Una vegada i una altra

El sistema estel·lar Eta Carinae ofereix un seient a primera fila a una erupció estel·lar que continua expandint-se a velocitats de fins a 7,2 milions de km per hora. 

La "Gran Erupció" observada a la Terra al segle XIX va produir un dens parell de núvols esfèrics en costats oposats de les dues estrelles del sistema. Aquests núvols es denominen ara nebulosa de l'Homuncle. Aquesta imatge composta i el nou vídeo revelen importants indicis sobre la història volàtil d'Eta Carinae. Això inclou la ràpida expansió de l'anell i una feble capa de raigs X fora, desconeguda fins ara.

Clic a la imatge per engrandir. La nebulosa Homuncle es veu clarament en aquesta imatge composta. Les dades de l'observatori de raigs X Chandra de la NASA es mostren en taronja, i les dades de llum òptica del Hubble es mostren en blau, morat i blanc. L'explosió té forma de rellotge de sorra, o closca de cacauet, amb extrems bulbosos i un centre estret. La closca és de color malva translúcid, rivetejada de porpra. A l'interior, a l'estret centre, resplendeix una llum blanca brillant. Té la mateixa orientació que l'anell taronja de gas. Això indica que ambdues estructures tenen el mateix origen: la “Gran Erupció”, observada fa uns 180 anys. Crèdit Raigs X: NASA/SAO/GSFC/M. Corcoran et al; Crèdit imatge visible: NASA/ESA/STScI; Processament d'imatges: NASA/CXC/SAO/L. Frattare, J. Major, N. Wolk.

Clic a la imatge per engrandir. Aquesta seqüència temporal d'observacions de raigs X de Chandra comença amb una imatge del 1999. En ella, una nebulosa bola blava neó amb un brillant nucli blanc està envoltada per un anell taronja oblong i irregular. La bola blava i blanca mostra raigs X procedents de dues estrelles massives, de 30 i 90 vegades la massa del nostre Sol. Aquestes estrelles estan massa a prop les unes de les altres per poder veure's per separat. L'anell oblong de gas taronja que les envolta està inclinat cap amunt a la dreta i cap avall a l'esquerra. Crèdit Raigs X: NASA/SAO/GSFC/M. Corcoran et al; Crèdit imatge visible: NASA/ESA/STScI; Processament d'imatges: NASA/CXC/SAO/L. Frattare, J. Major, N. Wolk.

El vídeo avança amb quatre imatges, amb dades del 2003, 2009, 2014 i 2020. A mesura que passen les imatges, la bola blava neó s'expandeix, però el nucli blanc sembla estable. Les taques que formen l'anell taronja de gas es desplacen i s'inflen, allunyant-se de les estrelles de l'interior de la bola blava i blanca.

Clic a la imatge per engrandir. Un enorme i ondulant parell de núvols de gas i pols són captats en aquesta impressionant imatge del Telescopi Espacial Hubble de la NASA de l'estrella supermassiva Eta Carinae. Eta Carinae va ser observada pel Hubble al setembre de 1995 amb la Wide Field and Planetary Camera 2 (WFPC2 sigles en anglés de Càmera Planetària i de Gran Camp 2). Les imatges preses a través dels filtres vermell i ultraviolat proper es van combinar posteriorment per produir la imatge en color que es mostra. Va caldre una seqüència de vuit exposicions per cobrir l'enorme rang dinàmic de l'objecte: les taques d'ejecció externes són 100.000 vegades més febles que la brillant estrella central. Eta Carinae va patir un gegantí esclat fa uns 160 anys, quan es va convertir en una de les estrelles més brillants del cel austral. Tot i que l'estrella va alliberar tanta llum visible com l'explosió d'una supernova, va sobreviure a l'esclat. L'explosió va produir dos lòbuls i un disc equatorial gran i prim, tots movent-se cap a l'exterior a aproximadament 1 milió de quilòmetres per hora. Crèdit: Nathan Smith (University of California, Berkeley), NASA.

Ho he vist aquí.