Sota el gel d’Encèlad, una lluna de Saturn, podrien jugar-se processos geoquímics més complexos dels que els investigadors havien imaginat anteriorment. Processos susceptibles d’oferir a la vida un entorn propici per al seu desenvolupament.
Clic per engrandir.
Encèlad és una petita lluna de Saturn. És geològicament activa. Sota la seva escorça gelada s’amaga un oceà d’aigua líquida traït per guèisers de vapor, gel i diversos gasos que pugen a centenars de quilòmetres per sobre de la seva superfície. I són precisament aquests guèisers els que han estudiat investigadors del Southwest Research Institute (SWRI - Estats Units) per trobar pistes que revelin les condicions que prevalen sota el gel d’Encèlad. La seva conclusió: l’oceà que banya aquesta lluna de Saturn és més complex del que s’esperava.
"Detallant la composició dels guèisers d'Encèlad, podem aprendre més sobre la naturalesa del seu oceà, com s'hi va arribar i si proporciona entorns on es pot desenvolupar la vida tal com coneixem", diu l'investigador Christopher Glein, en un comunicat de premsa del Southwest Research Institute (SwRI) a on el seu equip acaba de desenvolupar una nova tècnica analítica i nous models geoquímics que els van permetre estimar la concentració de CO2 dissolt a l’oceà a partir de la del plomall.
Aquesta darrera sembla que s’explica per reaccions geoquímiques entre el cor rocós de la lluna i l’aigua líquida del seu oceà ocult. Més concretament, per la dissolució i formació de determinades barreges de minerals que contenen silici i carboni al fons d’aquest oceà. "Sembla que Encèlad és l'escenari d'un esdeveniment massiu de segrest de CO2 al seu nucli, un esdeveniment similar al que els investigadors voldrien reproduir a la Terra per contrarestar l'escalfament global", comenta Christopher Glein.
Els investigadors del Southwest Research Institute (SWRI) als Estats Units, van confiar
notablement en les dades proporcionades per la sonda Cassini i el seu espectròmetre
de masses quan va passar a prop d’Encèlad l’octubre de 2015. Detallant la composició
química dels guèisers que fugien de l'escorça gelada de la lluna de Saturn, van
arribar a la conclusió que el seu oceà és probablement més complex del que
s'esperava. © NASA, JPL-Caltech.
de masses quan va passar a prop d’Encèlad l’octubre de 2015. Detallant la composició
química dels guèisers que fugien de l'escorça gelada de la lluna de Saturn, van
arribar a la conclusió que el seu oceà és probablement més complex del que
s'esperava. © NASA, JPL-Caltech.
De les fonts hidrotermals a la vida
Un altre fenomen que contribueix a la complexitat del cor d’Encèlad és la probable presència de fonts hidrotermals. La sonda Cassini n'havia revelat per primera vegada la presència al cor dels guèisers, de petites partícules de sílice, a més de gas hidrogen. Dues substàncies químiques que es consideren marcadors dels processos hidrotermals. Processos que al fons de l’oceà generen fluids calents, rics en energia i carregats de minerals que permeten prosperar ecosistemes únics. I potencialment capaç de suportar la vida. "No hem trobat cap evidència d'això, però hi ha indicis interessants que poden existir condicions favorables a la vida sota l'escorça gelada d'aquesta lluna", apunta Hunter Waite, investigador del SwRI.
Els investigadors pensen ara que el nucli d'Encèlad està compost per una capa superior de carbonat i d'un interior serpentejant. Els carbonats es troben generalment en forma de roques sedimentàries com la calcària a la Terra, mentre que els minerals serpentejats es formen a partir de roques ígnies del fons marí, riques en magnesi i ferro.
Es proposa que l’oxidació hidrotermal del ferro, reduïda profundament en el nucli, formi hidrogen, mentre que l’activitat hidrotermal a les roques carbonatades que contenen quars produeix fluids rics en sílice. Aquestes roques també poden influir en la química del CO2 a l'oceà mitjançant reaccions de baixa temperatura que involucren silicats i carbonats.
Els investigadors pensen ara que el nucli d'Encèlad està compost per una capa superior de carbonat i d'un interior serpentejant. Els carbonats es troben generalment en forma de roques sedimentàries com la calcària a la Terra, mentre que els minerals serpentejats es formen a partir de roques ígnies del fons marí, riques en magnesi i ferro.
Es proposa que l’oxidació hidrotermal del ferro, reduïda profundament en el nucli, formi hidrogen, mentre que l’activitat hidrotermal a les roques carbonatades que contenen quars produeix fluids rics en sílice. Aquestes roques també poden influir en la química del CO2 a l'oceà mitjançant reaccions de baixa temperatura que involucren silicats i carbonats.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari