Astrònoms solars descobreixen un nou fenomen a la corona del Sol

Clic a l'imatge per engrandir. A la Terra, les estrelles fugaces són el resultat de l'entrada a l'atmosfera d'un tros d'asteroide o cometa. Al Sol, el fenomen s'acaba d'observar per primera vegada, però té un altre origen. Imatge de l'activitat solar generada per una IA. Crèdit: Lazy_Bear, Adobe Stock

A la Terra, gaudim regularment de l'espectacle de les pluges de meteorits. Al Sol, els astrònoms han observat una mena d'estrelles fugaces en el que anomenen pluges coronals.

Descobriu imatges extraordinàries del sol gràcies al Solar Orbiter  S'acaben de publicar les primeres imatges del Solar Orbiter de l'ESA! Revelen el Sol en tota la seva esplendor, en alta definició. Crèdit: Futura - Explorer le monde / ESA. YouTube.

La Corona. És el nom que els astrònoms donen a la capa més externa de l'atmosfera del nostre Sol. I allà estan passant coses estranyes. Els astrònoms ja hi han observat per exemple una mena de pluja. Encara que al nostre Sol, no és vapor d'aigua el que es condensa i després cau en forma de gotes, sinó que és plasma. A mesura que passa, torna a caure a la superfície després d'una erupció, de més de 100.000 °C a poc més de 5.000 °C.

I ara un equip liderat per investigadors de la Universitat de Northumbria (Regne Unit) informa haver observat un nou fenomen en aquestes pluges coronals. Un fenomen de tipus "estrella fugaç". Pel que fa a la pluja que no és d'aigua, aquestes estrelles fugaces no són de la mateixa naturalesa que les que admirem al nostre cel. S'assemblen més a boles de plasma súper denses, de fins a 250 quilòmetres d'amplada i que s'acosten a la superfície del Sol a més de 100 quilòmetres per segon.

Clic a l'imatge per engrandir. Un equip d'astrònoms liderat per @NorthumbriaUni ha descobert 'estrelles fugaces' al Sol. Les observacions del Solar Orbiter d'ESA han revelat fenòmens de tipus "estrella caiguda" mai vists que es produeixen a les espectaculars pantalles de plasma conegudes com a pluja coronal. Crèdit: X, @RoyalAstroSoc.

Boles de plasma

Va ser gràcies a les dades retornades per la missió Solar Orbiter que els investigadors van fer aquest descobriment. "És possible que una de les nostres màquines mai pugui sondar l'interior de la corona solar, ja que fa molta calor", especifica Patrick Antolin, professor, en un comunicat de premsa de la Royal Astronomical Society. Malgrat això, "Solar Orbiter s'acosta prou com per mostrar fenòmens que hi passen a petita escala".

Clic a l'imatge per engrandir. Vista de SolO a l'EUV el 30 de març de 2022 mostrant una secció parcial del Sol amb gas a 1 milió de graus. Crèdit: ESA/Orbitador Solar EUI/HRI. CC BY 4.0.

Clic a la imatge per engrandir. Vista de SolO a l'EUV el 30 de març de 2022 mostrant una secció parcial del Sol amb gas a 1 milió de graus. Les trajectòries vermelles corresponen a algunes de les empremtes de pluja analitzades en aquest treball. La imatge de la Terra ha estat superposada a escala.  Crèdit: Patrick Antolin. ESA/Orbitador Solar EUI/HRI

El que van veure els astrònoms va ser com es va escalfar i comprimir el gas sota aquestes estrelles fugaces fins a arribar al milió de graus durant uns minuts. I a diferència del que passa a la Terra, quan els meteors travessen el nostre cel, la majoria d'estrelles fugaces coronals, sens dubte, aprofiten la baixa densitat que regna a la regió per arribar intactes a la superfície del Sol. Això no s'havia observat mai abans, però aquests impactes podrien produir, no un cràter, sinó una il·luminació marcada i ones de xoc que escalfarien el gas just a sobre.

Vista de SolO a l'EUV l'1 d'abril del 2022 mostrant una secció parcial del Sol amb gas a 1 milió de graus. Les trajectòries vermelles corresponen a algunes de les empremtes de pluja analitzades en aquest treball. La imatge de la Terra ha estat superposada a escala Crèdit: Patrick Antolin. Imatge: ESA/Solar Orbiter EUI/HRI

Ho he vist aquí i també aquí.