Qui no ha somiat alguna vegada amb posseir una espasa làser com a Star Wars?. No obstant això, hem d'enfrontar als fets, aquesta arma dels cavallers galàctics està plena de contradiccions.
Les espases làser, algunes contradiccions.
En primer lloc, les espases làser són utilitzades com les nostres espases terrenals i xoquen sorollosament. Aquí ja hi ha un problema perquè la llum és immaterial, i dos feixos de llum es creuen sense oferir la menor resistència. Llavors hauríem de resoldre el problema de la longitud de la fulla. Un feix de làser típic es propaga en línia recta fins que troba un obstacle que ho reflecteix, el refracta o el absorbeix. Imaginem que una lluita es porta a terme dins d'una nau espacial: Les llargues fulles tallarien les parets i la despressurització acabaria amb els dos protagonistes!.
En primer lloc, les espases làser són utilitzades com les nostres espases terrenals i xoquen sorollosament. Aquí ja hi ha un problema perquè la llum és immaterial, i dos feixos de llum es creuen sense oferir la menor resistència. Llavors hauríem de resoldre el problema de la longitud de la fulla. Un feix de làser típic es propaga en línia recta fins que troba un obstacle que ho reflecteix, el refracta o el absorbeix. Imaginem que una lluita es porta a terme dins d'una nau espacial: Les llargues fulles tallarien les parets i la despressurització acabaria amb els dos protagonistes!.
Si l'espasa existeix, ha d'estar feta de plasma.
Si abandonem la idea d'una espasa de llum, és possible imaginar una altra alternativa també divertida: un plasma confinat per un camp magnètic disposat astutament.
El plasma és un estat de la matèria que es pot obtenir escalfant fortament un gas. És llavors quan es converteix en lluminós, el color i la intensitat de la llum emesa depenen de la temperatura i la composició del gas. Senzillament així expliquem la diversitat de colors de les espases. Només hem de tenir la precaució que el plasma no ens doni a la cara, sinó ens quedaria com feta a la graella.
Per mantenir l'estat del plasma s'ha de proporcionar una quantitat d'energia contínua gens menyspreable: per un feix de deu centímetres de longitud i a una temperatura de 10.000 graus centígrads, haurien de ser suficients uns 40 quilowatts. No cal dir, que la font d'aquest poder no encaixa tan fàcilment en el mànec d'una espasa Jedi. I després, que només deu centímetres de llarg, són més aviat poca cosa per una espasa. Per millorar aquest problema de longitud, n'hi hauria prou amb confinar el plasma en una ampolla magnètica amb forma allargada.
Aquesta nova espasa es comportaria més o menys igual que les espases de llum de Star Wars. En particular, l'assoliment de Qui-Gong Jin, qui va aconseguir trencar amb la seva espasa una gruixuda porta de metall, s'explica fàcilment; la intensa calor generada pel plasma fon el metall. El problema és que no és molt aconsellable confinar magnèticament una cosa tan summament calenta com el plasma. Si li tires un grapat d'imants a Darth Vader ... el fregeixes !. En interrompre el camp de contenció magnètica, els imants permetrien que el plasma calent s'estengués sobre l'usuari de l'espasa.
Si abandonem la idea d'una espasa de llum, és possible imaginar una altra alternativa també divertida: un plasma confinat per un camp magnètic disposat astutament.
El plasma és un estat de la matèria que es pot obtenir escalfant fortament un gas. És llavors quan es converteix en lluminós, el color i la intensitat de la llum emesa depenen de la temperatura i la composició del gas. Senzillament així expliquem la diversitat de colors de les espases. Només hem de tenir la precaució que el plasma no ens doni a la cara, sinó ens quedaria com feta a la graella.
Per mantenir l'estat del plasma s'ha de proporcionar una quantitat d'energia contínua gens menyspreable: per un feix de deu centímetres de longitud i a una temperatura de 10.000 graus centígrads, haurien de ser suficients uns 40 quilowatts. No cal dir, que la font d'aquest poder no encaixa tan fàcilment en el mànec d'una espasa Jedi. I després, que només deu centímetres de llarg, són més aviat poca cosa per una espasa. Per millorar aquest problema de longitud, n'hi hauria prou amb confinar el plasma en una ampolla magnètica amb forma allargada.
Aquesta nova espasa es comportaria més o menys igual que les espases de llum de Star Wars. En particular, l'assoliment de Qui-Gong Jin, qui va aconseguir trencar amb la seva espasa una gruixuda porta de metall, s'explica fàcilment; la intensa calor generada pel plasma fon el metall. El problema és que no és molt aconsellable confinar magnèticament una cosa tan summament calenta com el plasma. Si li tires un grapat d'imants a Darth Vader ... el fregeixes !. En interrompre el camp de contenció magnètica, els imants permetrien que el plasma calent s'estengués sobre l'usuari de l'espasa.
Autor de l'article original: Roland Lehoucq, astrofísic
Més curiositats de les espases làser (en castellà), fent un clic aquí.
Capítol anterior:
- La Força
Pròxim capítol:
- Quina és la mida i el poder de la "Estrella de la Mort"?
Capítol anterior:
- La Força
Pròxim capítol:
- Quina és la mida i el poder de la "Estrella de la Mort"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari