La gravetat regeix els moviments del cosmos. I dibuixa multitud de galàxies juntes que formen petits i més massius grups de galàxies, i porta a un parell tant properes que comencen a tirar-se unes a les altres. Aquest últim escenari pot tenir conseqüències extremes, amb parelles interactives de galàxies que sovint es distorsionen radicalment, es desgasten o es desencadena la seva destrucció, abandonant les seves antigues formes i fusionant-se per formar una sola acumulació de gas, pols i estrelles.
Podem veure en aquesta imatge del Telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA, com la galàxia IC 1727, està interactuant actualment amb la seva veïna, NGC 672 (que queda fora de la foto). Les interaccions de la parella han desencadenat fenòmens peculiars i intrigants dins d'ambdós objectes, més notablement en IC 1727. L'estructura de la galàxia és visiblement retorçada i asimètrica, i el seu nucli brillant s'ha vist arrossegat fora del centre.
Clic per engrandir. Crèdit NASA/Hubble/ESA
En la interacció de galàxies com aquestes, els astrònoms sovint veuen signes d'intensa formació estel·lar (en multituds d'episodis coneguts com a "esclats") i localitzen cúmuls estel·lars de nova creació. Es creu que són causats per l'agitació de la gravetat, la redistribució i la compactació del gas i la pols. De fet, els astrònoms han analitzat la formació estel·lar dins de l'IC 1727 i la NGC 672 i han descobert alguna cosa interessant: les observacions mostren que es van produir ràfegues simultànies de formació estel·lar a les dues galàxies d'uns 20 a 30 i de 450 a 750 milions d'anys enrere. L'explicació més probable d'això és que les galàxies són, en efecte, una parella interactiva, i que s'aproximen l'una a l'altre amb tanta freqüència que remouen el gas i la pols quan es passen molt a prop.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari