Clic per engrandir. La Via Lactia. Crèdit: Serge Brunier, APOD.
Les estrelles són sens dubte, milers de milions a la nostra galàxia, la Via Làctia. Però quantes n'hi han aproximadament?
On és la Terra a la Via Làctia?. El satèl·lit Gaia ha cartografiat més de mil milions d’estrelles.
Utilitzant aquestes dades, aquest vídeo de la ESA ens porta al nostre barri residencial de la
galàxia per descobrir de les 600.000 estrelles que ens envolten. Les més brillants i conegudes
des de la terra, com Sírius, Betelgeuse, Véga, Aldebaran..., tenen el seu nom etiquetat. El viatge
acaba anant cap al Sol, una petita estrella a més de 26.000 anys llum del centre de la Via Làctia.
Crèdit GAIA-ESA. ZAH-ARI Universitat de Heidelberg.
En una nit fosca i neta i en condicions excel·lents sense contaminació lumínica, un ésser humà a ull nu, pot arribar a comptar fins a 3.000 estrelles al cel nocturn.
Quantes estrelles podem veure a ull nu?
Però això és només un grapat a l’escala de tota la galàxia de 100.000 anys llum de diàmetre. De fet, la gran majoria de les estrelles que habiten en ella se'ns escapen: moltes són massa febles, massa petites, massa distants i també ocultes per gruixuts núvols de pols... La seva gran majoria, es concentren a la Via Làctia, el núvol lletós que creua la nostra volta celestial.
La Via Làctia fotografiada sobre el desert d’Atacama a Xile, on hi ha diversos grans
observatoris. Només una petita fracció de les estrelles que habiten la nostra galàxia són
visibles a simple vista. La majoria s’agrupen en el núvol blanc d’aquesta gran serp d’estrelles,
indistingibles individualment, i també ocultes pels núvols de pols. © ESO, Luis Calçada, Herbert Zodet
Entre 100 i 400.000 milions de vegades la massa del nostre Sol
Comptar les estrelles de la Via Làctia individualment és, per tant, un repte impossible. És el mateix per a les altres galàxies que també veiem. De manera que només ens queda que els astrònoms avaluïn les seves poblacions en funció de la massa d’aquestes estructures gegantines. Però això no ho resol tot, perquè una galàxia no està formada només d’estrelles.
Primer hem de restar la matèria fosca ordinària repartida per tota la galàxia: això inclou foscos núvols de pols, forats negres, nanes marrons, la multitud de cossos celestes que envolten les estrelles (planetes, asteroides , cometes), etc, i matèria fosca exòtica, la naturalesa de la qual encara es desconeix.
Finalment, un cop eliminat, obtenim, per a la nostra Via Làctia, un valor d'almenys 100.000 milions de masses solars i, com a màxim, de 400.000 milions. Però, òbviament, no totes les estrelles són idèntiques al nostre Sol (en aquest cas una nana groga).
Com un gran bosc, hi ha una diversitat d’espècies, plantes de totes les mides i edats, etc... I són les estrelles més petites, com les nanes marrons i les nanes vermelles les que són més nombroses. En canvi, les més grans, massives i calentes, són molt més rares.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari