La vida a Mart: El Curiosity ha descobert prometedores molècules orgàniques

A Mart, les anàlisis del Curiosity van establir amb fermesa la presència de molècules orgàniques a les roques sedimentàries. Aquestes molècules orgàniques podrien ser biosignatures de formes de vida, però els seus orígens també podrien ser abiòtics. Els exobiòlegs pensen que la primera interpretació és lleugerament més probable amb els tiofens, cosa que és encoratjadora.

Clic per engrandir. Un autoretrat produït per processament d’imatges per ordinador del
rover Curisity a Mart a partir de les seves pròpies fotos. Crèdit: NASA, JPL-Caltech, MSSS

Fa dos anys, la NASA i una publicació a la revista Science informaven que el rover Curiosity, que viatja des de l'agost de 2012 per les capes sedimentàries dins d'un cràter marcià anomenat Gale, havia detectat molècules orgàniques en mostres de roca realitzades amb un trepant en lodolita calcària, una fina roca sedimentaria argilosa semblant al fang.

Desenvolupat per la NASA amb la participació dels laboratoris francesos Latmos i Lisa; SAM (Sample Analysis at Mars: Anàlisi de mostres de Mart) és un conjunt d’instruments de mesura capaços de determinar la composició química (molecular, elemental i isotòpica) del sòl marcià, que efectivament havia identificat compostos tiofènics, aromàtics i alifàtics. A la Terra, aquests compostos es poden associar a l'activitat de la forma de vida i, com sabem, que les roques analitzades es van dipositar fa aproximadament 3.500 milions d'anys al llac que ocupava el cràter de Gale. suposadament contenia aigua comparable als oceans de la Terra en un mateix moment: la notícia era apassionant.

Una presentació del descobriment a Mart de molècules orgàniques pel Curiosity. Podeu
accedir a la subtitulació en el vostre idioma preferit a la configuració del video. © NASA Goddard

Biòtica o abiòtica, aquesta es la qüestió

Malauradament, aquestes molècules orgàniques també podrien haver estat el resultat de processos químics abiòtics, de manera que es podrien haver sintetitzat sense l’ajuda de formes de vida. Dos exobiòlegs, Dirk Schulze Makuch, de la Universitat Estatal de Washington i Jacob Heinz, de la Technische Universität, a Berlín, acaben de publicar un article a la revista Astrobiology, que, sense decidir entre les dues interpretacions, tanmateix inclina lleugerament el pèndol cap a síntesis biològiques respecte a les tiofenes ressaltades amb SAM. 

Com el seu nom indica, per a un químic, els tiofens són compostos organosulfurats que es troben a la Terra en el carbó i el petroli cru, els estromatòlits i els microfòssils. Però a Mart, podrien haver estat portats per meteorits o com a resultat de la reducció termoquímica abiòtica dels sulfats, provocada per altes temperatures fa milers de milions d’anys per l’activitat volcànica marciana.

Tot i això, Dirk Schulze Makuch explica en un comunicat de la Universitat Estatal de Washington: "Hem identificat diverses vies biològiques per a tiofens que semblen més probables que les vies químiques, però encara necessitem proves" i l'investigador cita a un dels seus famosos i difunts col·legues: "Com deia Carl Sagan; les afirmacions extraordinàries requereixen proves extraordinàries".

Dirk Schulze Makuch i Jacob Heinz donen, per tant, a l’article d’Astrobiology un breu resum de les vies imaginables per a la generació i degradació dels tiofens, així com el seu potencial per representar biomarcadors marcians de l’activitat passada dels bacteris; proporcionen indicis per a futures investigacions a Mart i en laboratoris terrestres per respondre a la pregunta de si els tiofens marcians són d'origen biològic o no.

Per exemple, per als éssers vius, és menys costós en energia utilitzar isòtops lleugers de carboni, de manera que la resta de molècules orgàniques directament lligades a l'activitat de formes de vida conegudes a la Terra hi ha una enriquiment significatiu del carboni 12, en comparació amb el carboni 13 més pesat. Schulze Makuch i Heinz recomanen, doncs, utilitzar les dades recollides pel pròxim rover per examinar els isòtops de carboni i sofre. No h'sauria de trigar a saber-ne més si els rovers Rosalind Franklin de la ESA i Perseverance de la NASA arriben a bon port a Mart.

Ho he vist aquí.