Els objectes Herbig-Haro (HH) són regions lluminoses que envolten les estrelles nounades, formades quan els vents estel·lars o els raigs de gas que brollen d'aquestes estrelles nounades formen ones de xoc que col·lisionen amb el gas i la pols propers a gran velocitat. Aquesta imatge de HH 211, presa pel telescopi espacial James Webb de la NASA, mostra el flux de sortida d'una protoestrella de classe 0, un anàleg infantil del nostre sol quan no tenia més de desenes de milers d'anys i una massa de només el 8% de la del Sol actual (amb el temps es convertirà en una estrella com el Sol).
Les imatges infraroges són molt útils per estudiar les estrelles recent nascudes i els seus fluxos de sortida, ja que aquestes estrelles sempre estan immerses en el gas del núvol molecular on es van formar. L'emissió infraroja dels fluxos estel·lars penetra en el gas i la pols, cosa que fa que un objecte Herbig-Haro com a HH 211 sigui ideal per ser observat amb els sensibles instruments infrarojos de Webb. Les molècules excitades per les turbulències, com ara l'hidrogen molecular, el monòxid de carboni i el monòxid de silici, emeten llum infraroja que Webb pot recollir per cartografiar l'estructura dels fluxos de sortida.
La imatge mostra una sèrie de xocs de proa cap al sud-est (a baix a l'esquerra) i al nord-oest (a dalt a la dreta), així com l'estret raig bipolar que els impulsa. Webb revela aquesta escena amb un nivell de detall sense precedents, amb una resolució espacial entre 5 i 10 vegades superior a la de qualsevol imatge anterior de HH 211. El raig interior es mou amb simetria especular a banda i banda de la protoestrella central. Això concorda amb observacions a escales més petites i suggereix que la protoestrella pot ser, de fet, una estrella binària sense resoldre.
Observacions anteriors de HH 211 amb telescopis terrestres van revelar l'existència de gegantins xocs d'arc que s'allunyaven de nosaltres (nord-oest) i s'acostaven (sud-est) i d'estructures similars a cavitats a l'hidrogen i el monòxid de carboni xocats, respectivament, així com d'un raig bipolar nuós i ondulant al monòxid de silici. Els investigadors han utilitzat les noves observacions de Webb per determinar que el flux de sortida de l'objecte és relativament lent en comparació amb protoestrelles més evolucionades amb tipus de flux de sortida similars.
L'equip va mesurar les velocitats de les estructures més internes del flux de sortida a aproximadament 80-100 quilòmetres per segon. Tot i això, la diferència de velocitat entre aquestes seccions del flux i el material amb què xoquen, l'ona de xoc, és molt menor. Els investigadors van concloure que els fluxos de sortida de les estrelles més joves, com el del centre de HH 211, estan formats principalment per molècules, ja que les velocitats comparativament baixes de les ones de xoc no són prou energètiques per trencar les molècules a àtoms i ions més simples.
El telescopi espacial James Webb és el principal observatori científic espacial del món. Webb està resolent misteris en el nostre sistema solar, mirant més enllà, mons llunyans al voltant d'altres estrelles, i sondejant les misterioses estructures i orígens del nostre univers i el nostre lloc en ell. Webb és un programa internacional dirigit per la NASA amb els socis, l'ESA (Agència Espacial Europea) i l'Agència Espacial Canadenca (CSA-ASC).
Descarregueu la versió completa, sense comprimir, i les imatges de suport de l'Space Telescope Science Institute fent un clic aquí.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari