Clic per engrandir. Crèdit: Judy Schmidt.
Descoberta per Pierre Méchain el 1781.
El 15 de març de 1781, Pierre Méchain va descobrir aquest objecte, M100, juntament amb els seus aparents veïns, M98 i M99. El seu amic, Charles Messier, va obtenir la seva posició el 13 d'Abril del 1781 i la va incloure al seu catàleg, immediatament abans d'acabar la tercera i última edició publicada.
M100 és una de la més brillants galàxies membres del Cúmul de Verge.
M100 és una galàxia espiral, com la nostra Via Làctia, i orientada gairebé de front tal com es veu des de la Terra. Està entre les primeres espirals que han estat descobertes, i és relacionada per Lord Rosse com una de les 14 "nebuloses espirals' descobertes fins a 1850. La galàxia té dos braços prominents d'estrelles brillants blaves, i diversos braços més febles. Les estrelles blaves en els braços són joves calentes i massives que es van formar recentment a partir de pertorbacions en la densitat causades per interaccions amb galàxies veïnes que es troben just fora de la nostra imatge. Malgrat el seu contorn gairebé perfectament simètric, aquesta galàxia apareix lleugerament asimètrica, ja que en el costat sud (el més baix) del nucli s'han format més (o més brillants) estrelles joves.
Clic per engrandir.
Fotografies profundes de M100 han revelat que aquesta galàxia és de fet molt més gran del que mostren les fotografies convencionals. Per tant, una part significativa de la massa de la galàxia pot romandre en les febles regions exteriors i escapar al seu descobriment en imatges convencionals.
M100 ha estat fotografiada extensivament pel Telescopi Espacial Hubble (Hubble Space Telescope, HST), que finalment va conduir a la descoberta d'unes 20 Cefeides així com d'una nova, i a una determinació de la distància de 56 +/- 6 milions d'anys llum per M100, la primera determinació fiable de distància d'una galàxia del Cúmul de Verge (veure H0 Key Project, paper IV, 1996). L'alta millora de resolució fotogràfica pel HST pot ser notada en aquesta comparació del HST amb fotos en qualitat mitjana del KPNO de 2,1 m.
Diane Dutkevitch de la Northwestern University ha aportat un Laboratori web d'Astronomia sobre la determinació de la distància a M100 per les observacions de les Cefeides del HST.
Clic per engrandir. M 100. Crèdit: NASA, Judy Schimdt
El disc més interior de M100 ha estat investigat pel Telescopi d'Imatges en l'ultraviolat en la seva missió Astro-1 de la Llançadora Espacial. Es va trobar una intensa activitat de formació estel·lar que té lloc en un anell d'activitat d'explosió estel·lar al llarg de la perifèria dels braços espirals més interiors de la galàxia.
M100 està localitzada en la constel·lació de primavera Cabellera de Berenice i es pot veure a través d'un telescopi d'aficionat de grandària moderada. Els aficionats poden també veure les regions centrals d'aquesta galàxia com una feble taca el·líptica de textura desigual en telescopis petits, o fins i tot en uns bons binocles. Sota bones condicions d'observació, poden albirar-suggeriments dels braços espirals més
interiors en telescopis des d'una obertura de 4 polzades (refractor o reflector oblic). Les fotografies revelen la magnífica estructura de l'estructura espiral, com es veu en cada imatge de la nostra col·lecció d'imatges d'aficionats de M100.
Quatre supernoves han estat observades a M100:
• 1901B, un tipus I, mag 15.6 al març de 1901;
• 1914A de tipus indeterminat, mag 15.7 el Feb / Mar de 1914;
• 1959E de tipus I, mag 17.5 en Ag / Set de 1959, 58'E i 21'S de l'nucli, descoberta el 21 de Febrer de 1960 i observada fins el 17 de juny de 1960; i
• 1979C de tipus II, mag 11.6 el 15 d'Abril de 1979, que no obstant això es va esvair ràpidament. La Supernova 1979C o el seu romanent es va observar posteriorment en varies longituds d'ona de radio a raigs X, en particular en el rang dels raigs X amb els satél·lits Rosat (Immler et.al. 1998) y XMM Newton (Immler et.al. 2005).
Índex del Catàleg Messier del blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari