La NASA ha capturat una imatge infraroja extremadament nítida de centre de la nostra galàxia; la Via Làctia. Abastant una distància de més de 600 anys llum, aquest panorama revela detalls dins dels densos remolins de gas i pols en alta resolució, obrint la porta a futures investigacions sobre com s'estan formant les estrelles massives i què està alimentant el forat negre supermassiu en el nucli de la nostra galàxia.
Entre les característiques que s'enfoquen hi ha les corbes sortints del Cúmul d'Arches, que conté la concentració més densa d'estrelles de la nostra galàxia, així com el Cúmul Quíntuple, amb estrelles un milió de vegades més brillants que el nostre Sol. El forat negre de la nostra galàxia pren forma amb un cop d'ull a l'ardent anell de gas que l'envolta.
Entre les característiques que s'enfoquen hi ha les corbes sortints del Cúmul d'Arches, que conté la concentració més densa d'estrelles de la nostra galàxia, així com el Cúmul Quíntuple, amb estrelles un milió de vegades més brillants que el nostre Sol. El forat negre de la nostra galàxia pren forma amb un cop d'ull a l'ardent anell de gas que l'envolta.
Aquesta nova visió va ser possible gràcies al major telescopi aeri del món, l'Observatori Estratosfèric per l'Astronomia al Infraroig, o SOFIA. Volant alt a l'atmosfera, aquest Boeing 747 modificat va apuntar la seva càmera infraroja anomenada FORCAST -la Cambra de Objectes Tènues en Infraroig per al Telescopi SOFIA- per observar material càlid galàctic que emet en longituds d'ona de llum que altres telescopis no podrien detectar. La imatge combina la nova perspectiva del SOFIA de les regions càlides amb dades prèvies que exposen material molt calent i fred del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA i de l'Observatori Espacial Herschel de l'Agència Espacial Europea.
S'ha presentat a la revista Astrophysical Journal un document de síntesi en què es destaquen els resultats inicials per a la seva publicació. La imatge va ser presentada per primera vegada en la reunió anual de la Societat Astronòmica Americana aquesta setmana el 2020 a Honolulu.
S'ha presentat a la revista Astrophysical Journal un document de síntesi en què es destaquen els resultats inicials per a la seva publicació. La imatge va ser presentada per primera vegada en la reunió anual de la Societat Astronòmica Americana aquesta setmana el 2020 a Honolulu.
"És increïble veure el nostre centre galàctic amb un detall que mai abans havíem vist", va dir James Radomski, un científic de l'Associació d'Universitats de Recerca Espacial al Centre de Ciència SOFIA al Centre d'Investigació Ames de la NASA a la Silicon Valley a Califòrnia. "Estudiar aquesta àrea ha estat com tractar de muntar un trencaclosques amb peces per fer. Les dades del SOFIA omplen alguns dels forats, apropant-nos significativament a tenir una imatge completa".
Clic per engrandir. Imatge infraroja composta de centre de la nostra Via Làctia. S'estén al llarg
de més de 600 anys llum i està ajudant els científics a saber quantes estrelles massives s'estan
formant al centre de la nostra galàxia. Les noves dades del SOFIA preses a 25 i 37 micres,
mostrades en blau i verd, es combinen amb les dades de l'Observatori Espacial Herschel,
mostrats en vermell (70 micres), i del Telescopi Espacial Spitzer, en blanc (8 micres). La imatge de SOFIA revela característiques que mai abans s'havien vist. Crèdits: NASA / SOFIA / JPL-Caltech / ESA / Herschel
de més de 600 anys llum i està ajudant els científics a saber quantes estrelles massives s'estan
formant al centre de la nostra galàxia. Les noves dades del SOFIA preses a 25 i 37 micres,
mostrades en blau i verd, es combinen amb les dades de l'Observatori Espacial Herschel,
mostrats en vermell (70 micres), i del Telescopi Espacial Spitzer, en blanc (8 micres). La imatge de SOFIA revela característiques que mai abans s'havien vist. Crèdits: NASA / SOFIA / JPL-Caltech / ESA / Herschel
El naixement de les estrelles
Les regions centrals de la Via Làctia tenen significativament més del dens gas i pols que són els blocs de construcció de les noves estrelles en comparació amb altres parts de la galàxia. Tot i així, hi ha 10 vegades menys estrelles massives nascudes aquí del que s'esperava. Entendre per què existeix aquesta discrepància ha estat difícil a causa de tota la pols entre la Terra i el nucli galàctic que s'interposa en el camí, però observar amb llum infraroja ofereix una mirada més propera a la situació.
Les regions centrals de la Via Làctia tenen significativament més del dens gas i pols que són els blocs de construcció de les noves estrelles en comparació amb altres parts de la galàxia. Tot i així, hi ha 10 vegades menys estrelles massives nascudes aquí del que s'esperava. Entendre per què existeix aquesta discrepància ha estat difícil a causa de tota la pols entre la Terra i el nucli galàctic que s'interposa en el camí, però observar amb llum infraroja ofereix una mirada més propera a la situació.
Les noves dades en infraroig il·luminen les estructures indicatives del naixement d'estrelles a prop del Cúmul Quintuplet i el material calent aprop del Cúmul d'Arches que podria ser la llavor de noves estrelles. Veure aquestes característiques càlides en alta resolució podria ajudar als científics a explicar com algunes de les estrelles més massives de tota la nostra galàxia van aconseguir formar-se tan a prop unes de les altres, en una regió relativament petita, tot i la baixa taxa de naixement en les àrees circumdants.
"Entendre com el naixement massiu d'estrelles ocorre en el centre de la nostra pròpia galàxia ens dóna informació que pot ajudar-nos a aprendre sobre altres galàxies més distants", va dir Matthew Hankins, un becari postdoctoral del California Institute of Technology a Pasadena, Califòrnia, i investigador principal del projecte. "L'ús de múltiples telescopis ens dóna pistes que necessitem per entendre aquests processos, i encara hi ha més per descobrir".
"Entendre com el naixement massiu d'estrelles ocorre en el centre de la nostra pròpia galàxia ens dóna informació que pot ajudar-nos a aprendre sobre altres galàxies més distants", va dir Matthew Hankins, un becari postdoctoral del California Institute of Technology a Pasadena, Califòrnia, i investigador principal del projecte. "L'ús de múltiples telescopis ens dóna pistes que necessitem per entendre aquests processos, i encara hi ha més per descobrir".
Anell al voltant del forat negre
Els científics també poden veure més clarament el material que pot estar alimentant l'anell al voltant del forat negre supermassiu central de la nostra galàxia. L'anell té uns 10 anys-llum de diàmetre i juga un paper clau en l'aproximació de la matèria al forat negre, on pot ser eventualment devorada. L'origen d'aquest anell ha estat durant molt temps un trencaclosques per als científics perquè podria esgotar-se amb el temps, però les dades del SOFIA revelen diverses estructures que podrien representar material que se li està incorporant.
Les dades van ser preses al juliol de 2019 durant el desplegament anual del SOFIA a Christchurch, Nova Zelanda, on els científics estudien els cels de l'hemisferi sud. El conjunt de dades complet i calibrat està actualment disponible per als astrònoms de tot el món per a futures investigacions a través del Programa del llegat del SOFIA.
Els científics també poden veure més clarament el material que pot estar alimentant l'anell al voltant del forat negre supermassiu central de la nostra galàxia. L'anell té uns 10 anys-llum de diàmetre i juga un paper clau en l'aproximació de la matèria al forat negre, on pot ser eventualment devorada. L'origen d'aquest anell ha estat durant molt temps un trencaclosques per als científics perquè podria esgotar-se amb el temps, però les dades del SOFIA revelen diverses estructures que podrien representar material que se li està incorporant.
Les dades van ser preses al juliol de 2019 durant el desplegament anual del SOFIA a Christchurch, Nova Zelanda, on els científics estudien els cels de l'hemisferi sud. El conjunt de dades complet i calibrat està actualment disponible per als astrònoms de tot el món per a futures investigacions a través del Programa del llegat del SOFIA.
El telescopi volador de NASA SOFIA va capturar una imatge infraroja nítida del centre de la
nostra galàxia; la Via Làctia. Revela detalls dins dels densos remolins de gas i pols, obrint la
porta a futures investigacions sobre com s'estan formant les estrelles massives i què està
alimentant el forat negre en el nucli de la nostra galàxia. Crèdit: NASA/Ames Research Center.
Recordem que podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo.
nostra galàxia; la Via Làctia. Revela detalls dins dels densos remolins de gas i pols, obrint la
porta a futures investigacions sobre com s'estan formant les estrelles massives i què està
alimentant el forat negre en el nucli de la nostra galàxia. Crèdit: NASA/Ames Research Center.
Recordem que podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo.
El Telescopi Espacial Spitzer serà retirat del servei el 30 de gener de 2020, després d'haver operat durant més de 16 anys. SOFIA continua explorant l'univers infraroig i estudiant les longituds d'ona de la llum de l'infraroig mitjà i llunyà amb alta resolució que no són accessibles per a altres telescopis, i ajudant als científics a entendre la formació d'estrelles i planetes, el paper que els camps magnètics juguen a la formació del nostre univers, i l'evolució química de les galàxies. Alguns dels molt tènues punts i regions fosques revelats en la imatge del SOFIA poden ajudar a planejar els objectius per als telescopis de el futur, com el telescopi espacial James Webb.
SOFIA, és un avió Boeing 747SP modificat per portar un telescopi de 106 polzades de diàmetre. És un projecte conjunt de la NASA i el Centre Aeroespacial Alemany, DLR. El Centre d'Investigació Ames de la NASA al Silicon Valley de Califòrnia fa servir el programa SOFIA, per la ciència i les operacions de la missió en cooperació amb l'Associació d'Investigació Espacial de les Universitats amb seu a Columbia, Maryland, i l'Institut Alemany SOFIA (DSI) de la Universitat de Stuttgart. L'aeronau és mantinguda i operada des de l'edifici 703 del Centre d'Investigació de Vol Armstrong de la NASA, a Palmdale, Califòrnia.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari