WASP-76b, un exoplaneta infernal que desafia la imaginació

 

Clic per engrandir. Els astrònoms de la Universitat de Cornell (EUA) han descobert  calci
ionitzat a l’atmosfera d’un exoplaneta, i això els informa sobre les terribles condicions que
regnen a WASP-76b. Crèdit: dottedyeti, Adobe Stock.

WASP-76b és un exoplaneta on no és gens bo viure. És una certesa. Orbita tan a prop de la seva estrella que hi ha una temperatura infernal. Potser fins i tot més del que pensaven els astrònoms. Acaben de descobrir calci ionitzat en abundància a la seva atmosfera. 

El que els astrònoms coneixen com WASP-76b és un exoplaneta sorprenent. Es va descobrir el 2016, a uns 640 anys llum de la Terra. És un Júpiter calent sobre el qual les temperatures augmenten tant que el ferro es pot vaporitzar. Perquè orbita molt a prop de la seva estrella, una estrella de tipus F¹, una mica més calenta que el nostre sol. Tan a prop que ho fa en només ... 1,8 dies terrestres!

Després de vaporitzar-se a l’atmosfera calenta de WASP-76b, al seu costat fosc el ferro es pot condensar, i acabar plovent!

I un nou treball suggereix que l’infern no és res en comparació amb el que s’està jugant a WASP-76b. Investigadors de la Universitat de Cornell (Estats Units) acaben de descobrir, en espectres d’alta resolució de l’atmosfera de l’exoplaneta obtinguts per l’observatori Gemini instal·lat a prop de Mauna Kea (Hawaii), un rar trio de línies corresponent a la signatura espectral del calci ionitzat.

“Hem trobat molt de calci. Realment és una característica marcada. I aquesta signatura espectral podria indicar que bufen vents extrems a l’atmosfera superior del WASP-76b o que la seva temperatura és molt més alta del que pensàvem”, explica en un comunicat Emilie Deibert, investigadora de la Universitat de Toronto.

 Clic per engrandir. Recreació artística del costat nocturn de WASP-76b. Crèdit: ESO, M. Kornmesser

Entendre-ho millor gràcies a la diversitat d’exoplanetes

Tingueu en compte que una de les peculiaritats del WASP-76b és que sempre mostra la mateixa cara al Sol. Per això els astrònoms calculen la seva temperatura mitjana a prop de 4.500 °C. A l'altra costat del planeta, el fosc, la temperatura és sens dubte més fresca. Però es manté per sobre dels 1.300 °C. Els investigadors van estudiar la zona fronterera entre el dia i la nit. I gràcies a la velocitat del moviment del planeta, van poder distingir el seu senyal del de les estrelles. 

Prou per demostrar que els telescopis actuals ja poden aprendre més sobre la diversitat dels mons extraterrestres. Sobre els components de les seves atmosferes, les seves propietats físiques, la presència de núvols o vents. Tot i que fa només una mica més de 25 anys, ningú tenia proves que hi hagués planetes en qualsevol altre lloc de l’Univers. 

El programa ExoGemS continuarà explorant ara les més variades atmosferes dels exoplanetes, en massa i temperatura. Des de les que fan prou calor per ploure ferro fins a aquelles en què el clima és més temperat. Des dels més pesats que Júpiter fins als altres, ni molt més grans que la Terra. Tot per tal de permetre als astrònoms comprendre millor, per exemple, la fuita de gasos i altres elements en atmosferes planetàries.

Per a més informació, podeu veure:

- Comunicat de la Universitat de Cornell (en anglés).

1. Aquesta classificació es coneix amb el nom de classificació espectral de Harvard i rep el seu nom per haver estat desenvolupada a la universitat de Harvard a la fi del segle XIX. Aquesta classificació és la més habitual que utilitzen els astrònoms. S'encarrega de dividir a totes les estrelles segons la temperatura que tenen i la lluminositat que atorguen. S'engloben 7 tipus d'estrelles principals O, B, A, F, G, K i M, amb colors que van del blau al vermell.

 

 Ho he vist aquí.