Els investigadors van estudiar la nebulosa NGC 6302, també anomenada nebulosa de la papallona. Han trobat estructures estranyes, la causa de les quals encara no s'han resolt.
Quan una estrella de menys de 10 masses solars esgota les reserves d'hidrogen per fusió, s'infla i passa a la fase de gegant vermella. Aleshores s'activa una fusió de heli, fins que també s'esgota. I aquí és on es forma una nebulosa planetària: les gegants vermelles expulsen les seves capes externes, i només en queda el cor en forma de nana blanca. Si bé la majoria de les nebuloses tenen forma circular, algunes semblen estranyament com a sorrals, deixant espais buits de matèria. Aquest és el cas de la Nebulosa de la Papallona, també coneguda com a NGC 6302, estudiada per un equip d'investigadors.
Clic per engrandir. Una representació en color de NGC 6302, a partir d'exposicions en blanc i negre preses pel telescopi espacial Hubble el 2019 i 2020. A les regions de color violeta, forts vents estel·lars han estat remodelant activament les nebuloses ales per sobre dels darrers 900 anys. Crèdit: Bruce Balick, Universitat de Washington, Joel Kastner, Paula Baez Moraga, Rochester Institute of Technology, Space Telescope Science Institute
Estranys canvis a les ales de la Nebulosa de la Papallona
Estudis anteriors han demostrat que aquest tipus d'astre es forma quan una estrella està en òrbita al voltant de l'estrella mare, atraient una part de la pols expulsada fins a formar les «ales» de la papallona. Però en el cas de NGC 6302, alguna cosa no està bé: des del 2009 s'han produït canvis a l'interior de les ales. "La Nebulosa de la Papallona és extrema per la massa, la velocitat i la complexitat de les ejeccions de la seva estrella central, la temperatura de la qual és més de 200 vegades més gran que la del sol, però amb prou feines més gran que la Terra", explica Bruce Balick, professor emèrit d'astronomia. "He estat comparant imatges del Hubble durant anys i mai no he vist res igual".
L'equip va descobrir estranyes ejeccions de matèria dins de les ales, que ajuden a treure una part de la matèria de la nebulosa, asimètricament, a més de 1.000 quilòmetres per segon. Alguns dolls de matèria es creuen formant diferents estructures irregulars. Segons els investigadors, aquests processos es podrien deure a la fusió de l'estrella central amb una altra, però no es poden demostrar per manca de visibilitat suficient al centre de la nebulosa. El pas següent és esperar les observacions del telescopi James Webb, ja que el seu instrument NIRCam, especialitzat en infrarojos, podrà penetrar a través de la pols.
Clic per engrandir. Canvis estructurals a la Nebulosa de la Papallona entre 2009 i 2020. La imatge revela patrons de creixement sorprenentment complexos causats per múltiples ejeccions de l'estrella central invisible de la nebulosa en els darrers dos mil·lennis. Crèdit: Lars Borchert i Bruce Balick, Universitat de Washington.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari