Catàleg Charles Messier. Objecte M33

Clic a la imatge per engrandir

Probablement descoberta per Hodierna abans de 1654. Descoberta independentment per Charles Messier el 1764.

La galàxia del Triangle M33 és un altre membre destacat del Grup Local de Galàxies. Aquesta galàxia és petita comparada amb la seva aparent veïna, la galàxia d'Andròmeda M31, i amb la nostra galàxia Via Làctia, però supera la mida mitjana de les galàxies espirals en l'univers. Una de les galàxies més petites membres del Grup Local, LGS 3, possiblement sigui un satèl·lit de M33, mentre que aquesta al seu torn pot ser una companya remota de la galàxia d'Andròmeda M31, lligada gravitatòriament.

M33 s'apropa a nosaltres (al nostre Sistema Solar) a 182 km/s d'acord amb R. Brent Tully, o a 179 +/- 3 km/s segons NED. Corregint per tenir en compte el nostre moviment al voltant del Centre Galàctic de la Via Làctia, s'aproxima a la nostra Galàxia a 24 km/s.

M33 probablement va ser primer descoberta per Hodierna abans de 1654 (potser juntament amb el cúmul obert NGC 752). De forma independent, HO va ser per Charles Messier, i catalogada per ell el 25 d'Agost de 1764. No obstant això, William Herschel, qui habitualment procurava evitar de manera acurada numerar els objectes de Messier al seu catàleg, li va assignar el nombre H V.17 , d'acord amb una observació amb data 11 de Setembre de 1784. També a causa de la catalogació de Herschel, la regió HII més brillant i gran (nebulosa difusa d'emissió que conté hidrogen ionitzat) ha obtingut un nombre propi del catàleg NGC: NGC 604 (Segons William Herschel, H III.150); està situada a la part nord-oest de la galàxia; es tracta del nus brillant situat a prop de la part superior de la nostra imatge (a dalt). Aquesta és una de les majors regions H II conegudes fins ara: té un diàmetre d'aproximadament 1500 anys-llum, i un espectre similar al de la nebulosa d'Orió M42. Hui Yang (Universitat d'Illinois) i Jeff J.Hester (Universitat de l'Estat d'Arizona) han pres una fotografia de NGC 604 amb el Telescopi Espacial Hubble, resolent al voltant de 200 estrelles joves calentes i massives (de 15 a 60 masses solars) formades allà recentment.

M33 es troba entre les primeres "Nebuloses espirals" així identificades per William Parsons, Tercer Comte de Rosse; vegeu el seu dibuix. També figura entre les primeres "nebuloses" identificades com galàxies, en les quals es van trobar variables Cefeides; Edwin Hubble va publicar un estudi fonamental en 1926 (Hubble 1926).

Altres nusos en els braços espirals de M33 han rebut els seus propis números del catàleg NGC; es tracta de NGC 588, 592, 595, i NGC 603 (l'últim figura com inexistent en el catàleg RNGC encara que s'esmenta que ja va ser llistat per Zwicky), així com els IC 131, 132, 133, 134, 135, 136, 137, 139-40, 142, i 143 (NGC 2000.0 llista IC 134 i 139-40 com estel·lars, mentre el Manual de l'Observador de la Societat Webb per al Cel Profund, Vol. 4 [Galàxies] mostra IC 139-40 a la carta de la p. 215, la qual s'acredita a Ronald J. Buta de l'Observatori McDonald, Universitat de Texas). Alguns d'ells poden també ser identificats en el nostre mapa. Kenneth Glyn Jones assenyala que haurien de ser visibles en telescopis de 12,5 polzades (30 cm). La nebulosa d'emissió gegant NGC 595 va ser investigada per William H. Waller amb l'HST (vegeu Astronomy, juny 1995, pàg. 16-18); mitjançant el Hubble va resoldre les estrelles calentes i massives que exciten el gas de la nebulosa per fer-la brillar.

La nostra imatge, obtinguda per David Malin a partir de plaques fotogràfiques obtingudes mitjançant el Telescopi Isaac Newton a La Palma, mostra diversos d'aquests objectes en els braços espirals d'aquesta bonica galàxia espiral Sc (NGC 604, per exemple, és la taca vermella prominent prop de la vora esquerra en la meitat superior de la nostra foto). Els lectors que mostrin interès poden obtenir més informació detallada sobre aquesta imatge (anglès). A través de diferents processats, David Malin ha realçat diverses característiques en imatges alternatives d'aquesta foto INT de M33.

