La combinació d'imatges de tres instruments de teledetecció de la Solar Orbiter; la Càmera en l'ultraviolat extrem (EUI, sigles en anglès de Extrem Ultraviolet Imager), el coronógraf Metis i la càmera heliosférica de la Solar Orbiter (SoloHI) - proporciona vistes pròximes i àmplies de l'evolució de una ejecció de massa coronal (CME) els dies 12 i 13 de febrer de 2021. Les CME són erupcions de partícules de l'atmosfera solar que surten disparades cap al Sistema solar.
Aquest recull comença amb una vista del Sol complet des de la EUI, amb la CME envoltada a la part inferior esquerra. Aquestes imatges mostren la part inferior de la corona del Sol (atmosfera) quan la CME salta per primera vegada cap a l'espai.
Metis, un coronògraf bloqueja la llum de la superfície solar (representada com la regió negra sense dades), permetent veure la corona exterior del Sol, més tènue. El camp de visió de Metis capta la CME quan s'estén des d'uns 2,9 a 5,6 radis solars, seguida d'una erupció a menor escala possiblement relacionada amb la reconfiguració de la corona solar després de la CME.
Finalment, la pel·lícula s'allunya per mostrar les observacions de SoloHI, que abasten des de 8,5 radis solars fins a 45 radis solars, o 0,2 UA (on 1 UA, o unitat astronòmica, és la distància Terra-Sol). SoloHI pren imatges del vent solar (la corrent de partícules carregades que el Sol allibera constantment a l'espai exterior) captant la llum dispersada pels electrons al vent.
El punt "perdut" a l'extrem dret de les imatges del SoloHi és una àrea sobreexposada on la llum d'un altre instrument es reflecteix en la vista de SoloHI. Els petits requadres en blanc i negre que apareixen són blocs de telemetria, un artefacte de la compressió de la imatge pel seu enviament a la Terra.
Solar Orbiter és una missió espacial de col·laboració internacional entre l'ESA i la NASA.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari