El James Webb capta una espectacular fusió de galàxies

Un enlluernador espectacle de naixement d'estrelles captat en l'infraroig.

Una col·lisió impressionant de dues galàxies espirals brilla a l'infraroig amb la llum de més d'un bilió de sols. Anomenades col·lectivament Arp 220, les galàxies en col·lisió van provocar un gran esclat de formació estel·lar. Cadascun dels nuclis galàctics que es combinen està envoltat per un anell giratori de formació estel·lar que emet una llum enlluernadora que el James Webb va captar en l'infraroig. Aquesta llum brillant crea una prominent i punxeguda explosió estel·lar.

Clic per engrandir. Arp 2202, imatge dels instruments NIRCam i MIRI del Telescopi James Webb. Crèdit imatge: NASA, ESA, CSA, STScI. Processament d'imatge: Alyssa Pagan (STScI)

Brillant com un far al mig d'un mar de galàxies, Arp 220 il·lumina el cel nocturn en aquesta vista del telescopi espacial James Webb de la NASA. Arp 220, en realitat dues galàxies espirals en procés de fusió, brilla més en llum infraroja, cosa que la converteix en un objectiu ideal per al Webb. És una galàxia infraroja ultra-lluminosa (ULIRG) amb una lluminositat de més d'un bilió de Sols. En comparació, la Via Làctia té una lluminositat molt més modesta, d'uns deu mil milions de Sols.

Situada a 250 milions d'anys-llum a la constel·lació del Serpent, Arp 220 és l'objecte número 220 de l'Atlas de Galàxies Peculiars de Halton Arp. És la ULIRG més propera i la més brillant de les tres fusions galàctiques més properes a la Terra.

La col·lisió de les dues galàxies espirals va començar fa uns 700 milions d'anys. Es va desencadenar una enorme explosió de formació estel·lar. Al voltant de 200 enormes cúmuls estel·lars resideixen en una regió polsegosa d'uns 5.000 anys llum de diàmetre (aproximadament el 5% del diàmetre de la Via Làctia). La quantitat de gas d'aquesta petita regió equival a tot el gas de la Via Làctia.

Clic per engrandir. Arp 2202 Imatge dels instruments NIRCam i MIRI del Telescopi James Webb. Crèdit imatge: NASA, ESA, CSA, STScI. Processament d'imatge: Alyssa Pagan (STScI)

Observacions anteriors realitzades amb radiotelescopis van revelar l'existència d'un centenar de restes de supernoves a una àrea de menys de 500 anys llum. El telescopi espacial Hubble de la NASA va descobrir els nuclis de les galàxies progenitores a 1.200 anys llum de distància. Cadascun dels nuclis té un anell giratori de formació estel·lar que emet la llum infraroja enlluernadora que s'aprecia en aquesta imatge del Webb. Aquesta llum enlluernadora crea pics de difracció, la característica estel·lar que domina aquesta imatge.

A la perifèria d'aquesta fusió, Webb revela febles cues de marea, o material arrossegat fora de les galàxies per la gravetat, representades en blau, evidència de la dansa galàctica que s'està produint. El material orgànic representat en taronja vermellós apareix en corrents i filaments a través d'Arp 220.

Webb va observar Arp 220 amb la seva càmera d'infraroig proper (NIRCam) i el seu instrument d'infraroig mitjà (MIRI).

El telescopi espacial James Webb és el principal observatori científic espacial del món. Webb resoldrà els misteris del nostre Sistema Solar, mirarà més enllà, mons llunyans al voltant d'altres estrelles, i sondejarà les misterioses estructures i orígens del nostre univers i el nostre lloc. Webb és un programa internacional dirigit per la NASA amb els socis, l'ESA (Agència Espacial Europea) i l'Agència Espacial Canadenca.

Ho he vist aquí.