Clic a la imatge per engrandir. Valles Marineris, vist en un angle de 45 graus amb la superfície en un color gairebé real i amb alçades exagerades en un factor de quatre. La imatge cobreix una àrea de 630.000 Km2 amb una resolució de terra de 100 metres per píxel. La part més gran del canó, que abasta tota la imatge, es coneix com a Melas Chasma. Candor Chasma és el buit immediatament al nord. Crèdit: ESA/DLR/FU Berlín (G. Neukum), CC by-sa 3.0 IGO.
No hi hauria d'haver aigua a la superfície de Mart a l'equador i molt poca allà just sota aquesta superfície. I tanmateix els instruments de la missió Exomars diuen el contrari en determinades parts del famós canó gegant del Planeta Roig: Valles Marineris.
El que és segur es que a la superfície de Mart, la presència de gel està condicionada per les temperatures i les pressions, de manera que normalment no esperem trobar-lo a l'equador perquè generalment hi fa massa calor. El gel a la superfície es sublimaria ràpidament. Però podria estar present en profunditat. Per tant, és amb certa sorpresa que ens assabentem a través d' un article publicat a la revista Ícarus que hi hauria d'haver quantitats importants d'aigua, potser en forma de gel, però realment just sota la superfície del famós gran canó marcià: Valles Marineris.
Capes formades per un 40% d'aigua?
Aquesta és la conclusió a la qual va arribar un equip de científics planetaris que estudien les dades de la missió conjunta de l'ESA i Roscomos, concretament ExoMars Trace Gas Orbiter. Aquestes dades van ser proporcionades amb més precisió per l'instrument Frend (Detector de neutrons epitèrmics de resolució fina) que permet determinar el contingut d'hidrogen, i per tant el contingut d'aigua, de les capes superficials de Mart d'un metre de gruix.
Igor Mitrofanov, de l'Institut d'Investigació Espacial de l'Acadèmia Russa de Ciències de Moscou, autor principal del nou estudi i investigador principal del detector de neutrons, explica en un comunicat de premsa de l'ESO que "amb TGO, podem mirar fins a un metre per sota de les capes polsegoses i veure què està passant realment sota la superfície de Mart i, sobretot, localitzar oasis rics en aigua que no es podrien detectar amb instruments anteriors" i afegeix que "Frend ha revelat una àrea amb un alt nivell inusualment elevat de quantitat d'hidrogen al colossal sistema de canyons de Valles Marineris, suposant que l'hidrogen que veiem està lligat a molècules d'aigua, fins a un 40% de la matèria prop de la superfície en aquesta regió sembla ser aigua".
El seu col·lega rus i coautor Alexey Malakhov, també de l'Institut d'Investigació Espacial de l'Acadèmia Russa de Ciències, explica que: "La tècnica d'observació única de Frend aporta una resolució a regions del permafrost de la Terra, on el gel d'aigua persisteix permanentment sota terra sec a causa de les constants baixes temperatures".
Clic per engrandir. En aquestes il·lustracions, veiem el principi de detecció de gel al fons dels
cràters de Mart, però la tècnica també funciona per a tota la seva superfície. Els raigs còsmics
generen un flux de neutrons al sòl de Mart. Aquest flux es redueix per una capa de gel i materials
orgànics a la superfície. Crèdit: NASA, Laboratori de Física Aplicada de la Universitat
Johns Hopkins, Institució Carnegie de Washington.
Aigua que bloqueja el flux de neutrons còsmics
La declaració també diu que la zona rica en aigua és aproximadament de la mida dels Països Baixos i es cavalca per les profundes valls de Candor Chasma.
Però, com es pot detectar la presència d'aigua amb un flux de neutrons, i a més, des d'un instrument en òrbita?
Com es mostra a la sèrie de diagrames anteriors, el bombardeig de raigs còsmics provoca en reacció l'emissió de neutrons pels àtoms de la superfície de Mart, per exemple sota un cràter marcià.
Tanmateix, els àtoms d'hidrogen actuen com una mena de filtres per al flux de neutrons procedents de les capes superiors de la superfície de Mart i causats per aquests raigs còsmics. Remarquem que és possible utilitzar les mesures de les característiques d'aquest flux, més precisament la seva disminució d'intensitat, per deduir no només la presència d'una capa de gel o molècules orgàniques riques en àtoms d'hidrogen, sinó també el gruix d'aquestes capes.
La presència d'aigua sembla adquirida però encara que els investigadors creuen que l'aigua està en forma de gel, és possible que també estigui, parcialment o totalment, en forma de minerals hidratats.
En tot cas, és una mica paradoxal perquè aquesta aigua està molt a prop de la superfície, on no pot existir, la qual cosa fa pensar en mecanismes que queden per dilucidar per entendre la seva presència. Així, la capa es podria omplir constantment amb aigua.
Clic per engrandir. Mars Express va prendre instantànies de Candor Chasma, una vall a la part
nord de Valles Marineris, mentre orbitava per sobre de la regió el 6 de juliol de 2006. La càmera
estèreo d'alta resolució de l'orbitador va obtenir les dades de l'òrbita número 3195, amb una
resolució de terra d'aproximadament 20 m/píxel. Candor Chasma es troba aproximadament 6° al
sud i 290° a l'est. Crèdit: ESA/DLR/FU Berlín (G. Neukum), CC by-sa 3.0 IGO.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari