13/02/2015

El pentagrafè encara més miraculós que el grafè?


Molts laboratoris de física de sòlids s'han unit a la cursa en la recerca per trobar els nous materials electrònics del futur. Quan encara els científics continuen millorant el rendiment i les possibles aplicacions del grafè, ja en surten de nous. El darrer a afegir-s’hi és el pentagrafè, (també anomenat ultragrafè). Les seves propietats mecàniques i sens dubtes les elèctriques, superen les expectatives del grafè.

El carboni, el fòsfor, el sofre i l’oxigen són cossos simples, però els seus àtoms es poden acoblar per formar xarxes cristal·lines o estructures moleculars amb diferents propietats físiques i químiques, és llavors quan parlem d’al·lotropia. Per exemple, l'oxigen i el ozó són formes al·lòtropes de l'oxigen, sent la primera molècula menys reactiva químicament que la segona.

L'exemple més conegut i més espectacular de l’ al·lotropia és probablement la del carboni en grafit i en diamant. Un grup d'investigadors japonesos, xinesos i de l’Universitat Commonwealth de Virgínia (VCU) als Estats Units, creuen haver descobert una nova forma al·lotròpica de carboni molt prometedor com expliquen en un article publicat a la revista PNAS. No obstant això, les propietats físiques i químiques d'aquest nou al·lòtrop son completament teòriques, ja que són simples prediccions fetes a partir de models numèrics.

Representació artística que ens mostra l'estructura de niu d'abella en 2D d'un full de grafè. El grafit dels nostres llapiss és un conjunts d'aquestes estructures. Aquest és un exemple semblant a un terra de rajoles amb  hexàgons regulars.
© Jannik Meyer


El pentagrafè un semiconductor natural 

Els investigadors han batejat la seva descoberta amb el nom pentagrafè, fent referència a la forma de l'al·lòtrop del grafè. Com el seu nom indica, es tracta d'un pla en 2D d’àtoms de carboni que es formen a base de  pentàgons i no d’hexàgons com en el material miraculós descobert en 2004 pels Nobel de física Andre Geim i Konstantin Novoselov. Tècnicament, és una mena d'avatar que s'anomena “Tessel·les d'El Caire”. Aquest paviment fet de pentàgons irregulars, apareix amb molta freqüència als carrers d’El Caire a Egipte, i en diferents formes d'art islàmic.
 
Un mosaic pentagonal pot estar fet amb pentàgons regulars o no. Un dels més famosos, que aquí es presenta, es diu “Tessel•les d'El Caire”. És part dels catorze tipus d'enrajolats pentagonals convexes, fets amb l'ús d'un sol tipus de rajola.
© Creative Commons wikipedia


Els càlculs indiquen que el pentagrafè podria ser més eficient que el grafè en alguns casos, ja que les seves propietats de resistència són superiors mecànica i tèrmicament. Per exemple, podria suportar una temperatura de 1000º Kelvin. Entre els seus avantatges es refereixen també al camp de l'electrònica. El grafè és un molt bon conductor,  per això tracten de fer amb ell semiconductors per superar els components basats en el silici. El pentagrafè és de per si un semiconductor, i es mantindria com a tal al convertir una de les seves fulles en un nanotub de carboni. En el cas de grafè, els nanotubs obtinguts són o bé conductors o semiconductors metàl·lics.

Queda per trobar una manera de sintetitzar el pentagrafè per veure si en realitat pot causar una petita revolució en el camp de la nanotecnologia, l'electrònica i la biomedicina, que és el que els investigadors esperen. 

 El futur el tenim cada dia més aprop!

Podeu trobar també aquest article en castellà publicat a la web d'Astroseti.

Autor de l’original: Lawrence Sacco
Ho he vist a  www.futura-sciences.com


05/02/2015

Els secrets de Star Wars 3. Pot existir una espasa làser?

Qui no ha somiat alguna vegada amb posseir una espasa làser com a Star Wars?. No obstant això, hem d'enfrontar als fets, aquesta arma dels cavallers galàctics està plena de contradiccions.

Les espases làser, algunes contradiccions. 
En primer lloc, les espases làser són utilitzades com les nostres espases terrenals i xoquen sorollosament. Aquí ja hi ha un problema perquè la llum és immaterial, i dos feixos de llum es creuen sense oferir la menor resistència. Llavors hauríem de resoldre el problema de la longitud de la fulla. Un feix de làser típic es propaga en línia recta fins que troba un obstacle que ho reflecteix, el refracta o el absorbeix. Imaginem que una lluita es porta a terme dins d'una nau espacial: Les llargues fulles tallarien les parets i la despressurització acabaria amb els dos protagonistes!.


Si l'espasa existeix, ha d'estar feta de plasma.
Si abandonem la idea d'una espasa de llum, és possible imaginar una altra alternativa també divertida: un plasma confinat per un camp magnètic disposat astutament.

