Article original publicat el 21/08/2007
Article original modificat el 18/08/2017
Article original modificat el 18/08/2017
Mentre que la sonda Cassini completa ara la seva missió al voltant de Saturn, l'últim visitant del planeta dels anells, la Voyager 2, que l'havia "fregat a només" 161.000 km el 25 d'agost de 1981, celebra el seu quarantè aniversari a l'espai. Actualment es troba a 17 mil milions de quilòmetres de la Terra, una mica menys que la seva germana Voyager 1 (20 mil milions de quilòmetres), i son els objectes més allunyats de la Terra fets per la mà de l'home. En 296.000 anys, la Voyager 2 arribarà als suburbis de Sírius.
Article publicat el 2007
El 20 d'agost de 1977, seguint a la Voyager 1, va ser llançada 16 dies més tard des del Cap Canyaveral. La sonda de 800 kg va ser inicialment programada per a un programa d'estudis de cinc anys prop dels planetes; Júpiter (9 de juliol de 1979) i Saturn (12 de novembre de 1980). Però en aquesta etapa de la missió, els tècnics de la NASA i del JPL (Jet Propulsion Laboratory) van estimar que la nau, en perfecte estat, podia aprofitar el temps extra visitant Urà, i possiblement Neptú.
El 24 de gener de 1986, la Voyager 2 va arribar al final d'aquest gran salt i es va acostar a Urà, a on el seu instrumental aportava imatges i revelava detalls fins ara desconeguts sobre el món físic del planeta gasós, els seus anells, els satèl·lits i el camp magnètic. La sonda va creuar-se amb Neptú el 25 d'agost de 1989, després va prendre la direcció cap a l'espai interestel·lar.
El 20 d'agost de 1977, seguint a la Voyager 1, va ser llançada 16 dies més tard des del Cap Canyaveral. La sonda de 800 kg va ser inicialment programada per a un programa d'estudis de cinc anys prop dels planetes; Júpiter (9 de juliol de 1979) i Saturn (12 de novembre de 1980). Però en aquesta etapa de la missió, els tècnics de la NASA i del JPL (Jet Propulsion Laboratory) van estimar que la nau, en perfecte estat, podia aprofitar el temps extra visitant Urà, i possiblement Neptú.
El 24 de gener de 1986, la Voyager 2 va arribar al final d'aquest gran salt i es va acostar a Urà, a on el seu instrumental aportava imatges i revelava detalls fins ara desconeguts sobre el món físic del planeta gasós, els seus anells, els satèl·lits i el camp magnètic. La sonda va creuar-se amb Neptú el 25 d'agost de 1989, després va prendre la direcció cap a l'espai interestel·lar.
Però tot i que la seva missió hauria d'haver estat acabada després de tants anys, alguns investigadors consideren que només estava a punt de començar... per a un nou objectiu; explorar l'espai fora de l'heliosfera. Aquest límit, ubicat a 14,1 mil milions de quilòmetres del Sol, és on els vents solars es desacceleren per entrar a l'espai interestel·lar creant zones turbulentes, la Voyager 1 hi va arribar al desembre de 2004, mentre que Voyager 2 s'hi aproparà a finals d'aquest any.
Cadascuna de le naus està equipada amb diversos instruments que estudien el vent solar i la seva composició, partícules d'energia, camps magnètics i ones de ràdio. La impossibilitat d'utilitzar l'energia solar a tal distància, de la qual la nostra estrella només apareix com una estrella una mica més brillant que les altres, ha obligat als dissenyadors de les màquines a subministrar-los amb generadors de ràdio isotòpics Que proporcionen un subministrament de corrent continu de 300 watts. Es comuniquen amb la Terra a través de la xarxa espacial profunda (DSN) distribuïda per tota la superfície del planeta.
Els senyals de ràdio emeses actualment per la Voyager a una distància de 12,6 milions de quilòmetres arriben al nostre planeta després de creuar el cosmos durant 12 hores a la velocitat de la llum, que és de 300,000 km/segon. Per a la Voyager 1, que és a 15,6 milions de quilòmetres, aquesta durada augmenta a 14 hores. Així, en aquest cas, passen 28 hores entre l'enviament d'un senyal i la confirmació de la seva bona recepció.
Cadascun dels dos conjunts inclou un disc de coure placat d'or, que conté diversos enregistraments de so, així com 116 imatges que representen diversos paisatges, plaques anatòmiques i diagrames senzills. Cada disc està acompanyat d'una agulla i una cel·la per llegir-la, així com un manual. Podeu trobar-ne informació més detallada en aquesta altra entrada al bloc.
Cadascuna de le naus està equipada amb diversos instruments que estudien el vent solar i la seva composició, partícules d'energia, camps magnètics i ones de ràdio. La impossibilitat d'utilitzar l'energia solar a tal distància, de la qual la nostra estrella només apareix com una estrella una mica més brillant que les altres, ha obligat als dissenyadors de les màquines a subministrar-los amb generadors de ràdio isotòpics Que proporcionen un subministrament de corrent continu de 300 watts. Es comuniquen amb la Terra a través de la xarxa espacial profunda (DSN) distribuïda per tota la superfície del planeta.
Els senyals de ràdio emeses actualment per la Voyager a una distància de 12,6 milions de quilòmetres arriben al nostre planeta després de creuar el cosmos durant 12 hores a la velocitat de la llum, que és de 300,000 km/segon. Per a la Voyager 1, que és a 15,6 milions de quilòmetres, aquesta durada augmenta a 14 hores. Així, en aquest cas, passen 28 hores entre l'enviament d'un senyal i la confirmació de la seva bona recepció.
Cadascun dels dos conjunts inclou un disc de coure placat d'or, que conté diversos enregistraments de so, així com 116 imatges que representen diversos paisatges, plaques anatòmiques i diagrames senzills. Cada disc està acompanyat d'una agulla i una cel·la per llegir-la, així com un manual. Podeu trobar-ne informació més detallada en aquesta altra entrada al bloc.
Les Voyager 1 i 2 continuen allunyant-se del nostre Sistema Solar, en diferents direccions, i a una velocitat de 17 quilòmetres per segon. Els enginyers de l'agència nord-americana estimen que les seves reserves d'energia han de permetre mantenir el contacte amb la Terra com a mínim fins al 2020, quan les dues sondes seran a 20 i 16'8 milions de quilòmetres de distància. Continuant en el seu curs, Voyager 1 hauria de creuar l'estrella AC+793888 a la constel·lació de la Girafa en 40.000 anys, mentre que Voyager 2 prendria el rumb de Sírius, el més brillant dels estels de la nostra volta celeste a on hi arribarà en 296.000 anys. Però molt abans d'emmudir, apostem que les dues naus que la NASA no dubta a anomenar-les llegendàries, han enriquit encara més el nostre coneixement d'un espai interestel·lar que no visitarem en cap moment.
Finalment, en forma d'una petita digressió semi-científica: Quina de les naus espacials Voyager 1 o 2 trobarà vida terrestre o extraterrestre?
Finalment, en forma d'una petita digressió semi-científica: Quina de les naus espacials Voyager 1 o 2 trobarà vida terrestre o extraterrestre?
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari