Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C47

 Clic per engrandir. Crèdit: ESA/Hubble i NASA

Aquesta imatge del Hubble de Caldwell 47 mostra un brillant cúmul globular en tota la seva esplendor. Cúmuls estel·lars com aquest envolten la nostra galàxia com a abelles brunzint al voltant d'un rusc. Els cúmuls oberts escassament plens sovint estan escampats per tot el disc de la galàxia, una àrea relativament plana que inclou la major part del contingut de la galàxia, incloent els braços espirals. Els cúmuls globulars però, es troben típicament a l'halo de la galàxia, una àrea difusa i esfèrica que envolta el cor de la galàxia.

Caldwell 47 és a uns 50.000 anys llum de la Terra, però la llum combinada dels seus milers d'estrelles crida la nostra atenció des de la meitat de la galàxia. La Càmera Avançada de Sondejos del Hubble va captar el cúmul aquí en llum visible i infraroja, que combina el tipus de llum que podem veure (visible) amb un tipus que pot mirar a través de núvols de pols (infraroig). Les observacions del Hubble van presentar als astrònoms l'oportunitat d'estudiar alguns dels membres estel·lars més estranys de Caldwell 47, les  endarrerides blaves.

Les estrelles blaves endarrerides són anomenades així perquè semblen quedar-se enrere en el procés d'envelliment, apareixent més joves que la resta de les estrelles amb què es van formar. Els astrònoms pensen que les endarrerides blaves podrien emergir de sistemes binaris (parells d'estrelles que orbiten entre si). Un escenari possible és quan l'estrella més massiva de la parella evoluciona i s'expandeix, l'estel més petit roba material del seu company. Això sacseja el combustible d'hidrogen i fa que l'estrella en creixement experimenti una fusió nuclear a un ritme més ràpid. Crema més calenta i més blava, com una estrella jove massiva.

Caldwell 47 va ser observat  per primera vegada per l'astrònom britànic William Herschel el 1785, encara que originalment va pensar que era una nebulosa. També catalogat com NGC 6934, es troba a la constel·lació del Dofí i es veu millor al cel nocturn d'estiu a l'hemisferi nord, o al cel d'hivern a l'hemisferi sud. Amb una magnitud de 8,8, el cúmul es pot veure amb prismàtics, però és probable que sembli una sola estrella. A través d'un telescopi moderat o gran, es poden seleccionar estrelles individuals a les vores del cúmul, i la regió central continua sent una boirina d'estrelles sense resoldre.

Per a més informació sobre les observacions del Hubble de Caldwell 47, vegeu: Un llunyà recés de la Via Làctia (an anglés)

C47 al web de la NASA

Índex del Catàleg Caldwell del Hubble del blog