24/01/2022

Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C40

Clic per engrandir. Imatge de C40. Crèdits: NASA, ESA, i P. Erwin (Max Planck Institute for
Extraterrestrial Physics); Processament: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America).

Les galàxies estan formades per una sèrie d'estructures diferents, i les particularitats d'aquestes estructures impulsen l'evolució d'una galàxia determinada. Una d'aquestes estructures a les galàxies espirals com Caldwell 40 (o NGC 3626) és el bulb galàctic. Aquesta estructura és una regió densament poblada d'estrelles que inclou el cor d'una galàxia espiral. La majoria dels bulbs galàctics acullen forats negres supermassius, i les masses del forat negre i del bulb solen estar relacionades (els bulbs més grans allotgen forats negres més monstruosos).

Els dos tipus principals de bulbs galàctics són els "bulbs clàssics", que es desenvolupen després d'una fusió amb una altra galàxia, i els "pseudobulbs", que es formen a partir del material de la pròpia regió exterior de la galàxia. Estudis recents suggereixen que els "bulbs compostos", formats per una combinació d'aquests dos processos, podrien ser comuns. Les observacions en el visible, l'ultraviolat i l'infraroig utilitzades per crear aquesta imatge de Caldwell 40 es van realitzar amb la Cambra de Gran Angular 3 del Hubble per ajudar els astrònoms a comprendre millor la prevalença dels "bulbs compostos" a l'univers. 

Caldwell 40 va ser descoberta per l'astrònom William Herschel el 1784. Es troba a 70 milions d'anys llum de la Terra a la constel·lació del Lleó i té una

magnitud aparent de 10,6. La millor època per observar Caldwell 40 és durant la primavera de l'hemisferi nord i la tardor de l'hemisferi sud. Es pot observar amb un telescopi petit, però la galàxia és un dels objectes Caldwell més petits del cel, per la qual cosa és millor un telescopi més gran per observar aquesta galàxia tènue i compacta.

Clic per engrandir. Aquesta vista de Caldwell 40 és una sola imatge capturada per la Càmera de
Gran Angular 3 del Hubble mitjançant un filtre infraroig (en lloc d'una composició de múltiples
imatges i filtres, com la imatge anterior). Ofereix un camp de visió més ample que la imatge anterior.
Crèdits: NASA, ESA i P. Erwin (Institut Max Planck de Física Extraterrestre); Processament:
Gladys Kober  (NASA/Catholic University of America).

Clic per engrandir. A la part superior esquerra apareix una imatge terrestre de Caldwell 40 (NGC
3626) del Digitized Sky Survey (DSS). Un rectangle groc en aquesta imatge mostra l'àrea captada
per la Càmera de Gran Angular 3 (WFC3) del Hubble en llum infraroja (IR) a la dreta. Un rectangle
blau a la imatge IR de la WFC3 mostra el camp cobert per la imatge de la WFC3 a la part
inferior esquerra, que combina observacions preses en llum ultraviolada, visible i infraroja. Crèdits:
Imatge terrestre: Digitized Sky Survey (DSS); imatges del Hubble: NASA, ESA i P. Erwin (Institut
Max Planck de Física Extraterrestre); Processament: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America).

 

C40 al web de la NASA
Índex del Catàleg Caldwell del blog

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari