Les primeres imatges del telescopi espacial James Webb. Descobreix les primeres imatges enviades per la NASA del JWST, el telescopi espacial amb un rendiment inigualable.
Un altre cop mestre per a James Webb amb aquesta imatge composta d'una sorprenent galàxia en forma de roda. La visió penetrant del poderós telescopi espacial mostra detalls mai vistos d'aquesta galàxia que va xocar fa uns 400 milions d'anys. I què ens mostren?
La imatge de la galàxia Roda de Carro presa pel Hubble el 2007 i revisada el 2018 ens va meravellar a tots davant la bellesa i la complexitat d'aquesta galàxia en forma d'anell distorsionada per una col·lisió violenta. Les observacions al visible i a l'ultraviolat del famós telescopi espacial van delectar els astrònoms pels detalls de la seva corona exterior, en flames amb el naixement d'una multitud d'estrelles, una regió central activa i els radis de la seva roda, corbats en espiral, que van resistir el xoc.
Aquesta vegada, la diferent visió de James Webb, a l'infraroig, ofereix un coneixement en profunditat d'aquesta galàxia interaccionant situada a 500 milions d'anys llum de la Terra. Descobrim així, no sense fascinació i vertigen, allò que els investigadors no veien abans, o no ho veien tan bé: l'esquelet de pols i gas de l'ESO 350-40 (el seu nom real), així com l'efervescència del seu forat central.
Clic per engrandir. Imatge composta de la galàxia Roda de Carro capturada a l'infraroig proper i mitjà pels instruments Miri (acolorit en vermell) i Nircam (acolorit en blau, groc i taronja). Crèdit: NASA, ESA, CSA, STScI, Webb ERO Production Team.
Una galàxia molt activa
En un passat llunyà, aquesta anomenada galàxia de la Roda de Carro s'assemblava a la nostra, la Via Làctia, amb una forma d'espiral com un vòrtex, fins que les interaccions amb altres membres del seu grup galàctic la van portar a una col·lisió a gran velocitat amb una galàxia, aquí situada fora de la imatge. Això va ser fa uns 400 milions d'anys, i ara admirem i estudiem el que se'n va derivar, l'evolució, els canvis en la seva morfologia i la població d'estrelles sota la influència de les ones de xoc sobre els núvols de pols. Els dos anells concèntrics són com les ones creades a la superfície de l'aigua després del llançament d'un còdol. L'onada més gran forma una corona brillant d'estrelles joves les matrius de les quals han estat fecundades per la violenta compressió de la matèria. L'espectacle és encara més viu dins de l'anell interior i al cor mateix de la galàxia, visiblement en plena efervescència, tal com ho demostra la penetrant visió de James Webb que revela cúmuls d'estrelles que abans estaven amagades pels gruixuts vels de pols.
La imatge composta, que combina observacions de MIRI i NirCam, també permet veure detalls fins de galàxies properes i esborrar multitud d'altres galàxies, disperses al fons durant milers de milions d'anys llum. Un espectacle enlluernador, i això encara és només el començament!.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari