Clic a la imatge per engrandir. Crèdit: WikiSky
Descoberta per Giovanni Batista Hodierna abans de 1654.
Aquest cúmul obert d'edat intermèdia i amb unes 100 estrelles (segons HS Hogg) queda a uns 1.400 anys llum i amb una dispersió d'uns 35 minuts d'arc, més gran que el diàmetre de la Lluna plena. Aquest diàmetre angular correspon a un diàmetre lineal de 14 anys llum; Wallenquist ho ha estimat una mica més gran (42' que es corresponen a 18,5 anys llum).
Aquest cúmul obert d'edat intermèdia i amb unes 100 estrelles (segons HS Hogg) queda a uns 1.400 anys llum i amb una dispersió d'uns 35 minuts d'arc, més gran que el diàmetre de la Lluna plena. Aquest diàmetre angular correspon a un diàmetre lineal de 14 anys llum; Wallenquist ho ha estimat una mica més gran (42' que es corresponen a 18,5 anys llum).
Aquest cúmul va ser classificat com Trumpler tipus I, 3, m (Sky Catalog 2000) o II, 3, r (Götz). La seva aparença està influenciada per una estrella no membre de magnitud 7,3, mentre que l'estrella membre més brillant té magnitud 7,9.
L'edat de M34 va ser estimada en uns 110 milions d'anys per Van Hoerner el 1957, tot i que l'Sky Catalog 2000 dóna un valor més modern de 190 milions d'anys. Aquest valor s'ha actualitzat a 180 milions d'anys, d'acord amb els nous càlculs de l'equip Geneva de G. Meynet.
L'edat de M34 va ser estimada en uns 110 milions d'anys per Van Hoerner el 1957, tot i que l'Sky Catalog 2000 dóna un valor més modern de 190 milions d'anys. Aquest valor s'ha actualitzat a 180 milions d'anys, d'acord amb els nous càlculs de l'equip Geneva de G. Meynet.
Considerant el moviment espacial de M34 i altres cúmuls, OJ Eggen (1983) va trobar que coincideix amb el de diversos d'ells, incloent les Plèiades (M45), NGC 2516, IC 2602, el Cúmul Alfa Persei (Melotte 20) i el Cúmul Delta Lyrae (Stephenson 1). Va anomenar a aquest grup de cúmuls la "Associació Local".
M34 va ser trobat primer probablement per Giovanni Batista Hodierna abans de 1654 i redescobert per Charles Messier el 25 d'agost de 1764.
M34 va ser trobat primer probablement per Giovanni Batista Hodierna abans de 1654 i redescobert per Charles Messier el 25 d'agost de 1764.
El cúmul obert M34 pot trobar-se fàcilment (fins i tot a ull nu si les condicions són bones, i apareix com una tènue taca borrosa) ja que està just al nord de la línia que va de Algol (Beta Persei) a Gamma Andromedae. Es resol en estrelles fins amb binoculars de 10x50 i encara millor amb telescopis petits. Malles descriu la figura que formen les estrelles més brillants com un "X" distorsionada, mentre que a Kenneth Glyn Jones li sembla que formen tres braços corbats que surten del centre. Unes 20 estrelles més brillants, que omplen una àrea de 10', estan envoltades per un nombre més gran de membres circumdants més tènues; telescopis d'aficionat més grans mostren un total d'unes 80 estrelles. Moltes estrelles estan col·locades en parells, notablement la binària òptica h 1123 (catalogada per John Herschel) a prop del centre del cúmul (dues estrelles de magnitud 8,0-8,5 de tipus espectral A0, separades 20" amb una distància angular de 248 graus) i la Otto Struve 44 prop de la vora sud-est (a: 8.4, B: 9.1, separades 1,4' amb distància angular de 55 graus), aquesta binària va ser descoberta per Otto Struve en 1840, amb un refractor de 36 centímetres.
* kal: quiloany llum, és un miler d'anys llum, o 307 parsecs. Els quiloanys llum es fan servir normalment per mesurar distàncies entre parts d'una galàxia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari