Clic per engrandir. La galàxia el·líptica Messier 60 i la galàxia espiral NGC 4647 – Arp 116.
Crèdit imatge: NASA, ESA i the Hubble Heritage (STScI/AURA)-ESA/Hubble Collaboration
Crèdit imatge: NASA, ESA i the Hubble Heritage (STScI/AURA)-ESA/Hubble Collaboration
Descoberta el 1779 per Johann Gottfried Koehler.
M60 és una de les galàxies el·líptiques gegants del Cúmul de Verge. Com la majoria de galàxies Messier d'aquest cúmul (situades a l'est), és l'última de la filera de tres (M58, M59 i M60) que s'aprecia en el camp visual d'un telescopi dirigit a aquesta regió de cel. A menors augments, apareix en el mateix camp visual que la galàxia M59 (25 min/arc).
La galàxia M60 va ser descoberta per Johann Gottfried Koehler l'11 d'abril de 1779 al costat de la seva veïna M59, mentre seguia el cometa d'aquest any. Un dia després, i de manera independent, va ser detectada per Barnabus Oriani, que no va advertir la galàxia M59, i quatre dies després, el 15 d'abril de 1779, per Charles Messier, qui també va descobrir la contigua M58. Messier descriu la galàxia M60 com "una mica diferent" de les galàxies M58 i M59.
M60 és una de les galàxies el·líptiques gegants del Cúmul de Verge. Com la majoria de galàxies Messier d'aquest cúmul (situades a l'est), és l'última de la filera de tres (M58, M59 i M60) que s'aprecia en el camp visual d'un telescopi dirigit a aquesta regió de cel. A menors augments, apareix en el mateix camp visual que la galàxia M59 (25 min/arc).
La galàxia M60 va ser descoberta per Johann Gottfried Koehler l'11 d'abril de 1779 al costat de la seva veïna M59, mentre seguia el cometa d'aquest any. Un dia després, i de manera independent, va ser detectada per Barnabus Oriani, que no va advertir la galàxia M59, i quatre dies després, el 15 d'abril de 1779, per Charles Messier, qui també va descobrir la contigua M58. Messier descriu la galàxia M60 com "una mica diferent" de les galàxies M58 i M59.
A una distància de 60 milions d'anys llum, el diàmetre visible d'aquesta galàxia, de 7x6 min/arc, es correspon amb un diàmetre lineal de 120.000 anys llum. No obstant això, amb telescopis no professionals només s'aprecia la seva regió central brillant, d'un diàmetre de 4x3 min/arc. La seva magnitud aparent de 9 la converteix en una galàxia molt brillant de magnitud absoluta -22,3, que correspon a una lluminositat intrínseca de 60 milers de milions de sols, quantitat considerablement més gran que els 300 milions esmentats en l'àlbum Messier de Malles/Kreimer.
Clic per engrandir. Arp 116 amb anotacions. Aquesta imatge és un mosaic d'imatges en
llum visible e infraroja fetes per la Càmera Avançada de Sondejos del Hubble (ACS) i
la Càmera Planetària de Campo Ample 2 (WFPC2). Crèdit: NASA/ESA & Hubble.
llum visible e infraroja fetes per la Càmera Avançada de Sondejos del Hubble (ACS) i
la Càmera Planetària de Campo Ample 2 (WFPC2). Crèdit: NASA/ESA & Hubble.
La galàxia M60 és clarament visible amb telescopis de quatre polzades causa de la seva lànguida veïna NGC 4647, que apareix a la imatge. Aquesta peculiaritat és la causa que Halton Arp hagi inclòs a la M60 amb el número 116 en el seu Catàleg de Galàxies Peculiars (Catalogue of Peculiar Galaxies), com una galàxia "el·líptica propera i desestabilitzadora d'una galàxia espiral".
Les fotografies obtingudes amb telescopis grans, com aquesta, mostren un sistema més gran de cúmuls globulars febles; segons les llista de WE Harris, la galàxia M60 té un nombre estimat d'uns 5.100 en el seu halo.
El telescopi espacial Hubble ha investigat el nucli de la galàxia M60 i ha trobat evidències que conté un objecte central massiu d'uns dos mil milions de masses solars.
Una supernova, la SN 2004W, va ser descoberta en la M60 quan ja s'havia situat en una magnitud aparent de 18,8. Es va classificar dins del subtipus sublluminós del grup Ia. Probablement va mostrar un canvi d'intensitat en la seva lluentor uns sis mesos abans, però aquest va passar desapercebut pel fet que la M60 estava pròxima a la seva conjunció solar.
Les fotografies obtingudes amb telescopis grans, com aquesta, mostren un sistema més gran de cúmuls globulars febles; segons les llista de WE Harris, la galàxia M60 té un nombre estimat d'uns 5.100 en el seu halo.
El telescopi espacial Hubble ha investigat el nucli de la galàxia M60 i ha trobat evidències que conté un objecte central massiu d'uns dos mil milions de masses solars.
Una supernova, la SN 2004W, va ser descoberta en la M60 quan ja s'havia situat en una magnitud aparent de 18,8. Es va classificar dins del subtipus sublluminós del grup Ia. Probablement va mostrar un canvi d'intensitat en la seva lluentor uns sis mesos abans, però aquest va passar desapercebut pel fet que la M60 estava pròxima a la seva conjunció solar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari