracles hauria colpejat la nostra galàxia al principi de la seva història, fa deu mil milions d’anys. Avui dia, es diu que les seves restes representen aproximadament un terç de l'halo esfèric de la Via Làctia.

Tot i la impressionant mida del fòssil, els astrònoms no l'havien observat mai. Perquè les observacions cap a aquesta regió central de la nostra galàxia són difícils. Estan velats per núvols de pols interestel·lar. Però l'objectiu de la col·laboració d'Apogee en què es basa el treball dels investigadors del SDSS, precisament, és mesurar els espectres de les estrelles en l'infraroig proper més que no pas en el visible, ocult per la pols.

Clic per engrandir. Imatge artística a on els cercles vermells mostren la ubicació de la
galàxia fòssil d’Hèracles al cor de la nostra Via Làctia, amb la posició del Sol en groc.
© Danny Horta-Darrington, Universitat John Moores de Liverpool, NASA, JPL-Caltech i SDSS 

 La Via Làctia, una galàxia especial

"De les desenes de milers d'estrelles que vam examinar, uns quants centenars tenien composicions i velocitats químiques notablement diferents", va dir l'astrònom Danny Horta en un comunicat del SDSS. "Aquestes estrelles són tan diferents que només poden provenir d’una altra galàxia. Estudiant-les en detall, podem rastrejar la ubicació i la història precises d’aquesta galàxia fòssil”.

Recordeu que les galàxies del nostre Univers es construeixen a força de col·lisions. Així doncs els investigadors ja han descobert les restes de diverses galàxies a l’aurèola exterior de la Via Làctia. D'altra banda, es troben rastres de col·lisions més antigues a les regions centrals. Regions enterrades més profundament al disc de la nostra galàxia. 

El fet que les estrelles de l'antic Hèracles representin un terç de la massa de l'aurèola de la Via Làctia mostra com aquesta col·lisió devia ser un esdeveniment important en la formació de la nostra galàxia. De fet, possiblement, la nostra és una galàxia encara més excepcional del que pensàvem? Perquè és la nostra, és clar. Però també perquè, en general, se sap que les galàxies espirals tenen infanteses bastant tranquil·les. Potser el  "Milky Way Mapper", el nou projecte del SDSS, i les seves mesures dels espectres de deu vegades més d'estrelles, en l'infraroig i en el visible, proporcionin aviat alguns detalls sobre aquest tema.

Ho he vist aquí.