El plasma és un estat de la matèria que es pot obtenir escalfant fortament un gas. És llavors quan es converteix en lluminós, el color i la intensitat de la llum emesa depenen de la temperatura i la composició del gas. Senzillament així expliquem la diversitat de colors de les espases. Només hem de tenir la precaució que el plasma no ens doni a la cara, sinó ens quedaria com feta a la graella.

Per mantenir l'estat del plasma s'ha de proporcionar una quantitat d'energia contínua gens menyspreable: per un feix de deu centímetres de longitud i a una temperatura de 10.000 graus centígrads, haurien de ser suficients uns 40 quilowatts. No cal dir, que la font d'aquest poder no encaixa tan fàcilment en el mànec d'una espasa Jedi. I després, que només deu centímetres de llarg, són més aviat poca cosa per una espasa. Per millorar aquest problema de longitud, n'hi hauria prou amb confinar el plasma en una ampolla magnètica amb forma allargada.

Aquesta nova espasa es comportaria més o menys igual que les espases de llum de Star Wars. En particular, l'assoliment de Qui-Gong Jin, qui va aconseguir trencar amb la seva espasa una gruixuda porta de metall, s'explica fàcilment; la intensa calor generada pel plasma fon el metall. El problema és que no és molt aconsellable confinar magnèticament una cosa tan summament calenta com el plasma. Si li tires un grapat d'imants a Darth Vader ... el fregeixes !. En interrompre el camp de contenció magnètica, els imants permetrien que el plasma calent s'estengués sobre l'usuari de l'espasa.

Autor de l'article original: Roland Lehoucq, astrofísic


Més curiositats de les espases làser (en castellà), fent un clic aquí.

Capítol anterior:

- La Força

Pròxim capítol:

- Quina és la mida i el poder de la "Estrella de la Mort"?


28/01/2015

El secrets de Star Wars 2: La Força



Obi-Wan Kenobi, el famós Cavaller Jedi, defineix a la Força de la següent manera: "És un camp d'energia creat per tots els éssers vius. Ens envolta i ens penetra. Uneix a la galàxia com un tot".

La Força seria un substrat omnipresent, manipulat a voluntat per aconseguir tot tipus de coses divertides. Es pot traslladar aquesta força al nostre món?



Aquesta definició té les seves arrels en les antigues interpretacions del món. Recordem en particular, la quinta essència, el cinquè element, del qual el filòsof grec Aristòtil va omplir el cel per completar l'acció de l'aire, la terra, l'aigua i el foc. Ens recorda també l'èter, un mitjà imaginat pels físics del segle XIX com un suport necessari per a la propagació de la llum i que va ser descartat en 1887.


La Força de Star Wars, L'energia de la vida?


La Força també evoca una de les idees més fascinants de la física moderna: l'energia del buit. Però el buit que evoca la falta de contingut, podria tenir qualitats ?. Els físics han descobert que un àtom pot interactuar amb el buit. En la mecànica quàntica, el buit es defineix com un estat de mínima energia, fluctuant constantment. És l'energia d'aquestes fluctuacions el què anomenem energia de buit. Ha d'afectar llavors, a tot l'univers ja que està essencialment buit.


Nosaltres des de fa gairebé 70 anys sabem que l'univers s'està expandint. Ara sembla clar que s'ha accelerat en el temps. Però el material, el que genera una força de gravetat atractiva, tendiria a reduir la velocitat de l'expansió de l'univers. Per informar d'una acceleració, es fa necessari invocar la presència d'una quantitat física capaç de contrarestar el joc de la gravetat, del que les propietats siguin similars a les de l'energia del buit. Podem imaginar que el Jedi recorre a aquesta font d'energia per les seves gestes. I per levitar un metre per sobre del terra, un Jedi ha de recollir l'energia mental associada a aquesta constant continguda en un cub de 9 quilòmetres de costat!. Així podem entendre per què el Jedi necessita una mica de concentració per aconseguir les seves gestes!.


A El Retorn del Jedi, l'Emperador Palpatine intenta convèncer a Luke Skywalker perquè s'uneixi al costat fosc de la Força. Donada la resistència d'aquest últim, l'Emperador utilitza la Força per matar-lo, colpejant-lo amb "raigs" que apareixen emesos pels seus dits. En aquest cas, la força converteix l'emperador en un potent generador electrostàtic. De fet, un raig és causat per l'acció d'un intens camp elèctric creat entre els núvols i el terra. L'aire es torna conductor, ja que és ionitzat per l'acció d'aquest camp, i el raig colpeja el terra. El camp elèctric necessari per ionitzar l'aire és tan gran, i el raig creat per l'acció de l'emperador té tanta durada, que es pot estimar que la diferència de potencial entre Palpatine i Luke és de més de 20 milions de volts. D'altra banda, la posició de l'emperador, i els dits separats estesos cap endavant, és excel·lent. El camp elèctric és molt més fort prop de la punta, el que explica que el raig es dirigeixi més fàcilment cap a la punta d'un parallamps. Només ens queda preguntar-nos, si no serà l'Emperador una bateria de gran capacitat?



Capítol anterior: Els secrets de Star Wars


Autor del original: Roland Lehoucq
Crèdit de les imatges: Lucas Film