No es coneix res al cel que faci això!. Un objecte excepcional ha estat descobert a la Via Làctia.
Clic per engrandir. Investigadors del Centre Internacional de Recerca en Radioastronomia (ICRAR,
Austràlia) han identificat una sorprenent font de ràdio transitòria, simbolitzada en aquesta imatge per
una estrella falsa. Aquí la Via Làctia vista pel Murchison Widefield Array (MWA, Austràlia): Les
freqüències més baixes son en vermell, les mitjanes en verd i les més altes en blau. Crèdit: Natasha
Hurley Walkjer. ICRAR, Curtin University.
Què és aquest objecte estrany al nostre cel? Investigadors del Centre Internacional de Recerca en Radioastronomia (ICRAR, Austràlia) han descobert un objecte estrany a uns 4.000 anys llum de la nostra Terra. Que emet, durant un minut sencer, potents ones de ràdio cada vint minuts. Podria ser el primer magnetar d'ultra llarg període observat mai. Però per què no també, d'una nana blanca d'un tipus poc habitual. O fins i tot alguna cosa completament nova. Crèdit: ICRAR
Definitivament, l'Univers mai deixarà de sorprendre'ns. Amb regularitat, ens revela nous objectes. Inesperat, sorprenent, confús. I avui un cop més, un objecte misteriós que il·lumina el cel amb les seves ones de ràdio com cap altre.
A l'Univers hi ha el que veiem. Però també hi ha moltes coses que no veiem. Objectes que il·luminen el cel en longituds d'ona que es troben fora de l'espectre visible. Investigadors del Centre Internacional de Recerca en Radioastronomia (ICRAR, Austràlia) n'acaben de descobrir-ne un de nou. Una font d'ones de ràdio com mai abans no havia vist.
"És gairebé aterridor", comenta Natasha Hurley-Walker, investigadora de la Universitat de Curtin (Austràlia) en un comunicat de premsa de l'Icrar. "Perquè no es coneix res al cel que faci això. No se sap res que alliberi tantes ones de ràdio amb regularitat, cada 20 minuts. Una font extremadament brillant a només 4.000 anys llum de la Terra".
Els investigadors van eliminar aquesta font gràcies al gran camp de "visió" del Murchison Widefield Array (MWA, Austràlia) i la seva extrema sensibilitat. Una combinació que permet “sondejar tot el cel i detectar l'inesperat”. Però no t'equivoquis al respecte. Els astrònoms estan acostumats a observar objectes que anomenen transitoris. Objectes que semblen parpellejar al cel.
Podria ser un magnetar de període ultra llarg?
El que fa que aquest nou element sigui realment especial és que s'il·lumina durant un minut tres vegades per hora. Els altres transitoris coneguts poden emetre durant uns quants dies, en el cas de les supernoves, o només uns quants mil·lisegons o potser uns segons, en el cas dels púlsars.
Els astrònoms també argumenten que l'objecte és increïblement brillant, és a dir, en el domini de les ones de ràdio, i, tanmateix, més petit que el nostre Sol. I que emet ones de ràdio molt polaritzades. Això suggereix no només que ve amb un camp magnètic especialment potent, sinó que també és capaç de convertir aquesta energia magnètica en ones de ràdio d'una manera molt més eficient que qualsevol altra cosa que coneixem.
magnetar de període ultra llarg. Crèdit: ICRAR
Aquest objecte podria correspondre a un tipus particular de nana blanca: una estrella extremadament densa, una estrella semblant al Sol al final de la seva vida. O fins i tot a una categoria d'objectes encara totalment desconeguts. Però totes aquestes característiques fan creure als investigadors que aquest podria ser el primer magnetar, una estrella de neutrons, resultat del col·lapse d'una estrella massiva al final de la seva vida, envoltada d'un camp magnètic intens de vida ultra llarga mai observat. L'objecte ja ha estat imaginat pels teòrics. Però ningú semblava esperar que resultés tan brillant. Caldrà veure si els astrònoms podran trobar altres d'aquests objectes als arxius de MWA o si es tracta d'un objecte més excepcional.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari