El corrent de gas de Magalhães està 5 vegades més a prop de la Terra i xocarà més ràpidament

El Corrent de Magalhães és el nom que els astrònoms donen a un enorme flux de gas que serpenteja al voltant de la nostra galàxia, la Via Làctia. I avui, els investigadors suggereixen que aquesta estructura podria estar molt més a prop de la Terra del que s'imaginaven. 

Clic per engrandir. El Corrent de Magalhães està format per gas arrancat dels núvols de
Magalhães, dues galàxies nanes properes a la nostra Via Làctia. Investigadors de la Universitat
de Wisconsin (Estats Units) creuen avui que aquest corrent podria estar molt més a prop nostre
del que es pensaven. A la imatge: el Gran Núvol de Magalhães (LMC) en el visible i en
l'ultraviolat. © Axel Mellinger, Central Michigan Univ., NASA.

En el seu petit racó de l'Univers, la nostra galàxia no està aïllada. Va acompanyada de diverses galàxies nanes. Els núvols de Magalhães són els més coneguts d'elles. Es poden observar al cel de l'hemisferi sud. I amb el temps, la gravetat els va arrabassar grans corrents de gas: això és el Corrent de Magalhães.

Aquest corrent, els investigadors hi estan interessats perquè amaga algunes pistes tant de l'evolució passada de la Via Làctia com del seu futur. Un equip de la Universitat de Wisconsin (Estats Units), tenint en compte una nova hipòtesi que avança que aquest corrent està embolicat en una corona de gas calent, ens explica avui com, mentre les galàxies nanes eren capturades per la Via Làctia, el petit núvol de Magalhães va gravitar al voltant del gran núvol de Magalhães en una direcció oposada a la imaginada pels astrònoms, què arqueja el corrent de Magalhães cap a la Terra més que en sentit contrari.

Clic per engrandir. Una visió del gas al "sistema de Magalhães" tal com apareixeria al cel
nocturn. Aquesta imatge, presa directament de les simulacions digitals dels investigadors, ha
estat lleugerament modificada per motius estètics. Crèdit: Colin Legg, Scott Lucchini,
Universitat de Wisconsin  

Part de la història de la Via Làctia per reescriure

Per tant, aquest flux de gas podria estar cinc vegades més a prop de nosaltres del que els astrònoms pensaven anteriorment. S'acosta a uns 65.000 anys llum. De fet, també podria ser fins a cinc vegades més lleuger. I el més important, xocar amb la Via Làctia molt abans del que havien calculat els investigadors. En només uns 50 milions d'anys, després de reabastir la formació de noves estrelles.

Aquest treball també hauria de permetre als astrònoms tenir finalment a les seves mans les estrelles que han estat arrencades de la seva respectiva galàxia amb aquests fluxos de gas que formen el corrent de Magalhães. Perquè si aquestes se'ls hi han escapat des de fa unes dècades, en última instància no és perquè estiguessin massa lluny, i per tant fessin poca llum. Però potser només... perquè no les estaven buscant al lloc correcte.

Ho he vist aquí.