Els resultats del satèl·lit Hipparcos han portat a una revisió de l'escala de les distàncies còsmiques, afectant per tant a la nostra distància a M33: el valor actual és al voltant de 3,0 milions d'anys-llum. La majoria de les fonts donen una distància de 2,3 a 2,4 milions d'anys-llum, però el Catàleg Celeste 2000.0 s'indica més de 2,9 milions d'anys-llum (900 kpc), el que per casualitat resulta més exacte després de la nova recalibració de les distàncies a través de les Cefeides, deguda als resultats de 1997 del satèl·lit Hipparcos. Les investigacions de les Cefeides en M33 de 1991 (Freedman et.al., 1991) han revelat que M33 està a una distància lleugerament més gran de nosaltres que la Galàxia d'Andròmeda M31. Amb els nostres valors de distàncies, l'existent entre M33 i M31 és prop de 750.000 anys-llum. Assumint el valor anterior, la seva dimensió angular de 73 minuts d'arc en l'eix major (al voltant de 2,5 vegades el diàmetre de la Lluna) es correspon a prop de 50.000 anys-llum, la meitat del diàmetre de la Via Làctia. No obstant això, els confins més tènues semblen arribar molt més lluny, de manera que el diàmetre real ha de ser almenys de 60.000 anys-llum. La massa de la Galàxia del Triangle s'ha estimat entre 10 i 40 mil milions de masses solars.

La galàxia del Triangle M33 és de tipus Sc, i fins i tot una representant "tardana" d'aquest grup, de manera que Tully la classifica com SCD (en el Catàleg de Galàxies properes). Els seus braços pronunciats mostren nombroses regions vermelloses HII (incloent NGC 604), així com núvols blavosos d'estrelles joves. Baade ha descobert també estrelles de la Població II, i s'han trobat cúmuls globulars. Malgrat que no s'han detectat encara supernoves en la galàxia del Triangle, hi ha diversos romanents de supernoves, i van ser cartografiats per astrònoms en ràdio amb alta precisió. S'han descobert com a mínim 112 variables a M33, incloent 4 noves i prop de 25 Cefeides. També se situa en aquest galàxia una intensa font de raigs-X.

Per a l'observador, aquesta galàxia pot apreciar-se a simple vista sota condicions excepcionalment bones; per a la majoria de les persones, és l'objecte més llunyà visible a simple vista (Hi ha rars informes que alguns astrònoms d'ulls de linx van aconseguir veure M81 sota condicions excepcionals, però això és realment excepcional en tots els sentits). Es destaca amb uns bons binocles, però com el seu considerable brillantor total es distribueix amb força uniformitat per una àrea unes quatre vegades més gran que la coberta per la Lluna plena, la seva lluentor superficial és extremadament baix. Per tant, és difícil o impossible veure aquesta galàxia en telescopis que no permetin poca ampliació, com més baixa millor per a aquest objecte!. La millor visió de M33 aconseguida per l'autor va ser amb refractor de 6 polzades (14,5 cm) amb una ampliació de 25. M33 és també un objectiu gratificant per l'astrofotògraf, que pot captar els braços espirals i les nebuloses més brillants sense un equip particularment car.

Aquells observadors més ambiciosos amb telescopis majors (obertura >40 cm) poden tractar de captar algun dels cúmuls globulars de M33; Rich Jakiel ha registrat 5 cúmuls globulars en M33 amb un telescopi de 50 cm.

Per saber-ne més:

* kal: quiloany llum, és un miler d'anys llum, o 307 parsecs. Els quiloanys llum es fan servir normalment per mesurar distàncies entre parts d'una galàxia.

Què és el SEDS?: Son les sigles en anglès de Estudiants per a l'Exploració i el Desenvolupament de l'Espai. És una organització internacional d'estudiants que té com a finalitat promoure l'exploració i el desenvolupament de l'espai mitjançant projectes educatius i d'enginyeria. Més info (en anglès)

M33 al web del SEDS

Índex del catàleg Messier del blog