La majestuosa galàxia espiral Caldwell 30, també catalogada com NGC 7331, és sovint considerada com un anàleg de la nostra pròpia Via Làctia, ja que la seva mida, forma i massa són similars als de la nostra galàxia. El disc estel·lar de Caldwell 30 està inclinat cap a la nostra línia de visió, de manera que les llargues exposicions telescòpiques solen donar lloc a imatges que evoquen una forta sensació de profunditat. En aquest primer pla del Hubble, pres en llum visible i ultraviolada amb la Càmera de Gran Angular 3, els magnífics braços espirals de la galàxia presenten foscos carrils de pols, brillants cúmuls blavosos d'estrelles joves massives i el revelador brillantor vermellós de les regions de formació estel·lar activa. Les regions centrals, brillants i groguenques, alberguen poblacions d'estrelles més velles i fredes. Igual que a la Via Làctia, un forat negre supermassiu es troba en el nucli d'aquesta galàxia gairebé bessona.
El Hubble va prendre aquesta imatge de Caldwell 30 mentre estudiava l'explosió d'una supernova, que és la mort ardent d'una estrella massiva. Aquesta supernova, anomenada SN 2014C, va experimentar una inusual i dramàtica transformació que va implicar un significatiu augment del contingut d'hidrogen. Les observacions del Hubble van permetre conèixer les etapes finals de les estrelles massives.
Clic per engrandir. El cercle blanc ens mostra la localització de la supernova SN2014C
observada a Caldwell 30. Crèdit: ESA/Hubble i NASA/D. Milisavljevic (Purdue University)
Caldwell 30 es troba a uns 45 milions d'anys llum, en el límit nord de la constel·lació del Pegàs. La galàxia és a mig grau de distància d'un grup de cinc galàxies conegut com el Quintet de Stephan. Caldwell 30 i el quintet poden semblar estar a prop l'un l'altre al cel, però el quintet està en realitat unes sis vegades més lluny de la Terra.
Caldwell 30 va ser descobert el 1784 pel famós astrònom William Herschel, que també va descobrir el planeta Urà, així com molts altres objectes Caldwell. El cel de finals de tardor proporciona la millor visió des de l'hemisferi nord (o el cel de primavera en l'hemisferi sud). No obstant això, amb una magnitud de 9,5, Caldwell 30 requerirà un telescopi o uns prismàtics grans per veure-ho per si mateix. En cels contaminats per la llum, només és visible el nucli central de la galàxia. En cels foscos, un gran telescopi també revelarà els amplis braços espirals de la galàxia.
Per accedir a més informació sobre les observacions de Caldwell 30 fetes pel Hubble, feu un clic aquí.
C30 al web de la NASA
Índex del Catàleg Caldwell del blog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari