Investigadors han desxifrat l'"ona de la mort" al cervell

Clic a la imatge per engrandir. Quan el cervell es veu privat d'oxigen, la seva activitat elèctrica s'atura. Crfèdit: Johnu, Adobe Stock.

Els investigadors han descobert els mecanismes darrere de la misteriosa "ona de la mort" al cervell, un fenomen que es produeix després de la privació d'oxigen. Aquest important descobriment obre noves perspectives per entendre la mort i la reanimació neuronal.

En explorar les profunditats de l'activitat cerebral en el moment de la mort, els científics de l'Institut du Cerveau han fet un descobriment important. Per primera vegada, van observar una ona específica, sobrenomenada "l'ona de la mort". Això es produeix durant una interrupció prolongada de l'oxigenació del cervell. Aquest esdeveniment, lluny de marcar un final absolut, en realitat revela una complexitat insospitada en la dinàmica neuronal entre la vida i la mort. Els resultats es van publicar a Neurobiology of Disease.

La formació i el curs de l'ona mortal

És impossible determinar el temps precís, fins al segon, d'una mort. Aquest és un procés complex, que dura diversos minuts. Hi ha casos en què fins i tot quan el procés ha començat, es pot interrompre i la persona torna a la vida.

El cessament de l'oxigenació al cervell desencadena una sèrie d'esdeveniments elèctrics. Inicialment, es produeix una reducció dràstica de l'activitat elèctrica, submergint l'escorça cerebral en el silenci elèctric. Tanmateix, aquest silenci s'interromp bruscament per una ona de gran amplitud, iniciada a les capes profundes de l'escorça, com un sobresalt de l'activitat cerebral. Segurament és aquesta ona la que descriuen les persones que han viscut una experiència propera a la mort, és a dir, les persones que han sobreviscut a una aturada cardiorespiratòria. 

Aquesta "ona de mort" es propaga com una onada a través de l'escorça, amb el potencial d'un cessament total de l'activitat cerebral. Però, al contrari del que indica el seu nom, aquesta onada no significa necessàriament un final irreversible. Si el cervell es reoxigena a temps, es pot produir una "ona de reanimació", que marca l'inici d'una recuperació lenta però possible de les funcions cerebrals.

Clic a la imatge per engrandir. Què passaria si l'onada de mort expliqués experiències properes a la mort? Crèdit: PhotoArtBC, Adobe Stock.

Quines són les implicacions d'aquest descobriment?

Aquest estudi revela que la mort neuronal és com un procés gradual, potencialment reversible més que un moment definitiu. Posa llum el paper crucial de les neurones piramidals a la capa 5 del neocòrtex, la despolarització de les quals marca l'inici de l'ona mortal.

Aquesta comprensió perfecciona la nostra percepció de la mort cerebral, fent-nos entendre que un electroencefalograma pla no és necessàriament sinònim de mort permanent. Aquestes troballes suggereixen que, sota determinades condicions, és possible restaurar les funcions cerebrals, oferint així noves vies per al desenvolupament de tractaments neuroprotectors.

Aquests avenços podrien transformar algun dia les pràctiques de reanimació en cas d'aturada cardiorespiratòria, reduint els riscos de després dels efectes neurològic i l'obertura de la porta a intervencions més específiques per preservar les funcions cerebrals essencials.

Ho he vist aquí.