Oumuamua no és un cometa, ni un asteroide o una nau alienígena

 Clic per engrandir. Els astrofísics poden haver trobat una manera d’explicar les
estranyes característiques d’Oumuamua. Tenint en compte que està fet de gel de
nitrogen, tal com el trobem a la superfície de Plutó. Per tant, en darrera instància,
seria un fragment d’un exoplaneta.  Crèdit imatge : dottedyetti, Adobe Stock

Els astrònoms han pensat alternativament que es tractava d’un cometa o d’un asteroide. Potser fins i tot un iceberg d’hidrogen o alguna nau alienígena. I avui, el cas Oumuamua torna a sorgir amb una explicació sòlida i convincent. 

(Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo). Oumuamua, un fragment d'un exoplaneta. Els astrònoms el van veure per primera vegada com un asteroide o un cometa. Però algunes de les seves característiques no s’hi adaptaven. Així, alguns van imaginar que Oumuamua, el primer objecte interestel·lar observat al Sistema Solar, podria ser un enginy extraterrestre. Altres investigadors suggereixen que en realitat podria tractar-se d’un fragment d’un exoplaneta similar al nostre Plutó. Un tros de gel de nitrogen d’altres llocs. Crèdit: ASU School of Earth and Space Exploration.

Oumuamua va ser descobert el 2017. Es va identificar ràpidament com el primer objecte interestel·lar que va passar pel nostre sistema solar. Però la seva naturalesa exacta continua sent objecte de debat, de vegades encés. Cometa, asteroide, iceberg d’hidrogen, nau alienígena. Avui en dia, els investigadors suggereixen que en última instància, podria tractar-se d’un fragment d’un exoplaneta. "Podem identificar raonablement Oumuamua com una peça d'un planeta semblant a Plutó d'un altre sistema planetari fins i tot", avança Steven Desch, astrofísic de la Universitat Estatal d'Arizona (Estats Units), en una nota de premsa de la American Geophysical Union (AGU).   

Segons els astrònoms implicats en l'estudi, disponible en dos articles, "probablement Oumuamua ha estat arrencat del seu planeta per l'impacte que es va produir, fa aproximadament mig milió de milions d'anys. El seu viatge fins a nosaltres hauria estat prou curt per explicar la seva velocitat una mica inferior a la prevista per a un objecte més clàssic.

Per explicar altres de les peculiaritats de Oumuamua, els investigadors van estudiar la hipòtesi que podria ser de gel. "Això el faria molt més reflexiu del que es pensava, el que significa que en realitat podria ser més petit del que es va calcular", diu Steven Desch. Una manera, potser d’explicar l’efecte de flamarada observada pels astrònoms quan l’objecte interestel·lar prové del nostre sol. Un "efecte coet" més gran que el que es podria haver observat en un cometa de mida similar.

Clic a la imatge per engrandir. La il·lustració d'una història plausible de Oumuamua mostra un origen en el seu sistema mare fa uns 0,4 milions d'anys; l'erosió pels raigs còsmics durant el seu viatge al nostre sistema solar; i el pas pel sistema solar, incloent la seva màxima aproximació al Sol el 9 de setembre de 2017 i el seu descobriment a l'octubre de 2017. En cada moment de la seva història, aquesta il·lustració mostra la mida prevista del Oumuamua, i la relació entre les seves dimensions llargues i curtes. Crèdit del gràfic: S. Selkirk/ASU

Gel de nitrogen com a Plutó

En provar la seva hipòtesi sobre diversos tipus de gel, els investigadors es van centrar en un gel en particular: el gel de nitrogen, com el que es troba a la superfície de Plutó. "Quan vam acabar el càlcul que coincidiria amb el moviment de Oumuamua amb les observacions, el valor de l'albedo (la part de llum que es reflecteix des d'una superfície) que va aparèixer va ser exactament la mateixa que observem a Plutó", Diu Alan Jackson, planetòleg, en el mateix comunicat de premsa.
 
Per tant, Oumuamua estaria compost de nitrogen sòlid. I això també ajudaria a explicar la forma particular que en coneixem. De fet, quan va entrar al nostre sistema solar hauria presentat una forma més clàssica. Però a mesura que s’acostava al Sol, les capes externes de gel nitrogenat s’evaporaven. Portant-lo a adoptar una forma aplanada. "Com un sabó que es fa més fi quan et rentes les mans", diu Alan Jackson.

“Era inevitable que el primer objecte interestel·lar que passés pel nostre sistema solar ens recordés a una nau alienígena. Però la nostra explicació natural és coherent amb tot el que sabem sobre Oumuamua", continua Steven Desch. Els investigadors esperen que les noves generacions d’instruments astronòmics els permetin descobrir altres objectes interestel·lars que els ajudin a comprendre millor els altres sistemes planetaris. 

Ho he vist aquí.