Clic per engrandir. Nebulosa de l'Ull de Gat. Crèdit imatge: NASA, ESA, HEIC, i el
Hubble Heritage Team (STScI/AURA); Agraiments: R. Corradi (Isaac Newton Group
of Telescopes, Espanya) i Z. Tsvetanov (NASA).
Aquesta fantasmagòrica escultura de gas i pols ens dóna la sensació d'estar observant una sèrie d'explosions en les profunditats d'una massa d'aigua clara. Caldwell 6, també coneguda com NGC 6543 i comunament anomenada nebulosa de l'Ull de Gat, és tan coneguda com enigmàtica. La impressionant imatge que el Hubble va prendre d'aquest notable objecte ha donat fama tant al telescopi com a la nebulosa.
Caldwell 6 és una nebulosa planetària: núvols de gas en expansió despreses per un estel envellida durant la seva lenta mort. Quan una estrella envelleix i el seu combustible d'hidrogen s'esgota, el seu nucli es col·lapsa i les seves capes exteriors s'inflen. A mesura que el nucli en col·lapse s'escalfa i es fa més dens, la fusió de l'heli s'encén i produeix una onada d'energia que empeny les capes exteriors de gas cap a l'espai, formant una nebulosa. Aquest cicle pot repetir-se, creant una sèrie d'anells gasosos voltant de l'estrella central, com va revelar el Hubble en la nebulosa de l'Ull de Gat.
Les nebuloses planetàries es diuen així perquè les seves formes arrodonides semblaven planetes als primers astrònoms que les van observar a través de telescopis. Caldwell 6 va ser descoberta al febrer de 1786 per l'astrònom germano-britànic Sir William Herschel (que també va descobrir el planeta Urà i va ser nomenat cavaller el 1816). A l'astrònom aficionat anglès William Huggins se li atribueix el mèrit d'haver investigat per primera vegada l'espectre de Caldwell 6, i els seus estudis van demostrar que les nebuloses planetàries són de naturalesa gasosa, i no estel·lar, com es pensava anteriorment.
Clic per engrandir. Aquesta vista més propera dels núvols de gas al voltant de l'estrella
moribunda al centre de la nebulosa Ull de Gat va ser presa per la Càmera 2 Gran
Angular i Planetària del Hubble el 1994. En aquesta imatge, s'assignen diferents
colors a diferents longituds d'ona de la llum: el vermell mostra l'hidrogen, el
blau l'oxigen i el verd el nitrogen. Crèdits: J.P. Harrington i K.J. Borkowski
(University of Maryland), i NASA.
A més de ser una de les primeres nebuloses planetàries descobertes i la primera a ser observada espectroscòpicament, la nebulosa Ull de Gat és (per raons desconegudes) també una de les més complexes mai observades. Aquesta imatge, captada per l'ACS (sigles de Advanced Camera for Surveys-Càmera avançada de sondejos) del Hubble el 2002, revela la complexitat de la nebulosa, que inclou closques de gas concèntriques, raigs de gas d'alta velocitat i inusuals nusos de gas induïts per xocs. Cadascun dels onze o més anells concèntrics, o closques, que envolten a la Ull de Gat és en realitat la vora d'una bombolla esfèrica que es veu projectada al cel: material expulsat en episodis regulars amb 1.500 anys de diferència i que forma una estructura en capes, tipus pell de ceba, al voltant de l'estrella moribunda.
La imatge del Hubble evoca la sensació d'una erupció dramàtica i ràpida, però en realitat, les nebuloses planetàries reflecteixen la mort molt lenta d'una estrella similar al Sol, una alternativa a les violentes explosions de les supernoves. Aquesta exquisida desaparició estel·lar ofereix als científics l'oportunitat d'estudiar com les substàncies químiques que abans estaven tancades en l'estrella es disseminen en l'univers i acaben influint en la creació de noves estrelles i planetes... i potser de la vida.
La Ull de Gat té un de les majors brillantors superficials del catàleg Caldwell. Malgrat la seva mida relativament petita (5 anys llum de diàmetre), aconsegueix una impressionant magnitud 8,2 de brillantor aparent. Situada a uns 3.000 anys llum de distància, Caldwell 6 es troba en la constel·lació del Dragó i es veu millor durant l'estiu a l'hemisferi nord. Els observadors de l'hemisferi sud podrien veure-la en ple hivern si es troben prop de l'equador. La petita mida de la nebulosa dificultarà la seva visió en detall, però la seva elevada magnitud aparent ajudarà els observadors a localitzar-la amb un telescopi. Després de localitzar Caldwell 6, proveu la "visió evitada", o mirar en direcció contrària al centre de la nebulosa, per veure millor els ondulants núvols de gas.
Per a més informació sobre les observacions del Hubble de Caldwell 6, vegeu:
- Una estrella moribunda crea una escultura fantàstica de gas i pols
- El Hubble explora la complexa història d'una estrella moribunda
Aquest vídeo ens mostra on es troba la nebulosa Ull de Gat (Caldwell 6) al cel, i ens ofereix una visió més àmplia de la nebulosa i, a continuació s'amplia la vista detallada del Hubble. Crèdits: NASA, ESA i G. Bacon (STScI); Agraïments: HEIC, NOT, Digitized Sky Survey 2 (DSS2), STScI/AURA, Palomar/Caltech, UKSTU/AAO, el Hubble Heritage Team (STScI/AURA), i R. Corradi (Grup de Telescopis Isaac Newton, Espanya).
Índex del Catàleg Caldwell del blog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari